Arxiu d'etiquetes: 1626

Albalat, comtat d’

3 Respostes

(País Valencià, segle XVII – )

(o d’Albalat dels Sorells) Jurisdicció senyorial, creada el 1626. Comprenia la vila d’Albalat dels Sorells.

La senyoria, obtinguda el 1330 a favor de Berenguer de Codinats, al segle següent passà als Aguiló i Romeu de Codinats. El 1480 fou adquirida per Tomàs Sorell i Sagarriga, armat cavaller el 1491.

El seu nebot i successor, Bernat de Sorell i d’Aguiló, fundà el vincle agnatici d’Albalat el 1500. el besnét d’aquest, Jaume de Sorell i de Boïl, obtingué el 1626 el títol de comte, el qual passà als Toran, als Gil Dolç del Castellar i als Vallès.

Castellflorit, comtat de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – )

Títol concedit, el 1626 al ric-home Martí de Torrelles-Bardaixí òlim Fernàndez de Heredia i de Luna.

Passà als ducs d’Híxar i de Lécera.

Cardona-Fernández de Córdoba y Pimentel, Francisco de

Deixa un comentari

(Madrid, 1626 – 1688)

Comte de Palamós. baró de Bellpuig, duc de Somma, de Sessa i de Baena i gran almirall de Nàpols.

Fou lloctinent general de Catalunya (1669-73), durant el seu govern hom inicià la construcció del baluard del portal de l’Àngel. Adoptà una actitud contemporitzadora en els petits conflictes sorgits a causa dels privilegis de la ciutat.

Figuerola, Ramon de

Deixa un comentari

(Catalunya, 1626 – Trinitat, Amèrica, 1699)

Missioner caputxí. Ingressà a l’orde el 1653.

El 1680 es traslladà a les missions de Cumanà i Veneçuela. Enviat a Santa Fe de Bogotà per resoldre greus diferències entre les autoritats civils i les eclesiàstiques, les seves gestions reeixiren plenament.

Féu un gran viatge d’anada i tornada seguint el curs de l’Orinoco. Tingué un gran prestigi.

Fou assassinat en una revolta dels indis, a l’illa de Trinitat, amb altres dos companys.

Descatllar i de Sarriera, Narcís

2 Respostes

(Catalunya, vers 1626 – Barcelona, 1707)

Noble. Senyor de Catllà, castlà de Rocabruna i marquès de Besora, títol que li fou concedit per Carles II el 1697.

Fill de Lluís Descatllar i Desbac, fou protector del braç militar i partidari del rei-arxiduc Carles III, que el 1707 li atorgà el títol de gentilhome de cambra; el mateix any li foren conferides les dignitats de mestre racional i de batlle general de Catalunya, en les quals, després de la seva mort, fou succeït pel seu fill Joan Descatllar i de Cartellà.

Aragó y Fernández de Córdoba, Pascual de

1 Resposta

(Mataró, Maresme, 11 abril 1626 – Madrid, 28 setembre 1677)

Cardenal i virrei de Nàpols (1664-66). Fill d’Enric d’Aragó Folc de Cardona i Córdoba.

Inquisidor general d’Espanya (1665) i arquebisbe de Toledo (1666). El 1653 fou regent de Catalunya al consell d’Aragó.

Com a virrei de Nàpols (1664-66), bé que interí, procurà de refer la ciutat de la passada revolta de Tommaso Aniello.

Alentorn i de Botella, Alexandre d’

2 Respostes

(Catalunya, segle XVI – 1626)

Noble. Fill d’Onofre Alentorn i d’Oms, milità amb el nyerros.

Protegí els bandolers Perot Rocaguinarda i Sastre Domingo i s’oposà a la política contra el bandolerisme del lloctinent i governador del Principat.

Fou diputat militar de la Generalitat (1614-17).

Albanell i Girón de Rebolledo, Galceran

Deixa un comentari

(Barcelona, 1561 – Madrid, 10 maig 1626)

Mestre del futur Felip IV de Catalunya. Fou un dels pocs de l’estament militar català de l’època que posseïa una formació humanística i un coneixement de llengües orientals.

Arran del seu nomenament com a tutor del príncep Felip (1612) abandonà Barcelona per la cort. Figurà des d’aleshores entre els personatges influents als quals els consellers barcelonins recorrien per tal d’obtenir ajuda.

Ordenat sacerdot, rebé l’abadia d’Alcalá la Real i l’administració de l’arquebisbat de Granada.

Deixà inèdits entre altres treballs un Compendio de la Historia General de España, unes instruccions sobre el govern dirigides al comte-duc d’Olivares i un Parecer sobre la residencia de obispos.