(Terol, Aragó, 1369 – Palma de Mallorca, 28 desembre 1446)
(Gil Sanxis Munyós i Carbon) Antipapa. Fou el successor de Benet XIII, l’antipapa Luna a Peníscola. Intentà ésser pontífex des del 1424 al 1429.
Havent abdicat davant el legat de Martí V, que li oferí la seu de Mallorca, passà a governar-la fins a la seva mort.
(Sicília, Itàlia, 1346 – d 1369)
Filla de Joan de Sicília, duc d’Atenes, germà de Pere II de Sicília. Era titulada duquesa d’Atenes.
Pretesa (1366) en matrimoni pel seu cosí Frederic III de Sicília, aspirant al ducat d’Atenes vacant en morir (1355) Frederic, germà d’Elionor, aquesta s’hi oposà, i es casà en secret (1367) amb Aimon de Gebennis, nebot del futur papa Climent VII, per la qual cosa fou empresonada a Aversa.
Alliberada finalment, es casà amb Guillem de Peralta, comte de Caltabellotta, capitost del partit català de Sicília i germà de Mateu de Peralta, governador general dels ducats d’Atenes i Neopàtria (1370-74) pel rei Frederic III.
(Barcelona, vers 1369 – vers 1408/11)
Pintor. Treballà al taller de Lluís Borrassà.
Autor del retaule de Sant Bartomeu i Santa Isabel (1401) a la seu de Barcelona, i potser també del retaule de fra Bonifaci Ferrer, actualment a València.
L’any 1407 contractà el retaule major de la seu de Monreale (Sicília), i entre el 1406 i el 1409 treballà en el retaule del monestir de Santes Creus, iniciat per Pere Serra i acabat per Borrassà.
(Catalunya-Aragó, 1369 – 1382)
Obra escrita en part pel monarca català.
A imitació de la Crònica de Jaume I, Pere III el Cerimoniós també féu escriure la seva crònica, la menys extensa i la més tardana de les quatre grans cròniques i molt diferent del Llibre dels feits, com diferents foren llurs autors o inspiradors; tot el que en l’obra del rei Jaume és impuls bèl·lic, heroisme i ideal cavalleresc, en les memòries del Cerimoniós és habilitat política i raó d’estat, fins al punt que en la seva Crònica, el rei Pere no dubta a aparèixer com un antecedent dels governants renaixentistes, autoritaris, intemperants, tortuosos i versàtils; la Crònica de Pere el Cerimoniós, que literàriament no és tan notable com les altres, constitueix una font de primer ordre per a l’estudi històric d’aquest regnat.
Per a la redacció, la definitiva, acabada el 1385, el monarca compta amb la col·laboració d’alguns membres de la seva cancelleria, com Bernat Descoll, Arnau de Torrelles, Bernat Ramon Descavall i Ramon de Vilanova, els quals treballaren directament sota ordres seves, partint de textos historiogràfics, documents oficials i els records personals del rei i els seus col·laboradors.
(Girona, segle XIV – València, 9 febrer 1369)
Bisbe de València (1356-69). Fill de Ramon de Blanes, i d’Aldonça de Fenollet.
Essent abat secular de Sant Feliu de Girona, fou elegit bisbe del capítol valencià i ratificat per Innocenci VI.
Celebrà sínodes el 1357 i el 1368, consagrà l’altar major de la catedral (1357) i impulsà l’edificació de l’aula capitular. Formà part del consell de regència de Catalunya quan Pere III el Cerimoniós passà a Sardenya el 1354.
(Pallars, 1347 – 1369)
Comte de Pallars (1366-69). Del llinatge dels Urtx–Mataplana.
Fill d’Hug Roger I de Pallars i de Gueraua de Cruïlles.
El 1363 es va casar amb Beatriu de Requesens i no va tenir descendència; el comtat passà al seu germà Hug Roger II de Pallars.
Dades dels Països Catalans 