Arxiu de la categoria: Publicacions

Oriflama

6 Respostes

(Barcelona, 1961 – 1977)

Revista mensual d’informació general. Publicada en català, sota el patronatge del bisbat de Vic. Fundada per tal de crear un lligam espiritual amb el jovent de la diòcesi que feia el servei militar, va transformar-se a partir del 1968 en una publicació àgil i de contingut polèmic.

Els periodistes Josep Maria Huertas i Jaume Fabre, que van dirigir-la successivament, li donaren vivacitat. Per problemes interns i qüestions amb l’administració, el 1974 entrà en una etapa de menys conflictivitat, dirigida per Antoni Plaja sota la ideologia d’Unió Democràtica de Catalunya.

Nostres Clàssics, Els

8 Respostes

(Barcelona, 1924 – 1939 i 1946 – )

Col·lecció de l’editorial Barcino. Iniciada sota la direcció de Josep Maria de Casacuberta, amb el propòsit de posar a l’abast del públic una selecció de la literatura catalana anterior al segle XVI. Aquesta finalitat divulgadora i patriòtica es mantingué fins el 1930.

Des d’aleshores hom publicà només obres senceres, sense modernitzar-ne l’ortografia, ja amb el propòsit d’arribar a aplegar les obres completes dels escriptors medievals catalans. Fins el 1935 n’aparegueren 42 volums, impresos pulcrament en dotzè, ben relligats i preparats pels millors especialistes del país.

La col·lecció, interrompuda per la guerra civil, no pogué ésser represa fins el 1946. El ritme de publicació esdevingué més lent, però augmentà el valor erudit de les edicions i dels pròlegs, on sovint han col·laborat estrangers.

El 1987 arribà als cent vint-i-tres volums (en vuitè a partir del volum 101), que van del segle XIII al XVI (ampliant la idea inicial) i que contenen tant obres originals com traduccions.

Del 1929 al 1934 aparegueren cinc volums d’una sèrie B d’Els Nostres Clàssics, en quart i sense pròlegs ni notes; aquesta sèrie B no fou represa fins al 1975, amb el tercer volum dels Sermons de Sant Vicent Ferrer.

En conjunt, és la col·lecció més important de clàssics catalans, i ha fornit un bon nombre d’edicions de texts inèdits o pràcticament inaccessibles.

Enllaç web: Els Nostres Clàssics

Montserrat, Publicacions de l’Abadia de

11 Respostes

(Montserrat, Bages, 1907 – )

(PAM)  Editorial dependent del monestir de Montserrat, especialitzada en obres religioses i científiques i en publicacions periòdiques. Iniciada, de fet, amb la “Revista Montserratina”, fou potenciada a partir de l’abadiat d’Antoni Maria Marcet (1912): el 1914 aparegué la revista “Vida Cristiana”, i el 1917 començà la sèrie “Analecta Montserratensia”, impulsada per Anselm Albareda. Poc després sorgiren les col·leccions Biblioteca Monàstica (1920), Biblioteca Popular Litúrgica (1920), Místics de Montserrat (1925) i la Bíblia de Montserrat, de Bonaventura Ubach (1926).

El 1927 començà la publicació del butlletí del santuari “Montserrat” i de la col·lecció Catalonia Monastica, seguits per Mestres de l’Escolania de Montserrat, col·lecció iniciada el 1930 per David Pujol, i l’edició del Missal del Poble, en fulls setmanals molt divulgats (1934-36).

Després d’un període d’inactivitat, del juliol de 1936 al 1954, foren represes les publicacions, impulsades per l’abat Aureli Maria Escarré i dirigides per Jordi Bruguera: es continuà la publicació de la Bíblia i començà la col·lecció científica “Scripta et Documenta” i la d’espiritualitat i teologia “Biblioteca Vida Cristiana” (1956), dins la qual fou inclosa inicialment la revista “Qüestions de Vida Cristiana” (1958); el 1959 sorgiren “Serra d’Or” i “Studia Monastica”, revista científica internacional.

Uns anys de crisi econòmica paralitzaren en part aquesta producció editorial (obres escrites a Montserrat foren publicades per altres editorials), durant els quals, tanmateix, hom publicà els quatre volums d’actes del Segon Congrés Litúrgic de Montserrat i s’inicià la revista “Documents d’Església” (1966).

Vers el 1970, ja sota la direcció de Josep Massot i Muntaner, l’editorial prengué un nou impuls i s’iniciaren diverses col·leccions: Saurí (1970), Biblioteca Abat Oliba, de cultura catalana (1972), El Gra de Blat, d’espiritualitat (1973), Catalunya Visió (1973), Cursos sobre la Bíblia (1973), Biblioteca Serra d’Or, de literatura i cultura (1975), i altres, a més de nombrosos volums fora de col·lecció.

Té cura de la revista quinzenal infantil “Tretzevents” (abans “L’Infantil”), i ha publicat diverses col·leccions de llibres infantils il·lustrats, llibres de tipus didàctic i de mètodes musicals per a nens.

Enllaç web: Publicacions de l’Abadia de Montserrat

Jueves, El

5 Respostes

(Barcelona, 27 maig 1977 – )

Revista satírica setmanal en castellà. Fa una crítica gràfica de l’actualitat.

En les seves pàgines han col·laborat els principals humoristes gràfics de l’estat espanyol, com Forges, Òscar, J.L. Martín, Gin, J. Perich, Gallego & Rey, Fer, Ivà, Cesc i Romeu, entre d’altres.

Ilustració Catalana, La -revista-

52 Respostes

(Barcelona, 10 juliol 1880 – 30 desembre 1917)

Revista gràfica i literària. La primera època durà fins al 31 de març de 1894, amb un total de 325 números. Fins al 1882, aparegué desenalment, dirigida per Josep Franquesa.

