Arxiu d'etiquetes: 1354

Castre i de Saluzzo, Felip (III) de

3 Respostes

(Ribagorça, després 1323 – l’Alguer, 1354)

Baró de Castre i de Peralta i conseller de Pere III el Cerimoniós. Nebot i successor de Felip (II) Ferrandis de Castre i d’Haro. Es casà (vers el 1343) amb Francesca Alemany, senyora de la baronia de Guimerà.

S’enfrontà amb el comte de Ribagorça per qüestions jurisdiccionals (1341). Participà en les campanyes del rei Pere III contra Jaume III de Mallorca a l’illa i al Rosselló (1343); negocià la rendició de les fortaleses del seu cunyat, el vescomte Ramon de Canet i, amb Pere de Montcada i de Lloria, la capitulació de Perpinyà. Prengué possessió, en nom del rei, d’Argelers, Cotlliure, Elna i Perpinyà.

Simpatitzà amb la causa de la Unió aragonesa, bé que sense comprometre-s’hi massa (1347). El 1354 acompanyà el rei Pere en l’expedició a Sardenya, i hi morí en el setge de l’Alguer.

Fou el pare de de Felip (IV) i d’Aldonça de Castre i Alemany.

Càller, cap de

Deixa un comentari

(Sardenya, Itàlia)

Una de les dues demarcacions administratives de l’illa, creades (1354) durant l’època catalana, que comprenia les províncies de Càller, Arborea, Barbaja i Gal·lura.

Tenia un governador, amb residència a Càller.

Alguer, influència catalana a l’ -1354/s. XVI-

19 Respostes

(l’Alguer, Sardenya, Itàlia)

L’Alguer constitueix un reducte de la llengua catalana (alguerès) dins del domini lingüístic sard.

Construïda com a plaça forta a la primeria del segle XII, la família genovesa dels Doria en féu, durant dos segles, la base de la  seva potència econòmica a Sardenya, i aquesta fou la raó per la qual esdevingué un objectiu per a Venècia.

El 1353 els venecians, aliats amb Pere III el Cerimoniós, hi derrotaren, en el combat naval de l’Alguer, una esquadra genovesa. Fou conquerida pel rei de Catalunya el 1354, després d’un setge molt llarg que provocà el despoblament de la ciutat i el seu repoblament per catalans, que es regiren per un estatut municipal semblant al de Barcelona.

Centre de l’activitat catalano-aragonesa al nord de Sardenya, experimentà un considerable creixement econòmic i demogràfic fins al segle XVI, seguit d’una fase de decadència que es prolongà fins al segle XIX.

Ha estat el lloc sard més catalanitzat i encara avui s’hi parla català (alguerès).

Corbera, Riambau de

4 Respostes

(Barcelona, segle XIV – l’Alguer, Sardenya, 1354)

Governador interí de Sardenya, nomenat l’any 1347. quan s’hi esdevenia una revolta atiada pels genovesos.

Obligà els Oria, dirigents de la rebel·lió anticatalana, a aixecar el setge de Sàsser (1348) i el mateix any fou nomenat governador efectiu de Sardenya i Còrsega.

Morí durant el setge a l’Alguer, reducte genovès finalment conquerit pels catalans.

Era germà d’Hug de Corbera.

Canet, Esclaramonda de

5 Respostes

(Catalunya, segle XIV – després 1354)

Dama. Era pubilla del vescomte de Canet.

Es casà amb Pere de Fenollet, primer vescomte d’Illa. El vescomtat de Canet passà així als Fenollet.

Fills seus foren Pere, vescomte, Hug, bisbe de Vic i de València, Bertran, regent de la governació de Mallorca, Galceran, frare santjoanista, i Timbor, que es maridà amb Bernat II de Cabrera.