Arxiu de la categoria: Política

República Catalana

República Catalana de 1931

(Catalunya, 14 abril 1931 – 17 abril 1931)

Règim proclamat des del Palau de la Generalitat de Barcelona per Francesc Macià, hores abans que a Madrid es produís la proclamació de la República Espanyola.

Tres dies després, amb la visita a Barcelona de tres ministres del govern provisional de Madrid –Nicolau d’Olwer, Marcel·lí Domingo i Fernando de los Ríos- es produí l’acord de substituir la República Catalana per una Generalitat de Catalunya i hom fixà el procés d’elaboració d’un estatut d’autonomia que havia d’ésser aprovat en definitiva per les corts constituents espanyoles.

En realitat, el gest inicial de Macià fou ambigu i provisional, amb un gradual abandó del to independentista.

Registre d’Associacions de la Generalitat de Catalunya

(Catalunya, vers 1980 – )

Entitat pública en la qual s’han d’inscriure totes les associacions que són competència exclusiva de la Generalitat.

El registre ha de trametre una comunicació de la inscripció de totes les associacions i de la resta d’inscripcions als censos i registres que correspongui dels departaments de la Generalitat. També pot remetre la informació als censos dels consells comarcals, dels municipis i d’altres administracions.

La funció principal del registre és custodiar i conservar tots els documents que se li presentin. El registre ha d’estar sempre actualitzat i també ha de facilitar les dades generals per a fer investigacions i estudis que tractin de la realitat associativa.

Enllaç web: Registre d’Associacions

Regional Planning *

Veure> Pla de Distribució de Zones del Territori Català (pla d’ordenació territorial, 1932-39).

Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya

(Catalunya, 1974 – 1976)

(RSDC)  Grup polític sorgit del Moviment Socialista de Catalunya i que el 1976 adoptà el nom de Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament.

Querimònia, la

(Vall d’Aran, 23 agost 1313 – 1846)

Privilegi concedit per Jaume II el Just en retornar al domini de la corona catalano-aragonesa després del llarg segrest de la vall per França i pel rei de Mallorca, per tal d’assegurar el domini de la vall, mitjançant una compilació escrita dels costums i usos consuetudinaris, i, a la vegada, recompensar l’adhesió que li feren els aranesos acompanyant-los d’importants franqueses i nous privilegis.

S’hi confirmà la lliure i franca possessió pels aranesos de llurs muntanyes, sense servitud reial, subvenció, precari, vegueriment ni absolució de domini, amb la llibertat dels pasturatges extensiva als prats i camps no acotats; el lliure aprofitament dels boscs, de l’aigua (tant per a regar com per a moure molins) i la llibertat de pescar i de caçar; l’exempció de tot dret de barra; i l’obligació per part del rei de mantenir-los si havien de seguir-lo per més d’un dia.

Hom els reconeixia el règim econòmic familiar tradicional de la convinença i el retracte gentilici dit torneria.

Concedia, a més, franquesa per censals, donacions, dots, successions, etc, i eren lliures de tota servitud reial, càrrega, imposició, en canvi del pagament d’un únic tribut al rei per veí, consistent en una mida o sester de blat l’any (dit galin del rei, per tal com equivalia a un galin o setena part d’una quartera aranesa).

La Querimònia fou confirmada per tots els monarques de la corona catalano-aragonesa i àdhuc pels reis d’Espanya de la casa de Borbó fins a Ferran VII (1817) i Isabel II (1846).

PSUC *

Sigla del Partit Socialista Unificat de Catalunya (organització política, 1936- ).

PSC *

Sigla del Partit dels Socialistes de Catalunya (organització política, 1978- ).

PSAN *

Sigla del Partit Socialista d’Alliberament Nacional (organització política, 1969- ).

Proveïments, Departament de

(Catalunya, 6 octubre 1936 – 6 gener 1938)

Organisme creat per decret de la Generalitat. Fins aleshores, l’organització de l’abastament havia estat a càrrec del Comitè de Proveïments i de la Conselleria d’Agricultura.

Fou dirigit per membres de la CNT fins al mes de desembre de 1936. El nou conseller, Joan Comorera (PSUC), impulsà la creació de cooperatives de distribució i reduí el paper dels sindicats en aquesta funció.

L’agost de 1937 hi hagué una altra reestructuració que separà més clarament les seves funcions de les del Departament d’Economia i Agricultura als quals estava estretament lligat.

Fou dissolt el 1938 i les seves funcions passaren al govern de la República, que amplià la Comisión Nacional de Abastos amb una representació de la Generalitat.

Protectorat de la Generalitat de Catalunya

(Catalunya, 27 maig 1982 – )

Òrgan administratiu del departament de justícia de la Generalitat de Catalunya. Adscrit a la Direcció General d’Entitats Jurídiques i de Dret, que té la funció de garantir el compliment de la voluntat dels qui institueixen les fundacions privades catalanes.

La seva funció es realitza mitjançant una vigilància o un control sobre els òrgans de govern i la direcció de la persona jurídica, amb la finalitat de fiscalitzar si les activitats s’orienten al compliment dels interessos generals de la fundació.

El Protectorat s’exerceix a través de dues unitats: la Unitat de Registre, que té a càrrec seu el Registre de Fundacions de la Generalitat, per a la tramitació dels expedients, i la Unitat de Control, encarregada d’altres funcions de vigilància de l’actuació de les fundacions.

Entre les seves funcions destaquen les següents: portar al Registre de Fundacions les escriptures de constitució de les fundacions, comprovar i exigir el compliment de les finalitats funcionals i les obligacions legals, concedir o negar les autoritzacions i aprovacions i suplir els òrgans de govern de les fundacions que calgui.