(Elx, Baix Vinalopó, 1647 – València, 1733)
Religiós jesuïta. Ensenyà a Alacant i a Mallorca. Fou rector del col·legi de Sant Pau de València.
És autor de notables escrits de caràcter religiós.
(Elx, Baix Vinalopó, 1647 – València, 1733)
Religiós jesuïta. Ensenyà a Alacant i a Mallorca. Fou rector del col·legi de Sant Pau de València.
És autor de notables escrits de caràcter religiós.
(Morella, Ports, segle XVI – València, 1647)
Eclesiàstic. Era doctor en teologia. Fou comissari de la Inquisició de Toledo. Visqué alguns anys a Madrid.
És autor de l’obra Votum Platonis de justo examine doctrinarum, editada a Alcalà d’Henares el 1638.
(Camp de Morvedre, segle XVII – )
Títol senyorial, concedit el 1647 a Carles de Vila-rasa i Mercader.
La senyoria de Faura havia estat vinculada pel seu avi Joan Llorenç de Vila-rasa i d’Anglesola.
(Sardenya, Itàlia, segle XVII)
Títol concedit el 1647 a Pau de Castellví i d’Aimeric, procurador de Sardenya i cavaller de Sant Jaume (1600), fill del primer marquès de Làcon.
(Oriola, Baix Segura, 1647 – Toledo, Castella, 25 febrer 1710)
Compositor. Conegut habitualment per Joan de Paredes. El 1688 fou notari de la Inquisició a Toledo, mestre de capella a Las Descalzas Reales, de Madrid (1691-1705) i, des del 1706, a la catedral de Toledo.
Compongué música d’església, Tonos i Solos humanos, i publicà un escrit sobre la Prevención de la ligadura (1694).
(Mula, Múrcia, 1602 – Palerm, Itàlia, 1647)
Militar i cinquè marquès de Los Vélez. Fou virrei de València (1631-35).
El 1640 el comte-duc d’Olivares el nomenà lloctinent de Catalunya i cap de l’exèrcit castellà que penetrà per recuperar-la. Després d’avançar amb èxit de Tortosa a Tarragona i de reprimir la resistència amb actes de crueltat (setge de Cambrils), arribà davant Barcelona, on fou derrotat de manera estrepitosa per les forces catalanes i franceses davant Montjuïc (26 gener 1641), que motivà la seva destitució.
Fou nomenat ambaixador a la Cort pontifícia i, posteriorment, virrei de Sicília, on la seva actuació desafortunada provocà una rebel·lió, en la qual morí.
(Figueres, Alt Empordà, 1647 – Madrid, 1713)
Missioner dominicà. Doctor en dret canònic a la Universitat de Lleida (1671), ingressà posteriorment al convent de Predicadors de Barcelona.
El 1678 es traslladà, com a missioner, a Filipines, on fou consultor de l’arquebisbe Pardo de Manila, objecte de persecució, hagué de tornar a Europa. Restà a Barcelona com a predicador i més tard passà a Madrid.
Va escriure memorials i apologies.