(Arenys de Mar, Maresme, 1618 – Girona, 1688)
Teòleg i escriptor. Frare agustí que professà l’any 1634 a Barcelona, fou catedràtic a Girona del 1655 al 1664 i prior del convent de Girona, on va fer reedificar la casa i va promoure les obres del pont de pedra de l’Onyar, entre el convent i la ciutat.
És autor d’obres religioses, en llatí i en castellà, inèdites.
(Barcelona, segle XVII – 1688)
Frare agustí. Era catedràtic de filosofia a la Universitat de Tarragona. Fou superior del convent barceloní.
És autor d’obres de caràcter religiós i moral, escrites en castellà. També conreà la poesia.
(Torí, Itàlia, 17 setembre 1688 – Madrid, 14 febrer 1714)
Reina de Castella (1701-14) i de Catalunya-Aragó (1701-05), pel seu matrimoni amb Felip V de Borbó, celebrat a Figueres el 1701.
Arran de la Guerra de Successió esdevingué molt anticatalana, i influí en la decisió del rei de no respectar les constitucions dels Països Catalans, arribà a afirmar que abans llançaria els seus fills pel balcó que no pas veure mantingudes les constitucions.
(París, França, 1688)
Descripció històrica i geogràfica de Catalunya. Escrita en llatí per Pèire de Marca els darrers anys d’exercir el càrrec de visitador general del govern francès a Barcelona i impresa per François Muguet.
L’obra consta de tres llibres: el primer és una descripció geogràfica dels comtats de Rosselló i Cerdanya i de les terres limítrofes, encaminada a demostrar la tesi favorable a Lluís XIV de França (i aplicada en el tractat dels Pirineus, el 1659, i en la conferència de Ceret, el 1660), basada en la teoria dels límits geogràfics naturals, sovint emprada per la diplomàcia centralista francesa, que menystenia la unitat ètnica i lingüística dels Països Catalans.
El segon llibre és una descripció geogràfica del Principat, amb abundants referències als historiadors i geògrafs grecs i romans, i una detallada descripció dels pobles que habitaven el Principat en sobrevenir la conquesta romana.
El tercer llibre és una història de les relacions dels Països Catalans amb França, més important pels documents que transcriu que no pas pel text.
L’obra, encara inèdita a la mort de Marca, fou editada pel seu antic secretari, Étienne Baluze, que hi afegí un quart llibre (probablement redactat amb materials aplegats per Marca), un prefaci i una dedicatòria a Jean-Baptiste Colbert.
A més, inclogué en l’edició la Historia sicula de Niccolò Speciale, un Cronicó Barcinonense i el Cronicó Ulianense. En l’extens Appendix reuní la documentació de l’alta edat mitjana aplegada per Marca.
Modernament n’ha estat publicada una traducció catalana de Joaquim Icart (1965) i una edició facsímil (1972).
(Barcelona, 5 abril 1688 – Cervera, Segarra, 11 novembre 1777)
Jurista i erudit. Germà de Jaume, Daniel, Francesc, Pere Joan, Marià i Ignasi. Alumne del Col·legi de Cordelles. El 1727 inicià una amistat epistolar amb Gregori Maians.
Cursà dret a la Universitat de Cervera, on es doctorà en dret civil (1715) i es llicencià en cànons, i on es dedicà a la docència des del 1731 fins a la seva mort, i on esdevingué un excel·lent professional de l’ensenyança.
Regent de la càtedra de dret civil (1715-18), professor extraordinari d’Institucions (1718-22), regent de la primera càtedra de dret (1722-30) i de la de vespres (1730-31), catedràtic de prima fins a la jubilació (1751), fou també canceller interí el 1743. Clergue sense ordes sagrats i gran coneixedor dels clàssics grecs i llatins.
Fou l’animador d’un grup erudit a Cervera, conegut com la escola de Finestres, promogué una renovació humanista, filosòfica, crítica i jurídica. Formà una bona biblioteca de llibres de dret i de filologia clàssica. Finestres fou considerat per Maians com el príncep del dret romà.
Va escriure una copiosa producció d’estudis sobre dret català: Exercitationes academicae (1745), Praelectiones cervarienses (1750-52), In Hermogeniani Iuris Epitomarum libros sex commentarius (1757), Iuris catalauni elementa, De historia iuris catalanauci, Sylloge inscriptionum romanorum de Catalunya (1762), etc, tots ells editats a Cervera.
(Pollença, Mallorca, 6 abril 1617 – Areny de Noguera, Ribagorça, 26 agost 1688)
Prelat. Era doctor en ambdós drets.
Fou canonge de la seu de Mallorca, fiscal de la inquisició i, finalment, bisbe d’Urgell (1682), com a successor de Pere de Copons.
Publicà pastorals remarcables i alguns dels seus sermons. Celebrà un sínode diocesà.
Morí mentre feia una visita pastoral. Fou succeït per Oleguer de Montserrat.
(Martorell, Baix Llobregat, segle XVII – Montserrat, Bages, 1 gener 1688)
Escriptor i monjo de Montserrat.
Escriví, entre altres llibres, tres volums d’addicions a l’obra del seu mestre Jeroni Lloret Sylva Allegoriarum Sacrae Scripturae (1570). Només se n’ha conservat, però, l’Onomatologia Beatae Virginis Mariae, inèdita, en la qual recollí 7.640 epitets donats a la Mare de Déu pels autors eclesiàstics.
Dades dels Països Catalans 