Arxiu de la categoria: Monuments

Servei d’Excavacions de l’Institut d’Estudis Catalans

3 Respostes

(Catalunya, 1915 – 1939)

Servei creat per la Mancomunitat com una branca de l’IEC. Dedicat a l’exploració arqueològica del Principat i dels Països Catalans.

Fou dirigit per Pere Bosch i Gimpera i tingué com a element tècnic permanent Josep Colominas i Roca, així com a diversos col·laboradors temporals.

Fou la primera institució que s’ocupà als Països Catalans d’excavacions sistemàtiques. Treballà a diversos punts de Catalunya, sobretot a la comarca del Matarranya i a Mallorca.

Els resultats dels treballs eren publicats a l'”Anuari de l’IEC”. La majoria dels materials que trobà són al Museu d’Arqueologia de Barcelona. L’any 1939 fou suprimit.

Servei de Conservació i de Catalogació de Monuments

5 Respostes

(Catalunya, 1914 – )

Servei. Creat per l’Institut d’Estudis Catalans, per encàrrec de la diputació de Barcelona, per a l’estudi, l’inventari i la preservació del patrimoni artístic català.

Precedit per les assignacions de la diputació amb aquests fins (1870) i la seva reorientació del 1906, el servei fou regit per l’arquitecte Jeroni Martorell i Terrats (1915-1951), Camil Pallàs i Arissa (1954-78). Des del 1981 fou dirigit per Antoni González i Moreno-Navarro.

El seu àmbit d’actuació abastà inicialment les quatre províncies catalanes, i durant la República fou considerat un servei de la Generalitat.

Reduït des del 1939 a la província de Barcelona, té serveis de restauració i un arxiu catàleg format a partir del material sobre el romànic utilitzat per l’equip de J. Puig i Cadafalch.

Des del 1987 s’anomena Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona.

Sant Salvador de Predanies

2 Respostes

(Prats i Sansor, Baixa Cerdanya)

Santuari, situat sobre Sansor, prop del coll de Faig.

El 1289 fou saquejat pels comtes de Foix en les lluites político-religioses que assolaren la Cerdanya.

Sant Pere, castell de -Ripollès-

Deixa un comentari

(Ribes de Freser, Ripollès)

Nom popular de l’antic castell de Ribes, situat al sector de la vila vella.

Consta des del 1069, primer com a propietat dels comtes de Cerdanya i després de la casa de Barcelona, que l’infeudaren als barons de Mataplana (1347) i a Damià Descatllar (1473).

En resten notables murs. Rebé el nom de la capella que hi fou construïda.

Sant Miquel de Montclar

6 Respostes

(Pontils, Conca de Barberà)

Església romànica, als peus de l’antic castell de Montclar, situat vora el cim de la fossa de Montclar (946 m alt), que forma part de la serralada que separa les aigües del Gaià i del Francolí.

L’edificació actual (segle XI) es troba modificada en la seva coberta.

Sota la capella hi ha la Relliscada de Sant Miquel o solc de l’espadat, lligat d’una antiga llegenda sobre el sant.

Sant Miquel de Fluvià, monestir de

2 Respostes

(Sant Miquel de Fluvià, Alt Empordà)

Abadia benedictina.

Presenta una estructura establerta al segle XI que reflecteix encara la influència preromànica, amb columnes adossades a les pilastres i finestres d’una esqueixada a la nau central.

L’exterior ha estat molt reformat en diversos moments històrics.

Enllaç web: monestir

Sant Llorenç de Morunys, monestir de

10 Respostes

(Sant Llorenç de Morunys, Solsonès)

Monestir benedictí i actual església parroquial, on s’hi conserven el retaule de Pentecosta, obra de Pere Serra, i el dels Sants Miquel i Joan Baptista (primera meitat del segle XV), de Jaume Cirera.

A la capella de la Pietat hi ha el retaule (1480) del mateix nom realitzat per Francesc Solives, seguidor de les tècniques de Jaume Huguet.

Sant Joan de Mataplana

1 Resposta

(Gombrèn, Ripollès)

Església, situada sota les restes del castell de Mataplana, dins l’antiga parròquia de Sant Pere de Mogrony.

Existia el 1175 i era la capella del castell. És un petit edifici romànic, restaurat el 1618, el 1859 i darrerament el 1969.

Una pseudo-tradició del segle XIX voldria que hi hagués nascut a prop Joan de Mata, fundador dels trinitaris, i per això se n’ha dit, sense fonament, Sant Joan de Mata.

Sant Julià -Gironès-

1 Resposta

(Sant Julià de Ramis, Gironès)

Poblat ibèric. És al cim de la muntanya de Sant Julià.

S’hi han documentat restes d’una muralla del segle IV aC, al seu voltant se’n bastí una altra al principi del segle II aC, així com les restes d’un gran edifici que podria haver estat un temple. L’ocupació perdurà fins a finals del segle II aC.

Al peu de la muntanya s’ha descobert un extens camp de sitges datable entre el segle IV aC i final del segle II aC.

Sant Jaume dels Bancs

3 Respostes

(Montmajor, Berguedà)

(o de la Boixadera dels Bancs)  Església romànica, a l’enclavat de Comesposades, al peu dels cingles de Capolat, entre la Móra i el Cint, dins l’antic terme de Correà.

Prop seu hi ha la bòfia de Sant Jaume.