(València, vers 1450 – 1514)
Poeta. Autor d’un Resposta poètica a Narcís Vinyoles en Les trobes en llaors de la Verge Maria (València, 1474).
Familiar d’Alexandre VI, serví com a secretari Joan de Borja i Cattanei, segon duc de Gandia, quan anà a Barcelona, per casar-s’hi amb María Enríquez y de Luna, i a València i a Gandia, per prendre-hi possessió dels seus estats (1494-96).
Fou canonge de València i de Cartagena i beneficiat de Saragossa i d’Oriola.
(Saragossa, 1440 – Saragossa ?, 1514)
Cambrer major de Ferran II el Catòlic, on arribà a ésser un dels seus consellers íntims. Quan tingué lloc l’expulsió dels jueus (1492) li rei li atorgà el castell i el call de Saragossa i el nomenà cavaller de Sant Jaume.
Tingué un paper important en el descobriment d’Amèrica, en aconsellar al rei que acceptés el projecte de Colom d’anar a les Índies per la ruta occidental.
(Barcelona, vers 1450 – Nàpols, Itàlia, 1514)
Humanista i poeta en llengua italiana. Conegut amb el nom d’Il Cariteo.
Vers el 1468 anà a la cort de Nàpols i fou acollit a l’Accademia Pontaniana. El 1486 fou nomenat conservador del segell reial, i després (1495) fou secretari de Ferran II de Nàpols.
Mort el rei i caigut el regne a mans franceses, se n’anà a Roma. Tornà quan Gonzalo de Córdoba el féu governador de Nola.
Escriví versos amorosos i polítics: Endimione (1506), d’un gran rigor formal i reeixida manifestació de la poètica petrarquista. Alhora hi evocà les lluites polítiques i els records de la seva Barcelona nadiua.
(Barcelona, 7 desembre 1514 – 20 desembre 1542)
Mestre racional de Catalunya i donzell de Barcelona.
Amic de Joan Boscà, del matrimoni del qual fou testimoni (1539), assistia regularment a les tertúlies literàries a casa seva i fou recordat afablement per Garcilaso de la Vega i per Diego Hurtado de Mendoza en llurs poesies.
Amic igualment de l’almirall Ferran de Cardona-Anglesola, duc de Somma, i de la seva muller, actuà de mitjancer en les petites rivalitats entre aquests i el lloctinent de Catalunya Francesc de Borja.
El catedràtic Rafael Mambla el cità entre els personatges influents de Barcelona (1540).
Fou el pare de Galceran Durall i d’Aguilar.
(València, 1455 – Tarragona, 26 agost 1514)
Eclesiàstic. Fill d’Alfons VI de Ribagorça i nét del rei Joan II el Sense Fe.
Fou nomenat bisbe de Tortosa (1475-1513). President de la Generalitat (1500-03). Ocupà l’arquebisbat de Tarragona (1513-14).
Establí a Tortosa la festa de la Santa Cinta.
Dades dels Països Catalans 