Arxiu d'etiquetes: 1735

Melun, Guillaume de

(Brussel·les, Bèlgica, 1660 – Barcelona, 1735)

Militar. Fou coronel del regiment de guàrdies valons al servei de Felip V de Borbó.

Nomenat capità general de Catalunya (1725-35), la seva arribada coincidí amb el perdó i la restitució de béns als austriacistes i amb l’inici de la recuperació econòmica del Principat; això l’induí a no implantar-hi la lleva forçosa de soldats.

Durant el seu comandament es formà el primer cos de mossos d’esquadra, i hom preparà a Catalunya la majoria de les expedicions militars d’aquest període. Exercí el càrrec en constant disputa amb l’audiència.

El 1729 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, i el 1731 en fou fet president; creà l’insígnia de l’entitat.

Mas i Gas, Sinibald

(Torredembarra, Tarragonès, juny 1735 – Barcelona, 31 juliol 1806)

Marí i pedagog. Començà a navegar des de molt jove i obtingué el títol de pilot d’altura a Cartagena; anà a Amèrica (1762) i fou capturat diferents vegades per corsaris anglesos i després per algerians, que el feren treballar a llurs naus (1762-68); alliberat per l’orde dels redemptors, passà a Barcelona.

Per la gran experiència assolida en qüestions de navegació, la Junta de Comerç de Barcelona li encarregà (1769) de muntar i dirigir l’Escola de Nàutica que aquella volia establir a la ciutat; intentà d’oposar-se, anys més tard, a l’uniformisme imposat per Madrid als plans d’estudi de nàutica.

Vers l’any 1796 anà a Londres, on comprà aparells per a l’Escola.

Realitzà nombrosos treballs de cartografia oceànica i mediterrània.

Llupià i Roger, Carles (IV) de

(Rosselló, segle XVII – Barcelona, segle XVIII)

(o Àngel CarlesNoble i militar. Fill de Carles (III) de Llupià i de Vilanova.

Era baró de Llupià, Castellnou, Molig i Pracols i senyor de Vilarmilà, Coma, Gallifa i Rocacrespa.

Fixà definitivament la residència a Barcelona. Fou capità de cavallers, cavaller de l’orde de Sant Joan i primer marquès de Llupià.

Fores germans seus:

Felip (I) de Llupià i Roger  (Rosselló, segle XVII – 1701)  Baró de Llupià i de Castellnou. Fou el successor del seu pare.

Francesc (I) de Llupià i Roger  (Catalunya, segle XVII – 1735)  (o Joan Francesc)  Segon marquès de Llupià. Fou capità de dragons. Fou el pare de:

  • Francesc (II) Gaietà de Llupià i de Marimon  (Rosselló, segle XVIII – 1762)  Tercer marquès de Llupià. Només deixà una filla i hereva, que morí tot seguit, i fou succeïda pel seu germà Josep (I).
  • Josep (I) de Llupià i de Marimon  (Rosselló, segle XVIII – 1771)  Cinquè marquès de Llupià, senyor de Gallifa i Rocacrespa. Fou el darrer de la seva línia.

Larrard i Claveria, Joan Alexandre de

(Oloron, França, 1735 – Barcelona, 1814)

Comerciant matriculat (1794). Segurament fill de Josep Larrard, que, el 1719, s’interessà per l’explotació d’una de les quatre illes del delta de l’Ebre, a Tortosa.

Promogué el comerç amb els països de Llevant. Instal·là, amb la intenció de constituir un nucli a la platja, uns locals al port de Salou.

Dirigí la Companyia d’Assegurances Marítimes de la Mercè, de Sant Antoni de Pàdua i de Sant Ramon de Penyafort.

Adquirí, per 120.000 lliures catalanes, el palau, d’estil neoclàssic, del duc de Sessa al carrer Ample de Barcelona (1799).

Fou el pare de Pere Alexandre de Larrard i de Llauder.

Junyent i de Vergós, Francesc de

(Barcelona, vers 1662 – 1735)

Polític. Marquès de Castellmeià i baró de Montclar.

L’any 1696 exercí el càrrec d’oïdor militar de la Generalitat i va ésser un dels fundadors de l’Acadèmia dels Desconfiats (1700).

Va prendre part en la guerra de Successió i fou un dels aristòcrates catalans que es mantingueren invariablement partidaris de la causa borbònica. S’incorporà a l’exèrcit i entrà a Barcelona amb les tropes vencedores de Felip V de Borbó l’11 de setembre de 1714.

El duc de Berwick el nomenà administrador de la Junta Provisional de Govern de Barcelona (1714-18), càrrec que va exercir fins a la constitució de l’ajuntament borbònic, del qual fou nomenat regidor (1718).

Font de Sant Llorenç, Josep

(Barcelona, 1672 – 1735)

Religiós escolapi. El 1711 es traslladà a Itàlia, on estudià a fons molts documents d’arxiu que li serviren per a escriure un Compendio de los anales de las Escuelas Pías (1730).

També és autor d’un assaig en italià, de caràcter político-religiós, sobre les condicions que havia de reunir la monarquia catòlica.

Francesc Bonifaç i Massó

Bonifaç i Massó, Francesc

(Valls, Alt Camp, 28 juliol 1735 – Tarragona, 3 febrer 1806)

Escultor. Nét de Lluís Bonifaç i Sastre, amb qui estudià, i fill de Baltasar Bonifaç i Anglès. Després s’establí a Tarragona, on l’any 1759 traçà els plans i els dibuixos del circ i de l’amfiteatre romans, que serviren de base per a estudis arqueològics posteriors.

Executà un gran nombre d’imatges i de retaules, entre d’altres, Sant Francesc de Paula, a Sant Martí de Riucorb (1762), Sant Crist, per al Morell (1766), Ester i Abigall, per al cambril de la Misericòrdia, de Reus (1772), que havia fet el seu germà Lluís; els retaules de Sant Isidre, Sant Roc i Sant Pelegrí, per a la seu de Lleida (des del 1775 al 1785); i el magnífic retaule major dels carmelitans de Vilanova i la Geltrú (1795).

Entre les obres de cronologia incerta, cal citar els retaules de Sant Oleguer i de Sant Agustí, a la seu tarragonina; el de Santa Rosalia, a Torredembarra; d’altres per a la cartoixa d’Escaladei, i la llitera per a la Mare de Déu d’Agost, a Valls.

L’any 1771 havia estat nomenat acadèmic de mèrit de l’Academia de San Fernando, de Madrid.

El seu art correspon a l’últim període del barroc, influït pels corrents acadèmics.

Fou el pare de Pau Bonifaç i Fort  (Tarragona, segle XVIII – segle XIX)  Argenter.

Balmes i Montsech, Pau

(Torelló, Osona, 30 juliol 1735 – Barcelona, 25 febrer 1789)

Metge i botànic. Un dels fundadors de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Metge de l’Hospital de la Santa Creu, es dedicà també a la meteorologia, la botànica i la història natural.

L’any 1769 escriví l’obra Reflexiones sobre la aurora boreal.