Arxiu d'etiquetes: 1766

Esteve -varis bio-

2 Respostes

Francesc Esteve  (València, 1682 – 1766)  Escultor. Nombroses obres seves poden ser contemplades a les esglésies de la seva ciutat natal. Fill seu era Josep Esteve i Bonet, el qual continuà la tradició familiar.

Gaspar Esteve  (Barcelona ?, segle XV – segle XVI)  Escriptor dominicà. Excel·lí com a predicador. Assolí gran fama. Fou prior del convent de Barcelona i posteriorment provincial. Escriví Tractatus in defensionen ecclesiasticae immunitatis et libertatis, impresa a Roma el 1520, en que defensà diversos aspectes del fur eclesiàstic.

Jacint Esteve  (Llíria, Camp de Túria, 1776 – País Valencià, segle XIX)  Pintor. El seu quadre representant Alfons IV el Magnànim en rebre el cardenal de Foix es troba al Museu de València.

Joan Esteve  (València, segle XV)  Escriptor. Escriví, cap al 1473, un recull de frases llatines amb l’equivalent en català, de gran valor lingüístic i dialectològic: Liber elegantiorum latina et valentiana lingua (Venècia. 1489).

Josep Esteve  (País Valencià, segle XVI)  Escultor. És autor del retaule de l’església de Bocairent, amb pintures de Joan de Joanes, i del retaule de la Concepció al monestir de Sant Miquel dels Reis de València.

Llucià Esteve  (País Valencià, segle XVIII)  Escultor. Treballà amb Ignasi Vergara a la seu de València. No és parent de Josep Esteve i Bonet i la seva família d’escultors.

Rafael Esteve  (Barcelona, segle XVII – segle XVIII)  Metge. Pertanyia al Consell de Cent. En 1712-13 fou conseller tercer. Coincidí amb la decisió de prosseguir la guerra contra Felip V de Borbó, malgrat l’evacuació de les tropes imperials, actitud que el Consell afavorí. Després de la capitulació de la ciutat, els borbònics li confiscaren els béns.

Tomàs Lleonard Esteve  (València, segle XVII)  Arquitecte i escultor. Autor de la portalada de l’església parroquial de Llíria (1627-72) i del frontal de l’altar major de la seu de València (1684). Amb Vicent Abril acabà l’església principal de Benigànim (vers 1637).

Vicenç Esteve  (Barcelona, segle XVIII – 1788)  Religiós mercenari. El 1771 fou provincial de l’orde. Tingué fama de bon predicador. Deixà escrita una col·lecció extensa de sermons i panegírics.

Comerma i Bonet, Domènec

Deixa un comentari

(Sant Quirze de Besora, Osona, 1766 – Barcelona, 1831)

Historiador i eclesiàstic. Frare dominicà. Fou provincial de l’orde. Era membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Publicà algunes monografies de caràcter religiós i històric.

Col·legi Episcopal de Barcelona

2 Respostes

(Barcelona, 1766 – 1775)

Nom amb que fou conegut el seminari tridentí en traslladar-se (1766-75) de l’antic convent de Montalegre a l’edifici de l’antic convent i col·legi jesuïta de Betlem.

Misón, Lluís

(Mataró, Maresme, 26 agost 1727 – Madrid, 13 febrer 1766)

Compositor i flautista. El 1756 fou nomenat mestre de capella de la Capella Reial de Madrid, on ingressà el 1748 com a flautista.

Actuà al Teatro del Buen Retiro, on estrenà el seu intermezzo La festa cinese (1764).

Fou l’impulsor de la tonadilla escènica i l’estructurà en forma ternària, les més populars de les quals foren Una mesonera y un arriero (1757) i Los ciegos (1758).

Escriví diversos sainets i sarsueles.

Lechi, Giuseppe

(Aspes, Itàlia, 5 desembre 1766 – Montirone, Itàlia, 9 agost 1836)

Militar. Passà al servei de Napoleó, i assolí el grau de general (1796).

Durant la guerra del Francès fou nomenat cap de la divisió italiana que entrà a Catalunya amb les forces franceses de Duhesme (1808), per ordre d’aquest s’apoderà de la Ciutadella de Barcelona, on romangué com a cap de la guarnició. Participà en la presa de Mataró, on es distingí per les seves crueltats i pel seu afany de botí.

En dirigir-se Duhesme a Girona, hagué de restar a Barcelona, amb forces numèricament reduïdes, com a governador interí. Compensà la seva inferioritat de forces amb mesures extraordinàriament cruels, secundat per Ramon Casanova, cap de la tèrbola policia que havia organitzat.

Mitjançant extorsions assegurà el pagament de tributs extraordinaris dels barcelonins. La seva rapacitat i la de la seva amistançada milanesa La Ruga esdevingueren proverbials i culminaren en l’assassinat del ric usurer italià Josep Canton.

Destituït per Augereau (1809) mentre es trobava al setge de Girona, fou empresonat per la seva conducta venal. Alliberat (1813), fou enviat a Nàpols.

Esteper i Cros, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 1766 – 1821)

Escriptor i predicador dominicà. Rector del Col·legi de Sant Vicenç i Sant Pau de Barcelona i prior (1818) del convent de Girona.

Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1797), on pronuncià diverses comunicacions històriques.

Publicà a Tarragona una oració fúnebre al general Teodor Reding i és autor dels llibres El holocausto del patriotismo (1809), Barcelona instruida en sus lamentos i Verdadero modo de la libertad de Barcelona (1810).

Estaper i Cros, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 1766 – 1821)

Frare dominicà. Pertanyia a l’Acadèmia de Bones Lletres des del 1797.

Fou qualificador del Sant Ofici. Gaudí de gran fama pels seus sermons, que foren editats.

Publicà també Barcelona instruída en sus lamentos i Verdadero modo de la libertad de Barcelona, en ocasió de la guerra del Francès.

Duhesme, Philippe-Guillaume

8 Respostes

(Bourgneuf, França, 1766 – Genappe, França, 1815)

(comte de Duhesme)  Militar. Durant la guerra del Francès (1808), al comandament de les tropes que operaven a Catalunya, ocupà Barcelona.

Governador general de la ciutat, no pogué completar l’ocupació del Principat i, per l’excessiva duresa de la seva política, fou destituït (1810).

Calvet i Rubalcaba, Francesc

Deixa un comentari

(Girona, 16 desembre 1766 – Barcelona, 17 desembre 1839)

Advocat i polític. Es doctorà en dret civil a la Universitat de Cervera (1789).

Fou síndic de la ciutat de Girona, diputat per Catalunya a les corts de Cadis (1810) i magistrat a l’audiència de Mallorca (1821) i de Barcelona (1838).

Recollí materials per a la història eclesiàstica de Girona, que foren utilitzats pels editors de la España Sagrada, i publicà un Discurso en la apertura de la Audiencia de Barcelona (1838).

Abat, Bonaventura

Deixa un comentari

(Cardona, Bages, segle XVIII – Marsella, França, 1766 ?)

Matemàtic i físic. Interessat especialment per l’òptica (microscopis i miralls ustoris). Era frare del convent de Sant Francesc de Barcelona i per desavinences filosòfiques es traslladà a Marsella.

Publicà a Amsterdam una Amusements philosophiques sur diverses parties des sciencies et principalement de la physique et des mathématiques (1763).