Antic terme, esmentat el segle XIV.
(Illes Balears, segle XVIII – )
Títol concedit el 1709, pel rei-arxiduc Carles d’Àustria, al noble mallorquí Pere Descatllar i Bet, cavaller de Montesa. El 1913 fou revalidat, en virtut de les estipulacions del tractat de Viena, per Francesc Puigcerver i Rentierre.
El 1963 passà als Orlandis.
(País Valencià)
Comtat de Pinohermoso fou atorgat el 1790, amb grandesa d’Espanya honorària, a Joan Roca de Togores i Scorcia (mort el 1794), senyor de Riudoms, Daia Vella, Benejússer i Pozo Rubio. La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1797 al seu fill i segon comte Lluís Manuel Roca de Togores i Valcárcel, casat amb María Francisca Carrasco, comtessa de Villaleal.
Ducat de Pinohermoso Títol concedit el 1907 a Enriqueta Roca de Togores i Corradini, quarta comtessa de Pinohermoso i vuitena de Villaleal.
Antiga quadra.
Antic poble.
Sector, entre Crevillent, Elx, Guardamar, Rojals, Formentera del Segura, la Pobla de Rocamora, Almoradí, Catral i Albatera, d’unes 5.500 ha, inicialment d’aiguamolls, que fou dessecat i colonitzat a partir del 1715 pel bisbe de Cartagena Luis Belluga per tal d’obtenir ingressos per a unes projectades fundacions pies de Múrcia i de Motril, consistents en cases de maternitat, d’orfes i de joves extraviades, seminaris, escoles, etc.
Per aquesta finalitat cedí la ciutat d’Oriola, el 1715, 25.000 tafulles, la vila de Guardamar, el 1720, 13.000, i Felip V de Borbó, el 1725, les 222 ha que constituïren La Majada Vieja. El 1729 els possibles beneficis foren cedits a la diòcesi de Cartagena.
Els colons, que procedien en gran part del regne de Múrcia, formaren les tres poblacions de Dolores, que n’era el centre, Sant Fulgenci i Sant Felip Neri, declarades viles el 1732.
Assentament ibèric. És un petit nucli portuari situat al pla, de 3.350 m2 de superfície interna, delimitat per una muralla de forma lleugerament trapezoïdal, proveïda de torres i precedida per un fossat.
L’interior està mal conservat, però s’hi ha pogut reconèixer un traçat viari molt regular, amb carrers rectilinis, i la utilització d’un sistema mètric grec.
L’ocupació del lloc s’estengué aproximadament del 430 aC al final del segle IV aC.
(País Valencià, segle XIV – )
Jurisdicció senyorial donada el 1364, per Pere III el Cerimoniós, a Pere Boïl i Castellar, senyor de Boïl, Llombai, Catadau i Millars.
Passà als Perellós, marquesos de Dosaigües, als Marimon, marquesos de Cerdanyola, als Arróspide i als Trénor.
(o d’Encamp) Antiga farga de la parròquia.
Dades dels Països Catalans 