Arxiu d'etiquetes: 1236

Erill, Berenguer d’ -varis-

4 Respostes

Berenguer d’Erill  (Ribagorça, segle XII)  Noble. Entre les seves actuacions militars, destaca la seva participació a la presa de Lleida, el 1149, per les forces combinades de Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d’Urgell.

Berenguer d’Erill  (Catalunya, segle XII – 1236)  Eclesiàstic. Abat de Saidí i bisbe de Lleida (1205-36). Conseller de Jaume I de Catalunya, el va acompanyar en el setge de Borriana.

Berenguer d’Erill  (Pallars, segle XIII)  Noble. Era un dels principals valedors del comte Nunyó Sanç del Rosselló a les bandositats d’aquest contra l’infant Ferran (I) d’Aragó, oncle de Jaume I el Conqueridor. Com a tal fou figura destacada de les concòrdies de 1226-27. Col·laborà a les campanyes valencianes de Jaume I. Assistí a les corts generals de Montsó (1236). Participà al setge de València (1238). Fou un dels nobles que juraren els convenis de capitulació de la ciutat.

Berenguer d’Erill  (Catalunya, segle XIV – Sardenya ?, Itàlia, segle XIV)  Noble. El 1347 s’embarcà cap a Sardenya expedició que era delmada al fort revés dels Aidu di Turdu, en lluita amb els Oria.

Arnau Roger I de Pallars

7 Respostes

(Pallars, 1236 – 1288)

Comte de Pallars (1267-88). Fill i successor de Roger II de Pallars Sobirà i de Sibil·la de Saga.

Participà activament en les revoltes nobiliàries (1275 i 1280) del seu temps i fou tutor d’Ermengol IX i Àlvar I d’Urgell. Lluità al costat de Pere II el Gran a Tunis, Sicília i contra la invasió francesa del Principat (1285).

Fou un dels quaranta prohoms que feren fiança pel rei amb motiu del desafiament de Bordeus i, més tard, a Peralada salvà l’infant Alfons, que serví també fidelment arribat a rei (Alfons II el Franc), fent-li d’intermediari amb els nobles aragonesos de la Unió. Fou un dels tres ostatges oferts per l’alliberament del príncep de Salern.

De la seva muller Làscara de Ventimiglia, princesa grega, tingué tres filles, la més gran de les quals, Sibil·la I de Pallars, el succeí.

Alguaire, Vidal d’

1 Resposta

(Catalunya, segle XIII – Poblet, Conca de Barberà, 1236)

XVIII Abat perpetu de Poblet. El 1232 succeí Arnau de Gallard.

Pledejà, sense fortuna, amb els bisbes de Vic i de Lleida, per qüestions tributàries. El rei Jaume I el Conqueridor li cedí el castell de Benifassà i el seu rodal per tal de fundar-hi un altre monestir cistercenc (1233).

A la seva mort fou elegit abat Ramon de Siscar, que refusà el càrrec i provocà una nova elecció, la qual elevaria a l’abadiat Simó Ximeno.