Arxiu de la categoria: Publicacions

Mañana, La -Lleida, 1938/ –

(Lleida, 20 desembre 1938 – )

Diari en castellà. Fundat després d’haver estat ocupada per les tropes de Franco. Editat per Prensa del Movimiento fins al 1976 i per l’estat fins al 1984.

Fou l’únic de la comarca del Segrià fins que va sortir “Diario de Lérida” (15 maig 1966). El 1985 va ser adquirit per empresaris lleidatans.

Té especial cura de la temàtica agrícola i una notable difusió entre la pagesia lleidatana.

El 2012 presentà concurs de creditors. Actualment apareix en versió digital en català.

Enllaç: La Mañana

Mainada, La

(Barcelona, 10 juny 1921 – 23 novembre 1923)

Setmanari infantil il·lustrat. Fundat i dirigit per Avel·lí Artís, intentà de renovar les fórmules d’“En Patufet” i donar als infants una revista àgil i pregonament catalana.

Tingué com a col·laboradors molts escriptors i il·lustradors. Publicava un fulletó amb novel·les infantils, i edità dos almanacs.

La dictadura de Primo de Rivera en prohibí la publicació quan havia arribat al número 129.

Madeja Política, La

(Barcelona, 1 novembre 1873 – 3 març 1876)

Setmanari republicà liberal i anticarlí, continuador de “La Flaca”. Fou editat en castellà.

Hagué de suportat diferents suspensions, i utilitzà els títols “El Lío” i “La Madeja”.

En els seus últims temps fou mensual, i la col·lecció completa és de 22 números.

Foren molt notables les seves pàgines centrals, litografiades a tot color, amb dibuixos polítics de Tomàs Padró, que signava AºWº.

Luz

(Barcelona, 15 novembre 1897 – desembre 1898)

Revista modernista redactada en castellà.

Tingué dues etapes: quinzenal la primera, del 15 de novembre de 1897 al 31 de gener de 1898, i setmanal la segona, de l’octubre al desembre de 1898.

Fundada pel mecenes i escriptor Josep M. Roviralta, tingué com a inspirador Miquel Utrillo.

Publicà els primers capítols de l’España negra, amb les il·lustracions de Regoyos.

Luchador, El

(Barcelona, gener 1931 – agost 1933)

Setmanari anarquista. Fundat per Federico Urales.

Òrgan del grup de “La Revista Blanca”, s’oposà als trentistes.

Hi col·laboraren F. Alaiz, G. Esgleas, Soledad Gustavo i F. Montseny, entre altres.

Lucha Social -setmanari Barcelona-

(Barcelona, gener 1925 – abril 1925)

Setmanari comunista.

Editat com a portaveu de les minories d’oposició dins la CNT. Es publicà, com a substitut de “La Batalla”.

A més de la defensa que feia de l’URSS, criticava la socialdemocràcia i l’apoliticisme anarquista i impulsava la realització de la unitat sindical.

Lucha Social -setmanari Lleida-

(Lleida, setembre 1919 – octubre 1922)

Setmanari sindical. De la tendència procomunista de la Confederació Regional del Treball de Catalunya.

Redactat per Pere Bonet i Joaquim Maurín i amb col·laboracions de Víctor Colomer, Andreu Nin, David Rey, etc.

Defensà el corrent favorable a la Revolució russa i a la III Internacional, i fou el primer òrgan d’expressió partidari del comunisme soviètic que es publicà a Catalunya.

Amb el mateix títol sortí, el febrer de 1934, com a publicació mensual del Bloc Obrer i Camperol i, posteriorment, del Partit Obrer d’Unificació Marxista.

Lucha Obrera

(Barcelona, desembre 1923 – gener 1924)

Diari sindicalista i comunista.

Sostingut pels sindicats de la metal·lúrgia i dels transports.

Hi col·laboraren, entre d’altres, Felipe Alaiz, Antoni Amador, Joaquim Maurín i Josep Viadiu.

Lucha, La -diari Barcelona-

(Barcelona, 3 setembre 1916 – 7 juny 1919)

Diari, publicat com a òrgan del Bloc Republicà Autonomista i del Partit Republicà Català.

Fou dirigit per Marcel·lí Domingo i tingué com a redactors Joan Comorera i Lluís Companys, i com a col·laboradors, Pablo Iglesias i Miguel de Unamuno.

Preparà l’ambient de vaga revolucionària el 1917.

Lucha, La -diari Girona-

(Girona, 4 juliol 1871 – 31 desembre 1910)

Diari en castellà. Fou òrgan del partit liberal i tingué impremta pròpia, on foren fetes diverses publicacions de la comarca gironina.

Una divisió en el partit provocà que els liberals dinàstics de Girona publiquessin “La Nueva Lucha” de l’1 de gener de 1887 al 29 de juny de 1890.