(Sicília, Itàlia, segle XIV – vers 1394)
Senyor d’Egina (1382-v94) i de Piada i capità de Malta. Fill de Bonifaci Frederic d’Aragó i de Verona.
La seva filla i hereva (vers 1394-1418), senyora d’Egina, hom suposa casada (1394) amb Antoni I de Caupena.
(Sicília, Itàlia)
Jurisdicció feudal, concedida el 1394 pels reis Martí I i Maria I de Sicília a Berenguer de Cruïlles i de Mosset, senyor de Calonge, després que fou confiscada a Nicolò Lamia. Passà als Acuña i als Montcada.
El 1565 fou erigida en marquesat de Francofonte a favor de Girolamo Gravina, baró de Paflagònia, marit de les setena comtessa Comtessina de Montcada i d’Acuña.
(Grècia, segle XIV – Turquia, després 1394)
Comtessa de Salona i de Citó (Grècia). Parenta de l’emperador Joan VI Cantacuzè i muller de Lluís Frederic d’Aragó.
Regí el comtat en nom de la seva filla Maria des de la mort del seu marit (1382) fins a la conquesta del país per Baiazet I (1394), que les tancà al seu harem.
Mantingué estretes relacions amb els reis Pere III el Cerimoniós i Joan I de Catalunya, els quals li demanaren ajut per als ducats catalans d’Atenes i de Neopàtria.
(Barcelona, 1394 – 1475)
Secretari reial d’Alfons IV el Magnànim, amb el qual s’establí a Itàlia. El 1446 fou batlle general de Catalunya.
Posseí una gran fortuna gràcies al comerç del blat i ajudà financerament Joan II el Sense Fe durant la guerra civil, malgrat formar part de la Biga.
Home culte, tingué relació amb els escriptors italians de l’època humanista.
(Barcelona, 1394 – 1716)
(o Consell dels Vint) Nom amb el qual fou conegut el consell de la mercaderia de la ciutat, creat per Joan I de Catalunya. A diferència d’altres ciutats, era supeditat als consellers i al Consell de Cent.
Era format per vint consellers de la mercaderia, elegits, des del 1536, per insaculació entre els mercaders matriculats, una part d’entre els majors o vells (majors de quaranta anys), i l’altra, els joves (majors de vint-i-cinc), els quals actuaven juntament amb els dos cònsols de mar i els dos defensors de la mercaderia.
Disposava, a més, d’un advocat, un síndic i dels oficials subalterns (porters i guardes) que administraven el dret del pariatge.
Fou suprimit amb el decret de Nova Planta. Les seves funcions foren continuades el 1758 per la Junta de Comerç.
(Catalunya, segle XIV)
Títol nobiliari i senyoria jurisdiccional creats pel rei Pere III el Cerimoniós el gener de 1353.
Com a senyoria, comprenia la vila i la vegueria de Cervera, i amb ells el rei Pere rescabalà el ducat de Girona, concedit dos anys abans a l’infant Joan, per la donació del vescomtat de Bas a Bernat II de Cabrera.
El privilegi fundacional vinculà el nou comtat a la persona del primogènit reial i, de fet, fou posseït per l’infant Joan des del 1353 al 1387; per l’infant Jaume, fill de Joan I, des del gener de 1387 a l’agost de 1388; i per l’infant Pere, també fill de Joan I, entre el gener i l’abril de 1394.
Dades dels Països Catalans 