(Quart de Poblet, Horta, 25 octubre 1094)
Fet d’armes, en el qual s’enfrontaren les tropes del Cid i l’exèrcit almoràvit de Muhammad ibn al-Hagg.
El Cid, sense esperar els reforços que havia demanat a Castella i Aragó, atacà amb èxit el campament enemic i aconseguí la victòria.
(Alpont, Serrans, 1030 – 1094)
Petit regne de taifa. Format per la família dels Banü Qäsim, havent independitzat el territori situat entre Albarrasí i Sagunt.
Dependent de veïns més poderosos, va ser ocupada pels almoràvits el 1092, i finalment conquerida pel Cid el 1094.
Dalmau (Peralada ?, Alt Empordà, segle X – segle XI) Primer vescomte de Peralada entre els coneguts. N’hi ha notícies de l’any 1010 al 1017.
Dalmau (Tarragona, segle XV) Joglar. Fou un prestidigitador extraordinari. Viatjà per diversos països i hi assolí grans èxits. La Inquisició espanyola el perseguí repetidament, atribuint a bruixeria la seva habilitat.
Bernat Dalmau (Catalunya, segle XIV – Palerm, Sicília, Itàlia, 1412) Abat de Santes Creus (1402-12). A la mort de Martí I l’Humà (1410), presidí les ambaixades que el parlament de Catalunya envià a València (novembre 1410 – març 1411) i a Sicília (desembre 1411 – febrer 1412), preparatòries per al Compromís de Casp. Morí al castell de Solento (Palerm) sense poder acabar la segona missió.
Felip Ignasi Dalmau (Barcelona, segle XVII – segle XVIII) Fill de Sebastià Dalmau i Oller. Després de la guerra de Successió romangué a Barcelona. Obtingué de Felip V de Borbó el privilegi de cavaller.
Jeroni Dalmau (Catalunya, segle XVI) Jurista. És autor d’un Diccionari jurídic.
Pere Dalmau (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Participà a les campanyes del Rosselló de 1343 i 1344, dirigides per Pere III el Cerimoniós per desposseir Jaume III de Mallorca dels seus dominis. Fou membre del consell reial.
Ramon Dalmau (Catalunya, segle XI – Lleida ?, 1094) Prelat. Fou elegit per aclamació bisbe de Lleida, confirmat pel papa Gregori VII. Destacà pel seu saber i per l’austeritat dels seus costums, la qual cosa el convertí en un eficaç reformador de la vida eclesiàstica. El seu episcopat pertany al període de dominació musulmana.
(Catalunya, 1094 – 1132)
Vescomtat de l’antic comtat d’Urgell. Apareix usat per primera vegada el 1094 per Guerau II de Cabrera, vescomte de Girona, senyor d’Àger i de Cabrera.
A partir del 1132 canvià la denominació per la de vescomtat d’Àger.
Dades dels Països Catalans 