Arxiu d'etiquetes: 1789

Corcelles -escultors-

3 Respostes

(França, segle XVIII – )

Llinatge d’escultors. D’origen francès, s’establiren a la Manresana (Segarra). Els primers membres foren:

Bonaventura Corcelles  (França, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)  Escultor. Fou deixeble de Pere Costa i Cases, amb el qual treballà a la Manresana (1741-42). Féu, amb Felip Saurí, els orgues de la seu nova de Lleida (acabats vers el 1777). La seva obra, rococó, és discreta.

Felip Corcelles  (França, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)  Escultor. Executà la part arquitectònica del retaule major de la Granadella (Garrigues), d’influència acadèmia. Fou fill seu:

Ramon Corcelles (Lleida, 1789 – 1849)  Escultor. Estudià a l’Escola de Nobles Arts de Barcelona. Pel seu matrimoni amb una filla de l’escultor Felip Saurí, n’heretà el taller. Es dedicà a la imatgeria religiosa, i féu també uns gegants per a les processons de Lleida (1840). Fou el pare de:

Manuel Corcelles i Saurí (Lleida, segle XIX)  Escultor. Féu imatges i molts treballs de fusteria artística, sobretot per a esglésies. Fou pare de Manuel Corcelles i de Rossend Corcelles.

Altres membres del llinatge foren:

Francesc Corcelles  (Catalunya, segle XIX – segle XX)  Pessebrista. Actiu a Barcelona.

Manuel Corcelles  (Catalunya, segle XIX – segle XX)  Entallador. Actiu a Barcelona.

Chacón, Pedro

Deixa un comentari

(Funiana, Andalusia, 1789 – Madrid ?, 1854)

Militar. Durant la Primera Guerra Carlina actuà, ja brigadier, com a cap de l’estat major de l’exèrcit de Catalunya (mariscal de camp el 1840).

Amb la regència d’Espartero fou nomenat capità general de València (1841), càrrec que abandonà a causa de la fredor amb què Espartero fou rebut a València després del bombardeig de Barcelona.

Blondel de l’Estany, marquesat de

1 Resposta

(Catalunya, segle XVIII – )

Títol concedit el 1789 a Lluís de Blondel de Drouhot i Dàvalos, sobre la propietat que a l’estany de Bellcaire d’Empordà (Baix Empordà) tenia la seva muller Maria Francesc de Wyts de la Bouchardrie i de Valencià.

Passà als Miquel, barons de Púbol.

Font de Quinto, baronia de la

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII – )

Títol senyorial, concedit el 1789 a Joan de Fàbregues Boixar i Ponts, ciutadà honrat de Barcelona i regidor diputat general a les corts per Tortosa.

Ha passat als Valdelomar.

Diputació del Principat de Catalunya -1789-

Deixa un comentari

(Madrid, 1789)

Nom amb el qual la representació catalana es dirigí a les corts de Madrid per assistir al jurament de l’infant Ferran com a successor de Carles III de Borbó, actitud que indicava un rebuig de la situació creada pel decret de Nova Planta de 1716.

Companyia Marítima de Pesca de Barcelona

Deixa un comentari

(Barcelona, 1789 – segle XIX)

Societat mercantil de pesca amb títol de reial. Establer-ta per Antoni Sáñez i Reguard, que en fou director general.

Contribuí essencialment al redreçament de la pesca a les costes catalanes i establí factories al litoral d’Andalusia i de Galícia i fins i tot a la Patagònia, on es dedicà a la pesca i a la comercialització de foques i balenes.

Biada i Bunyol, Miquel

2 Respostes

(Mataró, Maresme, 24 novembre 1789 – 2 abril 1848)

Armador i empresari. S’establí a Veneçuela (1810), on lluità en els rengles reialistes durant la guerra de la independència americana, i després a Cuba, on féu una gran fortuna i tingué notícia de la construcció dels primers ferrocarrils.

Novament a Catalunya, fundà una fàbrica de filats impulsada per vapor. També constituí i dirigí una societat, amb tècnics anglesos, que es proposava construir un ferrocarril de Barcelona a Mataró. L’any 1843 fou obtinguda la concessió de l’obra, que començà el 1845 i el 1848 fou acabada la línia, primer trajecte ferroviari construït a la Península i el desè establert al món.

Balmes i Montsech, Pau

Deixa un comentari

(Torelló, Osona, 30 juliol 1735 – Barcelona, 25 febrer 1789)

Metge i botànic. Un dels fundadors de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Metge de l’Hospital de la Santa Creu, es dedicà també a la meteorologia, la botànica i la història natural.

L’any 1769 escriví l’obra Reflexiones sobre la aurora boreal.

Carnicer i Batlle, Ramon

1 Resposta

(Tàrrega, Urgell, 24 octubre 1789 – Madrid, 17 març 1855)

Compositor. Germà de Miquel. Deixeble de l’organista Carles Bagué. Durant la Guerra del Francès visqué a Maó, on fou organista.

Després d’una estada a Itàlia dirigí orquestres i masses corals a Barcelona, reorganitzà la vida operística de la ciutat, hi introduí Rossini i impulsà l’òpera italiana al teatre de la Santa Creu, on el 1816 contractà una companyia de música italiana i a partir del 1918 dirigí el teatre esmentat, on estrenà àries, duets i tercets que hom intercalava a les òperes de Rossini.

Escriví una obertura per a Il barbiere di Siviglia. Autor de la música de l’himne nacional de Xile i de nombroses òperes: Adele di Lusignano (1819), Elena e Constantino (1822), Don Giovanni Tenorio (1822).

El 1827 s’encarregà de la direcció dels teatres de Madrid, on estrenà amb èxit Elena e Malvina (1829), Cristoforo Colombo (1831), Eufemio di Messina (1832) i Ismalia (1838).

Ensenyà composició al Conservatori de Música de Madrid (1830-54).