(Catalunya)
(o Cissis) Ciutat pre-romana del litoral, de situació incerta, el nom de la qual hom ha relacionat amb el de Cesse per les monedes amb inscripció ibèrica, citada per Polibi i per Tit Livi en relació amb la conquesta romana del territori de l’actual Catalunya durant la Segona Guerra Púnica.
L’any 218 aC, poc temps després del desembarcament dels romans a Empúries, Cneu Corneli Escipió hi derrotà les forces cartagineses manades per Hannó.
Nom donat el 1937 per al municipi de Sant Climent de Llobregat.
(Catalunya)
(llat: Cypsela) Antiga ciutat que, segons l’Ora marítima d’Avià, era a la costa nord.
No citada a cap altra font antiga, és de localització difícil; Schulten la situa a la Fenollera, entre l’Estartit i Pals. Potser podria ésser identificada amb la ciutat d’Ullastret.
Hom ha dubtat, però, de la seva existència.
(la Pobla de Cérvoles, Garrigues)
Antic castell, al vessant septentrional de la serra la Llena.
Després de la conquesta cristiana del terme de Siurana, del qual formava part, en fou senyor Guillem (II) de Cervera; amb tot, per tal com era deshabitat (només hi havia un grup d’eremites), fou donat el 1157 pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona a Ramon de Vallbona per tal de fundar-hi un monestir.
El monestir de Poblet, però, aconseguí d’adquirir el lloc el 1163 i el convertí en granja; la nova comunitat s’establí primer a Santa Maria del Montsant i després a Vallbona, a la serra del Tallat.
Dins el terme fou fundat, a més, al començament del segle XIII, el nou nucli de la Pobla de Cérvoles; és anomenat també, per això, castell de la Pobla.
(Catalunya, segle XIV – segle XVIII)
Demarcació administrativa. Comprenia el Solsonès (incloses algunes zones veïnes) i la Segarra (també amb algunes inclusions). En depenia la sots-vegueria dels Prats de Rei, amb la qual sumava 21.948 h el 1718 (el segle XIV la vegueria era anomenada vegueria de Cervera i els Prats).
A causa de l’aïllament de la zona muntanyosa del Solsonès (que coincidia, a més, aproximadament, amb el ducat de Cardona estricte), amb el temps hom distingí la vegueria alta de Cervera (9.314 h el 1718) de la vegueria baixa de Cervera (11.664 h el 1718).
(Catalunya, 1716 – 1812)
Demarcació administrativa, creada pel decret de Nova Planta.
Comprenia les antigues vegueria de Cervera i d’Agramunt i sots-vegueria dels Prats de Rei. Tenia dues alcaldies majors, a Agramunt i a Cervera mateix.
El primer corregidor designat (1718) fou el lletrat castellà Francisco Haro Agüero.
(Cervera, Segarra, 1260)
Pactes de treva tinguts per tal de planejar la pau en la rebel·lió moguda contra el rei Jaume I el Conqueridor pel comte Àlvar I d’Urgell, secundada per Ramon Folc V de Cardona, i Guillem (II) de Cervelló (conspiració de Castelló de Farfanya).
La pau definitiva fou signada aquell mateix any a Barcelona.
(Cervera, Segarra, 13 juny 1713)
Reunió celebrada a les acaballes de la guerra de Successió, entre el comte de Königsegg (pels austriacistes) i el marquès de Grimaldi (pels filipistes), amb assistència dels comissaris anglesos, per tal de preparar l’armistici durant l’evacuació de les tropes estrangeres, tal com era decidida a Utrecht, i d’establir la forma de lliurar Barcelona i Tarragona, tot respectant i els béns i les honors dels austriacistes i mantenint les llibertats catalanes, condició, aquesta, que féu fracassar la conferència.
(Catalunya, segle XIV)
Títol nobiliari i senyoria jurisdiccional creats pel rei Pere III el Cerimoniós el gener de 1353.
Com a senyoria, comprenia la vila i la vegueria de Cervera, i amb ells el rei Pere rescabalà el ducat de Girona, concedit dos anys abans a l’infant Joan, per la donació del vescomtat de Bas a Bernat II de Cabrera.
El privilegi fundacional vinculà el nou comtat a la persona del primogènit reial i, de fet, fou posseït per l’infant Joan des del 1353 al 1387; per l’infant Jaume, fill de Joan I, des del gener de 1387 a l’agost de 1388; i per l’infant Pere, també fill de Joan I, entre el gener i l’abril de 1394.
(Catalunya, segle XII – segle XIX)
Antiga comanda de l’orde de l’Hospital, creada el 1121, una de les més antigues de Catalunya, dita comanda de Cervera i l’Ametlla des de la donació del castell de l’Ametlla de Segarra als hospitalers el 1215; en depengueren, a més, els llocs del Vilar i de Saladern i tingué comanadors propis fins el 1805.
De l’antic hospital de Cervera, on radicava la comanda, resta part de l’església de Sant Joan, romànica; el 1245 s’hi instal·là una comunitat de germanes hospitaleres com a evolució de les donades que hi consten des del 1172, però la major part de la comunitat es traslladà a Alguaire (Segrià).
