(Sicília, Itàlia, segle XVII)
Jurisdicció senyorial, concedida el 1628 a Cèsar de Montcada, baró de Calvaruso, pertanyent a la branca siciliana dels Montcada, barons de Tortorici.
(Gandia, Safor, 1564 – Bogotà, Colòmbia, 1628)
Funcionari reial. Fill natural de Francesc de Borja i de Castro; es casà, a València, amb Violant Miquel d’Herèdia (1597).
Fou governador i capità general del Nou Regne de Granada (1605), on lluità contra els indis pijaos, que amenaçaven la zona de Mariquita, Ibagué i Neiva. Més endavant deixà expedita la comunicació del riu Magdalena, autèntica artèria de la governació.
Entre els seus fills destacaren Francesc (Bogotà, 1609 – Trujillo, 1689) i Joan Pere de Borja i Miquel d’Heredia (València, 1602 – Ambato, Equador, 1657), governador de Popayán (1638-44).
(Palma de Mallorca, 16 maig 1628 – Alger, Algèria, 30 agost 1654)
Captiu dues vegades, fou condemnat a morir cremat a Alger. Apostatà de moment, però, penedit, confessà la seva fe cristiana.
Les seves relíquies foren dutes a París pels paüls i, el 1750, traslladades a Palma de Mallorca.
Li fou obert un procés de beatificació, que fou suspès el 1805 per les autoritats napoleòniques.
(País Valencià, segle XVII – )
Títol, concedit el 1628 a Pere Eixarc de Bellvís Martorell i d’Íxar; amb aquesta concessió restà suprimit el comtat de Benavites, que havia estat concedit el 1624, amb jurisdicció damunt el lloc de Benavites (Camp de Morvedre).
El títol ha passat als Melgar, marquesos de San Juan de Piedrasalbas, i als Narváez, marquesos d’Espeja.
(Palma de Mallorca, 4 desembre 1596 – Inca, Mallorca, 24 juny 1628)
Religiosa. Residia al monestir de les Jerònimes d’Inca. Es féu famosa a l’illa per les penitències a què se sotmetia.
Fou obert un informe sobre aquesta qüestió un any abans de la seva mort.
(Albatera, Baix Segura, segle XVII – )
Jurisdicció senyorial, creada el 1628.
La senyoria, adquirida el 1320 per Arnau de Mur, passà més tard a la família Rocafull. El 1628 fou elevada a comtat a favor de Gaspar de Rocafull i de Boïl, baró d’Albatera.
El títol passà als marquesos de Dosaigües, als Marimon, marquesos de Cerdanyola, i als Arròspide.
(Catalunya, segle XVI – 1628)
Jurista. Tingué un paper important als rebomboris del pa de 1604. Fou Conseller en Cap de Barcelona el 1605.
Era doctor en drets.
(Catalunya ?, segle XIV – Illes Balears, segle XIX)
Llinatge noble mallorquí originari, sembla, del Principat (o potser de Sicília) i arrelat a Mallorca vers el 1343.
El primer de que hom té notícia fou Bernat Cotoner (Catalunya ?, segle XIV – Illes Balears, segle XIV) Noble. Comprà una gran alqueria a Valldemossa el 1363. El seu nét fou:
Nicolau Cotoner i Genovard (Illes Balears, segle XIV) Tingué tres fills, que foren els fundadors de les tres línies del llinatge:
Antoni Cotoner i Vall-llobar (Illes Balears, segle XVI) Cavaller. Ciutadà honrat i jurat de Mallorca, comissionat prop de Felip II per sol·licitar la creació de l’audiència de Mallorca (concedida el 1571) i armat cavaller pel rei el 1572. A partir d’ell començà a adquirir importància el llinatge. En fou fill seu:
Bernat Lluís Cotoner i Ballester (Palma de Mallorca, segle XVII – Sicília, Itàlia, 1641) Jurista. Ja vell, es féu eclesiàstic i arribà a ser canonge de la seu mallorquina, inquisidor de Sardenya, i encara després del Principat, regne de València i Aragó. Fou el pare de:
(Esparreguera, Baix Llobregat, 7 octubre 1592 – Nagasaki, Japó, 8 setembre 1628)
Dominicà i sant. Missioner a les illes Filipines (1615) i al Japó (1621), en els temps de la persecució; fou pres, i després, mort a la foguera.
Escriví una Relación verdadera de la prisión y martirio de los beatos fr. Luis Flores y fr. Pedro de Zúñiga, confrares seus.
Pius IX el beatificà el 1867.
Dades dels Països Catalans 