Adquirida per Francesc Matheu i Josep Thomas, el primer la féu quinzenal i la convertí en una gran publicació. Hi col·laboraren importants escriptors i il·lustradors de l’època, i fou fidel a l’ideari de la Renaixença.

En una segona època i amb el nom d’“Ilustració Catalana”, fou publicada a partir del 7 de juny de 1903, amb 759 números en total. Les col·laboracions també foren molt brillants, sota la direcció de Matheu. Edità el suplement “Feminal”.

L’encariment de les matèries primeres, provocat per la guerra europea, portà a transformar la revista en una una altra de més modesta, intitulada “Catalana”.

Esquella de la Torratxa, L’

52 Respostes

(Barcelona, 16 gener 1879 – 6 gener 1939)

Setmanari humorístic republicà i anticlerical. Tingué una gran incidència política i molta influència popular. Creada per substituir “La Campana de Gràcia”, prohibida pel govern.

Aparegué l’any 1872 però el mateix any desaparegué per primera vegada. Tornà a publicar-se el 1874 i una altra vegada desaparegué el mateix any. El 1879 inicià la tercera i definitiva etapa, pràcticament sense interrupció fins al 1939 (fins al número 3.097).

Va esdevenir una de les publicacions més populars de la ciutat i fou l’expressió de la petita burgesia barcelonina enfront de la política local, regional i nacional. Va esdevenir una de les publicacions més populars de la ciutat.

En van ésser directors Josep Roca i Roca, Prudenci Bertrana i Màrius Aguilar, entre altres, i hi van col·laborar els millors dibuixants i destacats escriptors de tres generacions. Apel·les Mestres i Santiago Rusiñol, sobretot, hi van deixar la seva empremta.

Diario de Barcelona

97 Respostes

(Barcelona, 1 octubre 1792 – 28 gener 1994)

Diari del matí. Representant de la burgesia del segle XIX, durant l’ocupació napoleònica esdevingué el diari oficial del govern francès, el qual el féu publicar conjuntament en català i francès. El 1814 s’en féu càrrec Antoni Brusi i Mirabent -a partir d’aquell moment es conegué popularment amb el nom d’“El Brusi” i inicià una etapa de plenitud, lligat a la Renaixença, especialment sota la direcció de Mañé i Flaquer.

Començà la davallada a començament del segle XX, i, tot i una revifalla experimentada els anys quaranta i cinquanta, desaparegué el 1984. De 1987 a 1994, un grup editorial i financer, al qual l’ajuntament de Barcelona -que en té la titularitat- en cedí la capçalera, el tornà a publicar fins que desaparegué per donar pas al “Nou Diari”, de vida efímera.

Destino -setmanari-

38 Respostes

(Burgos, Castella, 6 maig 1937 – Barcelona, 1980)

Setmanari d’informació general, publicat en castellà. Fundat per un grup d’empresaris i intel·lectuals catalans a Burgos. A partir del 1939 passà a ésser publicat a Barcelona i aviat va evolucionar cap a posicions més liberals i moderadament catalanistes.

Editat per Josep Vergés (des de l’empresa literària Edicions Destino), va ésser dirigit, entre d’altres, per Ignasi Agustí, Nèstor Luján i Xavier Montsalvatge.

L’any 1974 la propietat fou traspassada, i Baltasar Porcel en fou nomenat director editorial i Josep Carles Clemente prengué la responsabilitat periodística del setmanari, que l’any 1977 passà a ésser dirigit per Josep Perarnau i el 1978, per Jordi Domènech, fins a la seva desaparició.

Va aconseguir una gran divulgació entre la burgesia. Durant la seva llarga trajectòria, ha tingut com a col·laboradors la majoria d’escriptors catalans de l’època.

D’Ací i d’Allà

25 Respostes

(Barcelona, 10 gener 1918 – juny 1936)

Revista il·lustrada. Va aparèixer primer de forma mensual (1918-31) i en una segona etapa de forma trimestral (1931-36). Editada, en una primera etapa, per l’Editorial Catalana, empresa que comptava amb el mecenatge de Francesc Cambó. El primer director en fou Josep Carner, que fou succeït en el càrrec per Ignasi Folch i Torres (gener 1919).

Estava dedicada a temes literaris, històrics i d’actualitat, i els seus nombrosos col·laboradors, representants de diverses tendències intel·lectuals i polítiques, tingueren com a factor comú el catalanisme.

El 1924, la revista passà a dependre de l’empresa editora Llibreria Catalònia, d’Antoni López i Llausàs i foren introduïdes diverses modificacions (augment del format, major importància de la part gràfica, etc). S’encarregà de la direcció Carles Soldevila.

Va deixar de publicar-se en esclatar la guerra civil.

Cu-cut!

24 Respostes

(Barcelona, 2 gener 1902 – 25 abril 1912)

Setmanari satíric. Inspirat per Francesc Cambó, que li va donar el nom, el van dirigir Manuel Folch i Torres i Gaietà Cornet, i va comptar amb la col·laboració de notables caricaturistes com Junceda, Opisso, Apa, Bagaria i Lola Anglada. Políticament, aquest setmanari estava estretament relacional amb la Lliga Regionalista.

Una caricatura de Junceda publicada el 23 novembre 1905 fou considerat com un greuge a l’exèrcit per un grup d’oficials, que assaltaren i destruïren els seus locals i els de “La Veu de Catalunya” (25 novembre), i va ser suspès durant cinc mesos, el fet derivà en l’aprovació pel govern de la llei de Jurisdiccions, l’oposició a la qual precipità la formació del moviment de Solidaritat Catalana (1906).

Va arribar a tirar 60.000 exemplars i va desaparèixer, ja molt radicalitzat.