(Olot, Garrotxa, 1783 – 1855)
Poeta en castellà. Conreà la poesia religiosa: Corona de veinticinco actos de amor a Dios (1885, pòstumament), i deixà inèdit un Diario espiritual.
(Olot, Garrotxa, 1783 – 1855)
Poeta en castellà. Conreà la poesia religiosa: Corona de veinticinco actos de amor a Dios (1885, pòstumament), i deixà inèdit un Diario espiritual.
(Alcántara, Extremadura, 1708 – Barcelona, 1783)
Heraldista i arxiver. Des de molt jove residí a Barcelona.
Director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó (1740), traslladà l’arxiu del Palau Reial Major al de la Generalitat, féu catàlegs i inventaris dels documents i intentà de reunir a Barcelona tots els documents referents a la casa reial de Catalunya i Aragó existents a Saragossa, a Mallorca i a València. Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1747).
Escriví el manual heràldic Adarga catalana, arte heráldica y prácticas reglas de blasón… (obra prevista en 12 volums, dels quals n’escriví 4 i en publicà 2, 1753), un Tratado de los sellos, on són copiats els segells dels comtes de Barcelona, i diversos Mapa del obispado de Barcelona (1762), Mapa del Principado de Cataluña y condado de Rossellón, continuà també el Teatro universal de España: descripción eclesiástica y secular de todos los reinos y provincias (1738), obra del seu pare, Francisco Javier de Garma y Salcedo, de la qual publicà el quart volum (1751) i deixà preparat el cinquè.
(Catalunya, 1783 – 1840)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. La Junta de Comerç el pensionà a Roma, per quatre anys, el 1803.
Conreà sobretot els temes religiosos. Fou molt sol·licitat.
(Barcelona, 1711 – Lima, Perú, 1783)
Franciscà, cartògraf i explorador. A Barcelona estudià matemàtiques i fou pilot de la reial Armada Espanyola.
Es traslladà al Perú com a expert per a la construcció de les fortificacions militars del Pacífic. Allà prengué l’hàbit franciscà i, a més de la tasca missionera, desplegà una important tasca com a explorador i cartògraf de les illes de la Societat i de la zona amazònica del Perú.