Arxiu d'etiquetes: 1777

Ferrer, Ramon

1 Resposta

(Barcelona, 1777 – 1821)

Eclesiàstic i historiador. Pertanyent a l’Oratori de Sant Felip Neri, des del 1801.

És notable la seva obra Barcelona cautiva (7 volums, 1815-19), en que descriu, en forma de dietari, la situació de la ciutat durant la dominació napoleònica (1808-14) i aporta un bon nombre de documents. A la fi de l’ocupació (1814) fou expulsat de la ciutat pel baró d’Habert.

Publicà també El joven francés en la Trapa de España (1814), una Relación (1814) sobre l’execució dels implicats en la Conspiració de l’Ascensió (fou confessor d’un d’ells com a vicari de Sant Just) i deixà inèdites altres obres i alguns fullets, com Efemérides barcelonesas i Barcelona antigua y moderna.

Morí víctima de la febre groga exercint el seu ministeri.

Fàbregues-Boixar i Talarn, Joan Antoni de

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, 7 juliol 1777 – Còrdova, Andalusia, 1844)

Militar. Durant la guerra contra Anglaterra fou empresonat a Menorca (1806).

Formà part de les tropes del marquès de la Romana al servei de Napoleó en la campanya del nord d’Europa. Quan Napoleó declarà la guerra a Espanya (1808), ell gestionà l’evacuació de les seves forces a Suècia i, protegit per l’esquadra anglesa, passà a Espanya.

Instal·lat a Catalunya, lluità a Igualada, on fou ferit, i contra el setge francès a Tortosa. Un cop caiguda la ciutat, fou empresonat per les tropes de Suchet i dut a França. Poc després fugí i tornà al país, on obtingué la victòria del pont del Francolí (1811).

Ascendit a general de brigada (1813), s’instal·là a Còrdova.

Balcells i Camps, Josep Antoni

Deixa un comentari

(Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 15 agost 1777 – Barcelona, 1 juny 1857)

Químic i farmacèutic. Catedràtic del Col·legi de Farmàcia de Barcelona.

L’any 1802 va introduir el “roig d’Adrianòpolis“, per a la tinció del cotó, només usat, fins aleshores, a Turquia.

Escriví diverses monografies i fou un dels col·laboradors més importants del “Periódico de la Salut Pública de Cataluña” (1821).

Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de la Société Linnéenne, de París, i de la de Narbona.

Participà com a farmacèutic en la Guerra del Francès.

Exiliat a França a causa de la seva filiació borbònica, de retorn passà a Madrid i finalment a Barcelona.

Badia, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 13 gener 1777 – Fontenay-sur-Loign, Orleanès, França, 1850)

Eclesiàstic i polític. Cosí de Domènec Badia i Leblich. Ingressà a l’orde caputxí, i més tard se secularitzà (1802) i passà a ésser capella militar.

Durant la guerra del Francès inicià a Mallorca (1811-15) una campanya de signe liberal i anticlerical Un bosquejo de los fraudes que las pasiones de los hombres han introducido en nuestra santa religión (Palma de Mallorca, 1813; Barcelona, 1820), però hagué d’exiliar-se a França en instaurar-se l’absolutisme fernandí.

Ardit i Treno, Carles

Deixa un comentari

(Barcelona, 1777 – 1821)

Tècnic i creador d’estampes tèxtils. El 1814 anà a Suïssa per tal de perfeccionar la tècnica catalana dels estampats de cotó.

El 1819 publica a Barcelona un Tratado teórico y práctico para la fabricación de pintados o indianas.

Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya

64 Respostes

(Barcelona, 22 gener 1777 – )

(AJILC)  Institució fundada amb el nom d’Acadèmia de Jurisprudència Teòrico-pràctica.

Interrompudes les seves activitats durant la Guerra del Francès, les reprengué –per iniciativa del Col·legi d’Advocats de Barcelona– el 6 de juny de 1840. Des de llavors resideix al domicili del Col·legi d’Advocats.

És integrada per trenta acadèmics numeraris. Té per finalitat la investigació i l’estudi del dret, el foment de la cultura jurídica, i l’emissió de comunicacions i dictàmens sobre projectes i reformes legislatives, i n’han format part els més importants juristes catalans.

L’any 1936 va organitzar el Primer Congrés Jurídic Català i el 1976 el Segon.

Enllaç web:  Acadèmia de Jurisprudència i Legislació

Bofarull i Mascaró, Pròsper de

12 Respostes

(Reus, Baix Camp, 31 agost 1777 – Barcelona, 29 desembre 1859)

Arxiver i historiador. Després d’estudiar filosofia i lleis a la Universitat de Cervera i de doctorar-se a la d’Osca el 1798, va exercir d’advocat de la chancillería de Valladolid (1802).

En declarar-se la guerra del Francès s’establí a Cadis, on exercí la seva professió i obtingué diversos càrrecs.

El 1814 va ser nomenat arxiver de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, institució que després va dirigir durant molts anys (des del 1818). Cal destacar-ne l’enorme tasca de classificació, atesa l’estat en que va trobar l’arxiu reial; el 1816 obtingué el dipòsit dels papers de la junta superior del Principat i de la Casa de la Moneda, el 1822 fou comissionat per a recollir els documents, còdexs i llibres dels ordes religioses extingits i salvà una bona part dels manuscrits dels monestirs de Ripoll i de Sant Cugat del Vallès. El 1828 passà a treballar a l’arxiu de la Generalitat.

Va escriure nombroses treballs històrics, fonamentals per al moviment romàntic català, com Los condes de Barcelona vindicados (1836), i va dirigir la publicació de la Colección de Documentos Inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón (1847-59), en 17 volums.

Va ser membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, entitat que va presidir quasi ininterrompudament des del 1822.

Ha estat publicada la seva correspondència amb Prosper Mérimée i amb Salvador Brocà.

El succeí en la direcció de l’Arxiu de la Corona d’Aragó el seu fill, Manuel de Bofarull i de Sartorio.