Arxiu d'etiquetes: 1735

Junyent i de Vergós, Francesc de

Deixa un comentari

(Barcelona, vers 1662 – 1735)

Polític. Marquès de Castellmeià i baró de Montclar.

L’any 1696 exercí el càrrec d’oïdor militar de la Generalitat i va ésser un dels fundadors de l’Acadèmia dels Desconfiats (1700).

Va prendre part en la guerra de Successió i fou un dels aristòcrates catalans que es mantingueren invariablement partidaris de la causa borbònica. S’incorporà a l’exèrcit i entrà a Barcelona amb les tropes vencedores de Felip V de Borbó l’11 de setembre de 1714.

El duc de Berwick el nomenà administrador de la Junta Provisional de Govern de Barcelona (1714-18), càrrec que va exercir fins a la constitució de l’ajuntament borbònic, del qual fou nomenat regidor (1718).

Font de Sant Llorenç, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 1672 – 1735)

Religiós escolapi. El 1711 es traslladà a Itàlia, on estudià a fons molts documents d’arxiu que li serviren per a escriure un Compendio de los anales de las Escuelas Pías (1730).

També és autor d’un assaig en italià, de caràcter político-religiós, sobre les condicions que havia de reunir la monarquia catòlica.

Francesc Bonifaç i Massó

Bonifaç i Massó, Francesc

5 Respostes

(Valls, Alt Camp, 28 juliol 1735 – Tarragona, 3 febrer 1806)

Escultor. Nét de Lluís Bonifaç i Sastre, amb qui estudià, i fill de Baltasar Bonifaç i Anglès. Després s’establí a Tarragona, on l’any 1759 traçà els plans i els dibuixos del circ i de l’amfiteatre romans, que serviren de base per a estudis arqueològics posteriors.

Executà un gran nombre d’imatges i de retaules, entre d’altres, Sant Francesc de Paula, a Sant Martí de Riucorb (1762), Sant Crist, per al Morell (1766), Ester i Abigall, per al cambril de la Misericòrdia, de Reus (1772), que havia fet el seu germà Lluís; els retaules de Sant Isidre, Sant Roc i Sant Pelegrí, per a la seu de Lleida (des del 1775 al 1785); i el magnífic retaule major dels carmelitans de Vilanova i la Geltrú (1795).

Entre les obres de cronologia incerta, cal citar els retaules de Sant Oleguer i de Sant Agustí, a la seu tarragonina; el de Santa Rosalia, a Torredembarra; d’altres per a la cartoixa d’Escaladei, i la llitera per a la Mare de Déu d’Agost, a Valls.

L’any 1771 havia estat nomenat acadèmic de mèrit de l’Academia de San Fernando, de Madrid.

El seu art correspon a l’últim període del barroc, influït pels corrents acadèmics.

Fou el pare de Pau Bonifaç i Fort  (Tarragona, segle XVIII – segle XIX)  Argenter.

Balmes i Montsech, Pau

Deixa un comentari

(Torelló, Osona, 30 juliol 1735 – Barcelona, 25 febrer 1789)

Metge i botànic. Un dels fundadors de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Metge de l’Hospital de la Santa Creu, es dedicà també a la meteorologia, la botànica i la història natural.

L’any 1769 escriví l’obra Reflexiones sobre la aurora boreal.