Arxiu d'etiquetes: 1395

Escrivà i Romeu -germans-

4 Respostes

Eren fills de Joan Escrivà i Garcia, i de Maria-Eiximenis Romeu.

Guillem Escrivà i Romeu  (País Valencià, segle XIV – abans 1395)  Senyor de la baronia de Patraix, que tingué en indivís amb el seu germà Jaume. Es casà amb Brunissenda i foren pares de Jaume Escrivà.

Jaume Escrivà i Romeu  (País Valencià, segle XV)  Senyor de la baronia de Patraix, que tingué en indivís amb el seu germà Guillem. També era senyor d’Alaquàs. Es casà amb Geraldona de Romaní, i foren pares de Manfred Escrivà i de Romaní.

Maria-Eiximenis Escrivà i Romeu  (País Valencià, segle XIV – vers 1418)  Es casà amb el mestre racional Pere d’Artés.

Costums de Perpinyà

1 Resposta

(Perpinyà, 1300 – 1395)

Conjunt de disposicions de la vila constituïdes des de l’època comtal, inspirades en el dret feudal, temperat per importants privilegis. En defecte d’aquestes regia el dret romà en detriment dels Usatges de Barcelona i de la llei gòtica.

El text és conegut per tres cartularis del segle XIV: el Liber diversorum privilegiorum (redactat vers el 1300), el Llibre verd menor (vers el 1312) i el Llibre verd major (vers el 1395), que ofereix una versió en català. Els dos primers (87 articles) semblen provenir d’una font manuscrita comuna; el tercer (69 articles), d’un altre manuscrit primitiu. La primera redacció fou feta entre el 1175 i el 1196.

Caiguda la dinastia de Mallorca, els costums foren reconeguts (1344) per Pere III de Catalunya, però en llur defecte el dret romà fou substituït pels Usatges de Barcelona i les Constitucions de Catalunya.

Safortesa -llinatge-

5 Respostes

(Illes Balears, segle XII – segle XVII)

Llinatge. Establert al regne de Mallorca, arran de la conquesta, i també al de Valencia.

El genearca fou el mercader Bernat de Safortesa (Catalunya, segle XII – Illes Balears, després 1230)  Mercader.

El seu besnét fou Pere de Safortesa i Colomines (Illes Balears, segle XIV – 1395)  Magnat. Fou anomenat el Príncep dels Mercaders per la seva immensa fortuna. Adquirí les cavalleries de Santa Margalida i Hero. Fou jurat pels mercaders i el 1382 era ciutadà. En el seu testament establí un fidecomís, amb gravamen de cognom i armes, en favor del seu nét Ramon de Safortesa i Burguès. L’única filla de Pere fou:

Francesquina de Safortesa i de Marí (Illes Balears, segle XIV)  El 1379 ja era casada amb el cavaller Ramon Burguès i Sorià, fill i hereu d’Arnau Burguès i Safont i de Catalina Sorià i Sallambé. Llur fill gran es digué Gregori Burguès i de Safortesa (i algunes vegades Gregori Sallambé). El fill segon fou l’hereu de l’avi matern, i per això es digué Ramon de Safortesa i Burguès.

Cruïlles i de Mallorca, Gilabert (VI) de

6 Respostes

(Catalunya, vers 1306 – 1395)

Almirall. Senyor de les baronies de Cruïlles, Peratallada i Begur; fill i hereu (1348) de Gilabert (V) de Cruïlles i Dionís  (Catalunya, segle XIII – 1348)  Governador de València (1329), com el seu pare Bernat de Peratallada. Es casà amb una filla natural del rei de Mallorca.

Gilabert (VI) fou fet cavaller a la coronació d’Alfons III el Benigne (1329), prengué part en la campanya del Rosselló (1345) i fou alcaid de Morvedre (1348). Participà en l’expedició de Sardenya (1354).

El 1355 acompanyà el rei Pere III el Cerimoniós a Avinyó, i el 1359 prengué part en la defensa de Barcelona contra l’estol castellà. En 1361-62 fou un dels negociadors de la pau amb Castella.

El 1371 fou enviat a Sardenya com a governador de Logudor, i s’hi distingí defensant Càller. El 1374 hom el nomenà capità general de l’illa en morir Berenguer Carròs.

Capità general de la mar el 1377, portà a terme la gesta de Porto Pisano, on foren cremades les galeres de Joan Galeazzo Visconti (1378). Més tard (1382) fou un dels qui portaren a Catalunya la reina Maria I de Sicília.

Governador dels comtats de Rosselló i Cerdanya el 1384, defensà el país contra el comte d’Empúries, però fou després destituït per Joan I el Caçador (1387). Reconciliat amb el rei i reposat en la governació del Rosselló, defensà el comtat contra la invasió dels Armanyac (1392).

El 1369 adquirí la baronia de Rupit i fou també senyor de Creixenturri pel seu matrimoni (vers 1360) amb Elvira de Puigpardines (morta el 1395), però el 1381 vengué aquest domini a l’abat de Sant Joan de les Abadesses. El 1370 el rei li concedí una fira de 15 dies per a la seva vila de Peratallada.

El 1395 hom li confià el comandament de l’expedició de Sardenya,

En morir, ja molt vell, deixà un fill, Jofre Gilabert (I), menor d’edat, la paternitat del qual fou discutida pels Cruïlles de la línia de Calonge, que pretengueren el patrimoni del difunt i pledejaren, en va, davant el rei. Durant el plet el rei retingué les baronies.