Estació megalítica, a l’oest de la ciutat, amb una de les taules més interessants de l’illa.
Estació megalítica, a l’oest de la ciutat, amb una de les taules més interessants de l’illa.
(Alaior / Maó, Menorca)
Poblat talaiòtic entre els dos municipis. Excavat en part (1958-67) per Maria Lluïsa Serra i Belabre.
Han aparegut cases circulars, amb un petit pati central delimitat per sis columnes monolítiques, amb les cambres al voltant, una de les quals conté la llar de foc, d’un tipus fins ara mal conegut de la cultura talaiòtica. Sembla que pertanyen a la fase tardana d’aquesta cultura.
El poblat continuà habitat durant l’època romana.
(o sa Raval Vella) Raval, format extramurs del castell de Sant Felip, que cloïa el port de Maó i que subsistí fins a la destrucció del castell el 1679, el qual es traslladà 500 m a ponent, on rebé el nom de sa Raval Nova.
En aquest nou emplaçament els anglesos fundaren Georgetown (es Castell).
Camí ral entre els dos municipis, fet construir pel governador britànic Richard Kane. Iniciat el 1713, s’obrí a la circulació el 1720.
Té 51,5 km de llargada i una amplada de 30 peus anglesos (9,14 m). Les obres foren dirigides per William Scholy. És equidistant de les costes de Tramuntana i de Migjorn.
Fou restaurat en 1800-01. Fou la via de comunicació bàsica per a l’illa fins al 1900, que hom acabà l’actual carretera.
Nom donat a la possessió de Sant Antoni durant la dominació britànica de l’illa.
Nom donat pels anglesos a l’illa del Rei, situada al port de Maó.
Un dels quatre districtes en que era dividida l’illa en època islàmica.
Correspon, aproximadament, a l’actual terme de Maó.