Arxiu de la categoria: Política

Proveïments, Departament de

(Catalunya, 6 octubre 1936 – 6 gener 1938)

Organisme creat per decret de la Generalitat. Fins aleshores, l’organització de l’abastament havia estat a càrrec del Comitè de Proveïments i de la Conselleria d’Agricultura.

Fou dirigit per membres de la CNT fins al mes de desembre de 1936. El nou conseller, Joan Comorera (PSUC), impulsà la creació de cooperatives de distribució i reduí el paper dels sindicats en aquesta funció.

L’agost de 1937 hi hagué una altra reestructuració que separà més clarament les seves funcions de les del Departament d’Economia i Agricultura als quals estava estretament lligat.

Fou dissolt el 1938 i les seves funcions passaren al govern de la República, que amplià la Comisión Nacional de Abastos amb una representació de la Generalitat.

Protectorat de la Generalitat de Catalunya

(Catalunya, 27 maig 1982 – )

Òrgan administratiu del departament de justícia de la Generalitat de Catalunya. Adscrit a la Direcció General d’Entitats Jurídiques i de Dret, que té la funció de garantir el compliment de la voluntat dels qui institueixen les fundacions privades catalanes.

La seva funció es realitza mitjançant una vigilància o un control sobre els òrgans de govern i la direcció de la persona jurídica, amb la finalitat de fiscalitzar si les activitats s’orienten al compliment dels interessos generals de la fundació.

El Protectorat s’exerceix a través de dues unitats: la Unitat de Registre, que té a càrrec seu el Registre de Fundacions de la Generalitat, per a la tramitació dels expedients, i la Unitat de Control, encarregada d’altres funcions de vigilància de l’actuació de les fundacions.

Entre les seves funcions destaquen les següents: portar al Registre de Fundacions les escriptures de constitució de les fundacions, comprovar i exigir el compliment de les finalitats funcionals i les obligacions legals, concedir o negar les autoritzacions i aprovacions i suplir els òrgans de govern de les fundacions que calgui.

Prohomenia, Honorable

(Anglesola, Urgell, després 1264 – segle XX)

Tribunal popular que intervenia en tots els afers que se suscitaven entre els veïns de la població, tant civils com criminals. Les sentències eren inapel·lables.

El nombre dels que integraven el tribunal era fix i el càrrec vitalici.

El tribunal tenia per patrona la Mare de Déu del Roser.

Persistí fins al segle XX.

Prohibició d’Ús d’Armes

(Barcelona, 15 setembre 1714)

Ordre de les autoritats borbòniques que obligava tots els ciutadans particulars de la ciutat a lliurar totes les armes blanques i de foc que posseïssin, inclosos els ganivets de punta.

L’ordre fou aplicada amb altres bàndols a tots els naturals de Catalunya i de manera tan rigorosa que ha estat considerada sempre una de les principals vexacions comeses pels filipistes.

La prohibició fou mantinguda durant tot el segle XVIII, encara que en ocasions (guerres, amenaces d’invasió, etc) calgué fer-hi importants excepcions, com la realitzada en restablir-se el sometent, durant la Guerra Gran.

El maig de 1808, durant l’ocupació napoleònica, fou retornada als catalans la llibertat d’ús d’armes, per ordre de Murat, que volia congraciar-se amb els catalans. Un mes més tard, però, la prohibició fou restablerta davant els atemptats soferts per l’invasor.

Proclamación Católica

(Barcelona, 1640)

Obra publicada pels consellers barcelonins. Adreçada a Felip IV i a l’opinió pública, després dels fets del Corpus de Sang. El títol complet era Proclamación Católica a la Magestad Piadosa de Felipe el Grande. Probablement fou redactada per Gaspar de Sala i Berart.

L’obra és atapeïda de citacions erudites, especialment a la primera part; conté un elogi de la llengua i de la cultura catalanes, i acusa els reis castellans d’haver conculcat o ignorat sovint les constitucions catalanes, especialment a través de llurs privats; detalla els abusos i sacrilegis comesos per les tropes castellanes a Catalunya entre el 1626 i el 1640 i aconsella a Felip IV que prescindeixi del comte duc d’Olivares i que governi personalment.

