Arxiu d'etiquetes: 1010

Dénia, taifa de

15 Respostes

(País Valencià, 1010 – 1092)

Regne independent. Format per l’esclau al-Muwaf-faq Mugähid després d’haver estat assassinat a Còrdova el califa Muhammad II. Amb centre a la ciutat de Dénia, inicialment ocupava poc terreny (Altea, Callosa, Cocentaina, Bocairent).

L’any 1015 Mugähid conquerí les Balears, i el 1016 s’apoderà temporalment de Sardenya i, en tornar, ocupà Oriola i estengué el regne fins al Segura.

El seu fill Alï ibn Mugahid el succeí, però fou deposat pel seu cunyat Abü Ga’far Ahmad al-Muqtadir de Saragossa, mentre que el governador de les Balears, Abd Alläh al-Murtadä, es declarava independent.

Al-Muqtadir, en morir (1081), deixà Lleida, Tortosa i Dénia a al-Mundir, però l’any 1091 l’antic regne de Dénia fou conquerit pels almoràvits de Múrcia.

Ermengol I de Pallars

1 Resposta

(Catalunya, segle X – vers 1010)

Comte de Pallars (1008-10). Fill del comte Borrell I de Pallars i d’Ermengarda.

Governà ensems amb el seu oncle el comte Sunyer I de Pallars, que li sobrevisqué un any.

Adalbert de Barcelona

Deixa un comentari

(Catalunya, segle X – Còrdova, Andalusia, 1010)

Noble. Fill del vescomte de Barcelona Guitard. Morí a l’expedició a Còrdova, organitzada per Ramon Borrell I de Barcelona per tal d’ajudar al-Mahdi.

Deixà al monestir de Sant Cugat uns grans alous entre el Foix i el Gaià, llegat que originà una llarga lluita entre la seva família i la dels Sant Martí; aquesta lluita provocà més tard un veritable moviment de secessió que esclatà en el regnat de Ramon Berenguer I de Barcelona.

Ermengol I d’Urgell

7 Respostes

(Catalunya, 975 – Castillo de Bacar, Còrdova, Andalusia,  2 juny 1010)

“el de Còrdova”  Comte d’Urgell (992-1010). Fill segon de Borrell II de Barcelona, al qual succeí en el comtat d’Urgell i inicià la dinastia privativa d’aquest comtat.

Va menar una política d’obertura a Europa, tot combinant-la amb una intensa lluità contra els musulmans de Lleida. Va emprendre personalment llargs viatges a Roma (998 i 1001) i en va estimular d’altres dels seus nobles vers Santiago, Le Puy, Santa Fe de Conques i Monte Gargano.

Fou fet presoner pels sarraïns a la batalla d’Albesa (1004) i acompanyà el seu germà Ramon Borrell I de Barcelona a l’expedició de Còrdova, on morí.

Casat amb Tedberga, foren pares d’Ermengol II d’Urgell.

El seu testament conté la primera referència a la possessió d’un joc d’escacs a terres catalanes.

Còrdova, expedició de -1010-

5 Respostes

(Còrdova, Andalusia, 1010)

Campanya militar, empresa per un exèrcit català de 10.000 homes comandat pels comtes Ramon Borrell I de Barcelona i Ermengol I d’Urgell, per ajudar el califa cordovès Muhammad ibn Hisäm, cap del partit dels eslaus, contra el seu rival Sulaymän ibn al-Hakam, cap del partit dels berbers, que fou vençut.

L’exèrcit català triomfà en la batalla d’Akabat al-Bakr, fou vençut prop de Guadiana i, finalment, entrà a Còrdova i la saquejà.

El botí fou molt quantiós, però també ho foren les pèrdues: uns 3.000 morts, entre els quals el comte Ermengol I d’Urgell. Aquell any fou anomenat pels historiadors musulmans “any dels francs”, o sia, dels catalans.

Fou, en part, una represàlia pel saqueig de Barcelona per Almansor (986), només 25 anys abans, i una prova de la recuperació política i militar dels comtats catalans.

Encara el 1017 hi hagué una nova expedició catalana contra el califat cordovès.

Arnulf -bisbe Vic-

4 Respostes

(Catalunya, segle X – Calonge de Segarra, Anoia, 1010)

Bisbe de Vic (933-1010). De la família vescomtal d’Osona, havia estat ardiaca de Barcelona, on fou fet presoner per les tropes d’Almansor (985) i rescatat poc temps després.

Essent bisbe de Vic, hagué de lluitar contra Guadall, deposat uns anys abans. Reformà el monestir de Sant Benet de Bages (1002).

Morí a conseqüència de les ferides rebudes en l’expedició que Ramon Borrell I de Barcelona emprengué contra Còrdova (1010).

Aeci

2 Respostes

(Catalunya ?, segle X – Còrdova, Andalusia, 1 setembre 1010)

Bisbe de Barcelona (995-1010). Es dedicà a la restauració d’esglésies i de la mateixa catedral, després de la destrucció de la ciutat per Almansor el 985.

Annexà Santa Maria del Mar a la canonja, a la qual donà nous estatuts; la reformà el 1009.

Intervingué en l’expedició militar dels catalans a Còrdova al costat dels altres bisbes i comtes, perdé la vida en la lluita.