(Sardenya, Itàlia, segle XVII – )
Títol concedit el 1677 a Josep Satrilla i Vico, primer marquès de Villaclara.
Passà al seu fill Joan Baptista Satrilla, primer comte de Villasol.
Villaralto, comtat de
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: 1677
Sarrió, Domènec
(Alaquàs, Horta, 1677 – País Valencià, segle XVII)
Frare mínim. Era doctor en teologia. Ensenyà aquesta disciplina. Ingressà després a la congregació de Sant Felip Neri.
Tingué part molt important a la pacificació del motí de llauradors de València de juny de 1663. Proposat per al bisbat de Sogorb, no l’acceptà.
És autor de sermons i d’escrits filosòfics.
Bardaixí, Antoni de -polític, s. XVI/1609-
(Ribagorça, segle XVI – 1609)
Procurador general de Ribagorça (1587-90) i se significà en el partit dels comtes de Ribagorça durant la revolta dels ribagorçans contra llurs senyors. Fou el pare de:
Cristòfor de Bardaixí i Servet (Ribagorça, segle XVII) Justícia general de Ribagorça el 1638 i capitanejà la resistència del comtat contra les tropes franceses (1641-43) durant la guerra dels Segadors. Fou el pare de:
Pere de Bardaixí i d’Ascon (Benasc, Ribagorça, 1611 – Ribagorça, després 1677) Escriptor i jurista. Fou membre del consell reial i procurador general del comtat de Ribagorça. Escriví Descripción geográfica del condado de Ribagorza, Noticias de la familia de Bardaixí i Noticias de Ribagorza, no publicades fins al 1884.
Carmig, Francesc
(Barcelona, 1641 – la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1677)
Escriptor i religiós agustí. Entre els seus escrits de caràcter religiós, en publicà dos contra les teories del filòsof espanyol Miguel de Molinos.
És autor d’un Tractatus quisnam sit actus mysticus et perfectissime ducatur viator ad perfectissimam et mysticam unionem cum Deo.
Borja-Llançol de Romaní i Olivera, Roderic de
(Lodi, Llombardia, Itàlia, segle XVII – Madrid, 1677)
Noble i militar. Baró de San Petrillo. Fou lloctinent del capità general a València (1642), i després lloctinent del tresorer general (1642-46).
Participà en el setge i la presa de Tortosa contra les forces catalanes i franceses (1650). El 1652 s’instal·là a Barcelona i fou majordom de Joan Josep d’Àustria. Fou veedor general de l’exèrcit de Catalunya (1656-59) i lloctinent de Mallorca (1665-69).
Ardena i de Sabastida, Josep d’
(Darnius, Alt Empordà, 18 octubre 1611 – Perpinyà, 20 novembre 1677)
Militar i polític. Mariscal de camp de Lluís XIII. Iniciada la guerra dels Segadors (1640), participà en la defensa del coll de Balaguer, i després en la de Barcelona, contra les tropes reials. En recompensa als seus serveis rebé el títol de vescomte d’Illa (1642).
Ambaixador de la Generalitat barcelonina a la cort francesa amb Martí i Viladamor, l’acceptació per part seva de les clàusules de la pau de Münster (1648), que contravenien les instruccions donades pels consistoris catalans, motivà la seva inhabilitació per a l’exercici de cap càrrec al consell de cent i a la Generalitat barcelonina. Participà en les lluites contra el governador Josep Margarit. L’any 1650 fou comissionat de nou, ensems Josep Fontanella, a la cort de França.
Defensà Barcelona contra Joan d’Àustria (1651-52) i, d’acord amb els pactes de la rendició, abandonà la ciutat. Durant els anys 1653-55 participà en les diverses ofensives franceses contra el Principat, i l’any 1664 es naturalitzà francès. El 1668 lluità contra els angelets, al Rosselló, i hi morí en un dels combats.
S’havia casat amb Lluïsa d’Aragó i d’Aybar.
Aragó y Fernández de Córdoba, Pascual de
(Mataró, Maresme, 11 abril 1626 – Madrid, 28 setembre 1677)
Cardenal i virrei de Nàpols (1664-66). Fill d’Enric d’Aragó Folc de Cardona i Córdoba.
Inquisidor general d’Espanya (1665) i arquebisbe de Toledo (1666). El 1653 fou regent de Catalunya al consell d’Aragó.
Com a virrei de Nàpols (1664-66), bé que interí, procurà de refer la ciutat de la passada revolta de Tommaso Aniello.
Dades dels Països Catalans 