Arxiu d'etiquetes: 1584

Vic i de Castellví, Dídac de

1 Resposta

(València, 1584 – Alzira, Ribera Alta, 1657)

Noble. Baró de Llaurí, Beniomer i Benioquer, cavaller d’Alcántara. Fill d’Àlvar de Vic i Manrique de Lara. Conegut també, per vinculació materna, com a Dídac de Vic i Mascó. Educat a la cort, era patge de Felip II de Castella.

Continuà un dietari valencià iniciat pel seu germà Àlvar (1619-32), publicat el 1921. Deixà inèdits diversos escrits, com uns Anales, del 1400 al 1640, unes notes a les obres de Martí de Viciana i uns discursos sobre les comèdies i les fortificacions militars.

Afavoridor, per tradició familiar, del monestir de jerònims de la Murta, a Alzira, cedí en morir 31 retrats d’homes insignes valencians copiats per Joan Ribalta, de qui havia estat mecenes, així com tots els seus papers.

Crespí, Joan -religiós-

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XVI – 1584)

Religiós observant. Fundà el convent d’Alcúdia i fou provincial de l’orde en dues ocasions. El 1538 fou nomenat inquisidor de Mallorca.

És autor del tractat De arte rethoricae i d’altres escrits menors.

Corral de l’Olivera

1 Resposta

(València, 1584 – 1750)

Teatre de la ciutat. Depenia de l’Hospital General de València, que l’adquirí (1583) i l’obrí al públic. El 1618 fou reformat i convertit en un local luxós, sovint anomenat Casa de les Farses de l’Olivera.

Malgrat els intents contraris de les autoritats castellanes civils i religioses, el teatre, conegut també el segle XVIII per Casa de les Comèdies, continuà existint i fou novament reformat (1715) per Josep Padilla.

L’arquebisbe Andrés Mayoral s’esforçà a suprimir-lo, intentant-ne primer l’adquisició (1741) i aprofitant després l’efecte del terratrèmol del 1748.

El 1750 fou enderrocat el local i hi construí una casa de veïns, que cedí a l’hospital.

El Corral de l’Olivera fou emprat per a representacions d’obres teatrals, d’actes sacramentals, etc; i vers la seva fi (1729) hi féu aparició l’òpera.

Cordero i Oliver, Joan Martí

Deixa un comentari

(València, 11 novembre 1531 – Moixent, Costera, 1584)

Humanista. Fou un gran col·leccionista d’objectes antics.

És autor de diverses obres originals i algunes traduccions.

Bendicho i Embite, Vicent

1 Resposta

(Elx, Baix Vinalopó, 1584 – Alacant, 14 abril 1642)

Historiador. Degà de la col·legiata d’Alacant.

Escriví, a base d’uns materials del seu germà Jaume, una Crónica de la ciudad de Alicante, que arriba fins al 1650.

Chaves, Pedro de

1 Resposta

(Zafra, Extremadura, vers 1512 – Lisboa, Portugal, 1584)

Escriptor. Ingressà a Montserrat el 1534.

És autor d’un Libro de la vida y conversión de Santa María Magdalena (Barcelona 1549), d’un gran interès literari i doctrinal.

Barcelona, Josep de

Deixa un comentari

(Barcelona, 1528 – 1584)

Frare caputxí. Era fill del comte de Peralada. Estudià a Alcalà. Refusà el cardenalat que li oferia el papa Gregori XIII.

Escriví algunes obres ascètiques. Fundà la institució de les “Quaranta hores”.

Castre-Pinós de So i d’Aragó-Gurrea, Gaspar Galceran de

2 Respostes

(Barcelona, 1584 – 1638)

Noble. Rebesnét de Francesc de Castre-Pinós de So i Carròs. Dit també Gaspar Galceran de Gurrea i d’Aragó. Primer comte de Guimerà.

Reuní una col·lecció important d’objectes antics. Escriví nombrosos estudis de caràcter divers, relacionats amb els seus coneixements històrics i arqueològics.

Tingué un fill il·legítim, Esteve Galceran de Castre-Pinós-Gurrea d’Aragó  (Ribagorça, segle XVII – després 1667)  Fou el darrer representant de la branca dels Castre-Pinós de So.