Arxiu d'etiquetes: 1307

Fava, Guillem

Deixa un comentari

(Perpinyà, segle XIII – Tunis ?, Tunísia, vers 1307)

Comerciant. Es distingí per la seva fidelitat a la corona catalana durant l’ocupació francesa (1285), Alfons II de Catalunya el nomenà cònsol a Tunis (1291-94).

Posteriorment realitzà operacions comercials per a Jaume II de Catalunya, i el 1300 novament fou cònsol a Tunis. La seva intervenció suavitzà sovint les relacions entre els catalans i els musulmans.

Dusai, Guillem Pere

3 Respostes

(Catalunya, segle XIII – Barcelona, segle XIII)

Iniciador del llinatge. S’establí al carrer de Montcada de Barcelona i es casà amb una germana (Maria?) de l’almirall Bernat Marquet, i foren pares d’Arnau Dusai i Marquet i de:

  • Barceló Dusai i Marquet  (Barcelona, segle XIII – segle XIV)  Ciutadà de Barcelona. Formà la línia dels Dusai del carrer de Mallorca.
  • Guillem Pere Dusai i Marquet  (Barcelona, segle XIII – 1307)  Conseller de Barcelona. Era propietari d’una important societat comercial amb relacions amb el nord d’Àfrica (Asïlah). Fou pare d’Eimeric i de Barceló Dusai i Ricard.

Elionor de Castella i de Portugal

11 Respostes

(Castella, vers 1307 – Castrojeriz, Castella, 1359)

Reina de Catalunya. Filla de Ferran IV de Castella i de Constança de Portugal.

Casada amb Alfons III el Benigne (1329), vidu de Teresa d’Entença, conspirà en favor dels seus fills Ferran i Joan amb donacions territorials, que comprenien gairebé tot el regne de València, i que, després de la protesta d’una delegació valenciana, dirigida per Francesc de Vinatea, foren revocades (1332).

Després d’haver fracassat la revolta de la Unió Valenciana contra Pere III el Cerimoniós, fugí a Castella (1335) i donà suport a Pere I el Cruel.

Passat el seu fill Ferran al bàndol del rei català, Pere el Cruel feu matar primer el seu germà, l’infant Joan, i poc després també Elionor, que havia estat tancada a la fortalesa de Castrojeriz.

Constança de Sicília -emperadriu d’Orient-

4 Respostes

(Sicília, Itàlia, segle XIII – València, 1307)

Emperadriu d’Orient a Nicea. Filla natural de l’emperador Frederic II, en casar-se (1241) amb Joan III Ducas Vatatze, emperador dels grecs, es canvià el nom pel d’Anna segons el costum bizantí.

Després de la caiguda dels Làscaris i l’ascensió al poder de Miquel VIII Paleòleg (1259), que enamorat d’ella intentà en va de retenir-la, es refugià a Sicília, a la cort del seu germà Manfred, i des del 1274, a Catalunya, prop de la seva neboda Constança de Sicília.

Fins a la seva mort fou sovint objecte de donacions i mostres d’afecte per part dels reis de Catalunya-Aragó; Constança, en agraïment, instituí Jaume II el Just hereu dels drets que pretenia sobre viles i comarques d’Anatòlia, herència que no fou mai feta efectiva, malgrat l’ambaixada a Constantinoble feta per Bonanat Reig amb aquesta intenció el 1320.