(Nàpols, Itàlia, 16 novembre 1457 – 23 setembre 1508)
Reina d’Hongria. Filla de Ferran I de Nàpols i d’Isabel de Chiaramonte. Es casà el 1475 amb Matias Carvi, rei d’Hongria.
A la mort d’aquest monarca (1490) féu nomenar rei Ladislau VII Jagellon, amb qui es casà i per qui fou repudiada el 1502. Beatriu es va retirar a Nàpols els últims anys de la seva vida.
(Riudellots de la Creu, Pla de l’Estany, 1507 – 1508)
Aplec de cançons nadalenques conservat a la Biblioteca de Catalunya (manuscrit 111).
Conté 36 poesies, gairebé totes recollides de la tradició oral per Bartomeu Rovirola. Ultra les peces de tema nadalenc, hi abunden les llaors i les invocacions a la Mare de Déu.
Dues d’elles desenrotllen temes de la Passió. Quatre, almenys, es relacionen amb el teatre nadalenc. Hi fou incorporada, a més, una peça popular burlesca. Una de les poesies sembla d’origen aragonès, una altra és llatina, i una tercera és farçida (escrita en llatí i amb comentaris en català); la resta és en català.
Ha estat editat per Enric Claudi Girbal (1889-92), per Ernest Moliné i Brasés (segurament el 1906) i per Josep Romeu (1949).
(Cambrai, França, 10 desembre 1508)
Aliança formada per Ferran II de Catalunya, Lluís XII de França, el papa Juli II i l’emperador Maximilià I contra Venècia.
Ferran II hi intervingué per tal de recuperar els ports de Bríndisi, Òtranto, Gal·lípoli, Trani i Polignano, pertanyents al regne de Nàpols i que havia hagut d’hipotecar a Venècia.
Ho assolí (1509) gràcies a l’acció de l’almirall Bernat II de Vilamarí i de Ramon de Cardona-Anglesola, cap de l’exèrcit catalano-aragonès a Itàlia, i a la victòria dels francesos a Agnadello, èxit que contribuí a dissoldre la lliga i a crear, a instàncies del papa, una aliança antifrancesa, a la qual Ferran II també s’adheria (la Santa Lliga).
(Barcelona, vers 1449 – 1508)
Humanista. Fou tresorer a Palerm (1460), cònsol dels catalans a Sicília (1479); va ocupar càrrecs al Consell de Cent de Barcelona (1480-86).
La seva importància radica en les traduccions dels clàssics com Comentaria tria primo bello punico (1472), d’Aretino, sobre la versió italiana de Leonardo Bruni, i la dels quinze llibres de la Metamorfosi (1494), d’Ovidi, dedicada a la infanta Joana d’Aragó, filla dels Reis Catòlics.
Obres originals seves són Rahonament entre Francesc Alegre y Esperança, retòrica elucubració amorosa en forma epistolar. Del mateix estil són Sermó d’amor i Requesta d’amor recitant una alteració entre la voluntat i la Raó. Més interessant és el Somni recitant lo procés d’una qüestió enamorada, obra de caràcter al·legòric d’influència italiana que és una breu divulgació amb cites d’autors clàssics i humanistes.
La seva prosa d’estil retòric i retorçat, plena d’inversions de tipus llatinitzant, representa la crisi de l’humanisme a Catalunya.
Dades dels Països Catalans 