(Girona, juny 1809 – desembre 1809)
Cos militar auxiliar femení, creat pel general Álvarez de Castro per ajudar els defensors de la ciutat durant el tercer setge napoleònic.
El cos reuní cent vint dones, dividides en quatre esquadres de trenta cada una, comandades respectivament per Llúcia Joanama, Maria Àngela Bibern, Ramona Nouviles i Carme Custy.
Duien queviures i municions als combatents de baluards i muralles i socorrien els ferits. A la fi del setge havien tingut cinc baixes.
(Matadepera, Vallès Occidental)
Antic ermitatge del massís de Sant Llorenç del Munt, al vessant nord de la Mola, a la canal de Santa Agnès, sota la cova del Drac.
Era un antic lloc per a donats, documentat des del 1341. Als segles XIV i XV hi hagué donades femenines. S’hi entrava per una portalada de pedra feta el 1595; l’església era mig sota la cova, mig feta amb obra; dintre la cova hi ha una font, i al costat hi ha les mines de la casa dels ermitans, on visqué el 1651 el franciscà Bonaventura Gran i el 1720 l’ermità de Castellterçol Jaume Bellver.
El 1791 la imatge de la santa fou traslladada al monestir de Sant Llorenç del Munt, i el 1809 el lloc fou abandonat del tot.
(Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Baix Empordà)
(o de Montnegre) Antic poble, al sector muntanyós del nord-oest del terme, entre Santa Pellaia i Montnegre (Gironès).
(Barcelona, 1815 – 1845)
Institució dedicada a l’ensenyament de la ciència farmacèutica, creada amb el nom de Col·legi de Farmàcia de Sant Victorià i el títol de reial, concedit per Ferran VII. El col·legi fou creat per a recollir les aspiracions a un ensenyament científic que el Col·legi d’Apotecaris de Barcelona havia sol·licitat repetidament des del 1763.
Els primers catedràtics del col·legi foren Josep Antoni Balcells i Camps (física i química), Josep Antoni Savall (matèria farmacèutica), Agustí Yáñez (història natural) i Raimon Fors (farmàcia experimental).
El 1821 fou vinculat a l’anomenada Dirección de Estudios del Reino i fou abolit l’any següent per tal de crear un altre organisme, però fou restablert el 1823.
Vinculat a la Universitat de Barcelona, el 1845 passà a formar part de la seva facultat de ciències.
(Barcelona)
Col·legi per a formació de frares dominicans de la província d’Aragó.
Fundat el 1668 al carrer de Tallers, a tocar de les muralles. S’intitulava de Sant Vicent Ferrer i de Sant Ramon de Penyafort. El 1758 fou traslladat a l’antic convent de les Repenedides, del carrer de Sant Pau, on subsistí fins el 1835.
S’hi ensenyava filosofia i teologia i s’hi donaven set cursos. La meitat dels seus alumnes procedia del convent de Santa Caterina de Barcelona, i l’altra meitat de la resta de convents de la província d’Aragó; cada convent tenia un nombre fixat d’estudiants.
El seu cos docent i de servei era, el 1830, de 15 membres.
(Catalunya, segle XV – )
Jurisdicció senyorial adquirida pels Ballester per compra el 1411, cognomenats Bellera; passà a llurs successors els Luna, els Ansa, els Ivorra, els Copons, marquesos de la Manresana, i els Pinós, marquesos de Santa Maria de Barberà.
Al començament del segle XIX era oficialment considerada títol del regne.
(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)
(o Sant Vicenç de Vallarec; ant: Sant Vicenç de Cercèdol) Antiga església parroquial, arruïnada, al vessant septentrional de la serra de Collserola, sota el Tibidabo.
Al segle X exercia funcions parroquials, i al segle XIV és esmentada ja amb el nom de Sant Vicenç del Bosc.
(Ripoll, Ripollès)
Antiga parròquia rural de l’antic municipi de la Parròquia de Ripoll, situada dins la demarcació parroquial de Llaés, al seu extrem septentrional.
Existia ja el 908. Fou parròquia independent fins al segle XIV; després s’uní com a sufragània a Llaés. El 1686 tenia 5 masos.
L’església actual és una petita construcció rectangular del segle XVII en ruïnes.
(les Cabanyes, Alt Penedès)
(o de les Cabanyes) Comanda de l’orde de l’Hospital. Fou una de les primeres cases de l’orde a Catalunya. L’hospital de Sant Valentí, del terme del castell d’Olèrdola, existia ja l’any 1135.
Consta com a comanda, amb comanadors propis, del 1162 al 1798. Des d’ella s’administraven els quantiosos béns de l’orde al Penedès.
La importància creixent de la veïna vila de Vilafranca, on els hospitalers tenien molts béns i un forn públic des del 1219, feren desplaçar aviat els comanadors a Vilafranca, i l’any 1306 es féu el trasllat definitiu de l’hospital i preceptoria. El 1309 ja hi havien construït una església nova i un fossar.
La casa de les Cabanyes romangué com una simple propietat, però els comanadors de Vilafranca mantingueren sempre el nom primitiu de comanadors de Sant Valentí de les Cabanyes.
(Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà)
Antiga farga reial, a la vora de la Muga, prop de la seva confluència amb el Rimal. Resten les ruïnes de bon nombre de murs.
Fou feta construir per Carles III al segle XVIII per a la fabricació de bombes i bales de canó i tingué força importància. Fou destruïda per les tropes franceses el 1794, durant la Guerra Gran.
Dalt d’un petit turó resta la petita església de Sant Sebastià, que era la de la farga. Ha estat citada amb el nom erroni de Santa Bàrbara.
