Arxiu d'etiquetes: 1787

Tastu, Josep

(Perpinyà, 22 agost 1787 – París, França, 21 gener 1849)

Impressor i erudit. Fill de Pere Tastu i Mundi, amb qui col·laborà fins que s’establí a París, on féu d’editor i de periodista. Entrà en política, s’arruïnà i, retornat al Rosselló, es dedicà a l’estudi de la llengua i la literatura pròpies.

Deixà manuscrits interessants, avui a la Biblioteca Mazarine de París, i publicà Mémoire sur la littérature catalane i la traducció Los contrabanders (1833).

Serra i Cerdà, Sebastià

(Pollença, Mallorca, 1787 – Llucmajor, Mallorca, 1863)

Eclesiàstic. Doctor en teologia (1810), s’ordenà de sacerdot el 1811. Residí uns quants anys a França i Itàlia. Tornà a Mallorca el 1844, i el 1852 fou nomenat canonge de la seu.

Publicà Meditacions sobre els passos des Viacrucis (1852) i Corona de Maria Santíssima de los Dolors en el nou Calvari de Felanitx (sd).

Sastre i Clar, Rafael

(Llucmajor, Mallorca, 1735 – 1787)

Rafel des Puig de Ros”  Poeta popular. Teixidor de lli.

És autor de nombrosos sainets mallorquins que obtingueren èxits remarcables durant el segle XVIII, però que, en no ésser publicats, passaren a considerar-se anònims; només es coneix l’Entremès de na Faldó Gomila.

Frau i Armendáriz, Ramon

(Palma de Mallorca, 1787 – Madrid, 14 octubre 1861)

Metge. Fou catedràtic d’història de la medicina del Col·legi de Medicina de Barcelona (1821-22) i del de San Carlos de Madrid, ciutat on anà a residir i ocupà alguns càrrecs importants, i on assolí bona fama.

És autor de traduccions del francès al castellà de manuals de cirurgia (1827-32) i fisiologia (1818), i publicà unes lliçons d’homeopatia (1850-51).

Fàbregues, Joan

(Maó, Menorca, 1787 – 1857)

Frare agustí. Excel·lí en l’ensenyament i la predicació. Escriví obres religioses.

Castelló i Amat, Vicent

(València, 1787 – 1860)

Pintor. Deixeble de Vicent López, el qual va presentar-lo a Carles IV de Borbó per la precocitat artística de què havia donat mostra des de noi.

Fou acadèmic de mèrit i mestre de dibuix a l’escola de l’Acadèmia de Sant Carles, en el museu de la qual se’n guarden obres, d’altres figuren també a les esglésies de València i a col·leccions particulars.

Fou el pare de:

Antoni Castelló i Gonzalez  (València, segle XIX)  Pintor.

Vicent Castelló i González  (València, 1812 – 1872)  Pintor. 

Berni i Català, Josep

(València, 4 febrer 1712 – 5 febrer 1787)

Jurista. Germà de Joan Baptista. Es doctorà en lleis el 1735, i exercí d’advocat a València i a Madrid. Treballà en l’estudi del dret de Castella, vigent al País Valencià des del 1714. Fundador del Col·legi d’Advocats de València, en fou secretari el 1762-63.

Publicà obres de deontologia i de pràctica forense (El abogado instruido, 1738; Manual de testar, 1739; Privilegios, gracias y prerrogativas de los abogados españoles, 1764) i diversos llibres sobre la legislació castellana, com les dues edicions comentades de les Partidas (1758-67). Féu la traducció castellana de les Trobes de mossèn Febrer, amb notes de caràcter erudit, que no es publicà.

Bauçà, Joan Amadeu

(Petra, Mallorca, 1727 – Palma de Mallorca, 1787)

Erudit i predicador. Professà l’any 1744 en el terç orde franciscà, del qual fou visitador.

Escriví un Exercici de la Santa Creu (1774), algunes poesies en català i obres de caràcter religiós en castellà. La seva obra restà inèdita.

Batlle, Pere

(Perpinyà, 1787 – 1863)

Poeta en llengua francesa. Estigué amb les tropes franceses a Barcelona, on començà a escriure els primers poemes. Residí pràcticament sempre a Perpinyà.

Col·laborà al “Publicateur” amb odes, balades i epístoles, inspirades en els paisatges pirinencs.

Balanda i Sicart, Josep

(Perpinyà, 1721 – 1787)

Jurisconsult, professor i literat. Escriví Tragèdia dels sants Sixt, Llaurenç, Hipòlit i Romà (1772?), obra que formalment pot considerar-se pertanyent al neoclassicisme francès.