Colònia grega del segle VI aC, fundada a Dénia o a la seva rodalia.
Se’n té notícia per Estrabó i Avilé, per bé que manquen evidències arqueològiques de la seva existència.
A la destrucció de la Fòcida a mans dels perses es va convertir en colònia de Massàlia.
(Menorca)
Un dels quatre districtes en què fou dividida l’illa en època islàmica, centrat a Ciutadella.
Nom d’una ciutat a l’època romana. Coneguda per una referència de Plini i per una inscripció trobada a Tarragona.
Una lectura errònia del manuscrit ha fet que durant anys els historiadors suposessin que el nom fou Cinium. Segons Plini fou ciutat de dret llatí.
No ha pogut ésser localitzada amb seguretat.
Veure> Francès, guerra del (conflicte bèl·lic, 1808-14).
Antic veïnat de la parròquia de Besalú.
Veure> Reial Guàrdia Catalana (regiment d’infanteria, 1705-14).
Antic nom del poble de la Pobla de Mafumet.
Antic nom del poble de Banyeres del Penedès.
Veure> la Guàrdia de Ripoll (antic castell).
(País Valencià, segle XVI – )
Títol, concedit el 1542 a Sanç de Cardona i Roís de Liori, baró i senyor de la vall de Guadalest, almirall d’Aragó.
Passà als Palafox, marquesos d’Ariza, i als Arteaga, ducs d’El Infantado.
La baronia de Guadalest havia estat conferida a Hug de Cardona i de Gandia, besavi de Sanç, el qual l’havia heretada de la seva mare, Joana de Gandia.
Dades dels Països Catalans 