(València, 1328 – Sogorb, Alt Palància, 1427)
Prelat i frare mercedari. Era doctor en teologia. El 1394 fou nomenat bisbe d’Osca. Fou confessor de Martí I l’Humà, que li encarregà que vetllés pel petit Frederic de Luna, bastard del difunt Martí I el Jove.
El 1410 fou promogut bisbe de Sogorb i Albarrassí pel papa Benet XIII. En aquesta diòcesi celebrà un sínode, el 1417, i en publicà les constitucions.
(País Valencià, segle XIV – 1426/27)
Baró de Beniparrell. Fill de Jaume Escrivà i Romeu i Geraldona de Romaní. El 1404, quan es trobava en greus destrets econòmics, rebé tota l’herència de la seva cosina germana Elisenda de Romaní, que incloïa la baronia de Beniparrell.
Per aquest fet Manfred i els seus descendents hagueren d’avantposar al propi cognom el de Romaní o usaren aquest a continuació del primer, que fou la forma que es consolidà.
Fou el pare de Mateu i d’Eiximèn Peres Escrivà de Romaní i Saranyó.
Joan Escrivà (País Valencià, segle XIII) Suposat membre del llinatge. No hi ha cap document que provi el seu parentiu amb el notari major Guillem Escrivà. Hom el troba a València i a Gandia, junt amb Bertran Escrivà, potser pare i fill.
Joan Escrivà (València, segle XIV) Ciutadà. Fou un dels dos representants valencians a Barcelona, el 1339, per assistir al vassallatge que féu Jaume III de Mallorca a Pere III el Cerimoniós, en acte privat que hom celebrà a la capella reial de Barcelona.
Joan Escrivà (País Valencià, segle XIV – 1427) Fill de Jaume Escrivà. Senyor de mitja baronia de Patraix i del lloc de Catarroja, i lloctinent de governador (1412-13). El succeí el fill del seu primer matrimoni amb Joana Pujades, Guillem Escrivà i Pujades. També foren pares de Brunissenda.
Joan Escrivà (País Valencià, segle XV) Fill de Brunissenda Escrivà i Pujades, i de Gilabert Dalmau. De la seva mare heretà mitjà baronia de Patraix i el lloc de Catarroja. Tingué per àlies Joan Sanoguera. Reuní tota la baronia de Patraix en comprar l’altra meitat a Lluís Pallars de Vilanova, però l’any 1477 vengué la baronia sencera al comte de Cocentaina.
Joan Escrivà (País Valencià, segle XV) Astròleg. Pertanyia potser a una família de conversos homònims de la dels Escrivà cavallers i documentada a València des del 1400. És autor del tractat De imaginibus astrologicis (València 1496).
(País Valencià, segle XIV – vers 1427)
Noble. Tercer comte de Quirra. Fill de Berenguer Bertran, banquer de Barcelona, i de Violant Carròs, comtessa de Quirra, i nét de Berenguer Carròs i de Ribelles.
Heretà de la seva mare el comtat i els feus de Sardenya, on fou traslladat el 1409, participà en la batalla de Sanluri i, l’any següent, fou elegit per substituir el lloctinent reial, Pere de Torrelles i de Blanes, i hagué de fer front a l’oposició del vescomte de Narbona. Tornà a Barcelona el 1413 i prengué part en la campanya contra Jaume II d’Urgell.
Fou virrei de Sardenya (1410-13 i 1415-16), el 1416 aconseguí d’acordar una treva amb el vescomte de Narbona, i assistí també al parlament sard del 1421. Empenyorà les joies de l’infant Martí per poder pagar les tropes.
Els reis el casaren amb Leonor Manrique, de la casa reial de Castella, que després fou tutora del seu únic fill, Jaume Carròs i Manrique.
(Catalunya, segle XIV – Girona ?, 1427 ?)
Arquitecte. Treballà de picapedrer (1381-83) a les obres de Sant Feliu de Girona i, més endavant, a les de la catedral de Girona, de les quals esdevingué mestre major el 1404.
Partidari de la continuació de la nau única que caracteritza aquell temple gòtic, la qual defensà decisivament, i que finalment fou aprovada per una junta d’arquitectes, fou continuada sota la seva direcció fins al 1427.
Dades dels Països Catalans 