Aquest imprès, de 145 folis, suscità una viva indignació a la cort madrilenya i fou objecte de diverses respostes anònimes, com l’Aristarco o censura de la “Proclamación Católica”, obra de Francisco de Rioja; No por el fuero, sino por el huevo, de Francisco de Quevedo, i altres.

Princeps Namque

(Catalunya-Aragó, 1481-1716)

Usatge que estableix, en cas d’amenaça d’invasió, la potestat del príncep o rei a cridar a les armes tots els homes útils per a la defensa del país; aquests no podien, però, ésser forçats a sortir fora del territori nacional. L’usatge obligava també els nobles feudataris.

El costum implicava que no podia ésser promulgat sinó en el cas que el príncep hi fos present. La forma de convocatòria fou reglamentada per la constitució de Ferran II “Statuïm e ordenam” de la cort de 1481.

A partir del segle XVI fou convocat, sovint, tanmateix, pel lloctinent general. Perdurà fins a la Nova Planta.

President de la Generalitat de Catalunya

(Catalunya, segle XX)

Cap del govern autonòmic. Ostenta la més alta representació de la Generalitat i l’ordinària de l’estat a Catalunya.

És elegit pel Parlament d’entre els seus membres i perquè resulti investit ha d’obtenir una majoria absoluta de vots; si aquesta no és assolida, cal una segona votació, en la qual és suficient la majoria simple.

Cessa en el seu càrrec per renovació del Parlament a conseqüència d’unes eleccions generals, per l’aprovació d’una moció de censura, per la denegació d’una qüestió de confiança o per dimissió.

POUM *

Sigla del Partit Obrer d’Unificació Marxista (partit polític comunista, 1935- ).

Política Lingüística a Catalunya, llei de

(Catalunya, 30 desembre 1997 – )

Llei del Parlament de Catalunya, aprovada en substitució de la Llei de Normalització Lingüística del 1983, per tal de promoure i estendre l’ús del català en tots els segments de la vida social, especialment en els àmbits dels mitjans de comunicació privats, de determinades industries culturals, del món socio-econòmic i de la documentació en massa.

La llei es fixà com a objectiu d’arribar a la plena igualtat, pel que fa als drets i als deures lingüístics en l’ús de les dues llengües oficials a Catalunya, i establí quotes lingüístiques en els àmbits del cinema, la ràdio i la televisió, amb les sancions corresponents, d’acord amb la llei de defensa dels consumidors i dels usuaris.

Davant dels recursos plantejats per les productores i distribuïdores cinematogràfiques, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (5 febrer 1999) va suspendre de forma cautelar les disposicions sancionadores del decret del 8 de setembre de 1998 per a l’aplicació de la llei lingüística.

Pla Territorial General de Catalunya

(Catalunya, 1995)

Esquema de la planificació territorial, aprovat pel Parlament de Catalunya.

Heretant una tradició encetada en el Pla de Distribució de Zones del Territori Català del 1932, la Llei 23/1983 de Política Territorial introduí el Pla Territorial General sobre la base de les Directrius i Esquema del Pla Territorial aprovades el 1980.

Els objectius del Pla són potenciar el desenvolupament del país tot creant les condicions adequades en cada territori, distribuir el creixement de manera equilibrada, mirar que s’assoleixin nivells de renda adequats arreu i ordenar el creixement augmentant i assegurant la qualitat de vida, els serveis i els equipaments, preservant sempre el medi.

El Pla no és un pla projecte o pla programa, sinó un pla d’imatge objectiu o pla model, formulat a partir d’uns sistemes territorials organitzats en dos nivells (sistemes de proposta a partir de polaritats urbanes i àrees funcionals territorials), una imatge objectiu de distribució de la població (amb el projecte d’assolir la xifra de 7.500.000 h l’any 2026 i una desconcentració de població i activitats des de l’àmbit metropolità de Barcelona vers la resta de Catalunya), un esquema d’emplaçament de les grans infraestructures de comunicació, de sanejament i energètiques, unes normes de protecció dels espais oberts i dels equipaments, i unes directrius per als plans territorials parcials i sectorials.

L’objectiu del Pla és fer del conjunt de Catalunya una unitat funcional, tot utilitzant integralment el territori.

Enllaç web: Pla Territorial General de Catalunya