Arxiu de la categoria: Història

Sant Salvador de Verdera

1 Resposta

(Palau-saverdera, Alt Empordà)

(ant: castell de Verdera)  Antic castell (670 m alt), situat al cim de la serra de Rodes (dita en aquest sector serra de Verdera), al límit dels termes de Palau-saverdera, Selva de Mar i el Port de la Selva.

És esmentat ja el 904 i el 974 el comte Gausfred I d’Empúries-Rosselló el donà al monestir de Sant Pere de Rodes, monestir que domina pel sud i que mantingué la jurisdicció del castell malgrat els drets que hi conservaren els comtes d’Empúries.

Ponç V ordenà el 1283 que hi fos bastit un nou recinte (l’església sembla que és la primitiva), les ruïnes del qual són les que es mantenen, seguint la cresta de la muntanya.

Sant Salvador de Sacalçada

2 Respostes

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès)

Antiga capella, situada a l’indret de la torre de Sant Salvador, prop de la carretera de Barcelona a Tarragona.

Al lloc dit Calciata (990), consta des del 1180 la capella de Sant Salvador, que rebia aquest nom pel fet de trobar-se prop de l’antiga calçada o via romana.

Originàriament era de la parròquia d’Olèrdola, però consta de Vilafranca des del 1413.

Sant Salvador de la Vedella

6 Respostes

(Cercs, Berguedà)

Antic poble, situat a l’esquerra del Llobregat, a la confluència amb el torrent de la Nou.

Fins al començament del segle XX era una parròquia rural de cases escampades, centrada en l’església parroquial (Sant Salvador), antic monestir de Sant Salvador de la Vedella, de la qual depenien els santuaris de Sant Corneli i de la Consolació.

Les tres esglésies donaren nom, al llarg del segle XIII, als barris o colònies de les veïnes mines de Fígols (Fígols de les Mines), però la colònia de Sant Salvador de la Vedella s’establí, no prop de l’església, com les altres, sinó 1 km aigua amunt.

El nou pantà de la Baells ha inundat aquest barri, on s’agrupava la major part dels habitants del lloc. El 1970 el poble tenia encara 1.865 h, en gran part establerts al nou poble de Sant Jordi de Cercs.

Sant Salvador de Capolat

2 Respostes

(Capolat, Berguedà)

Església actualment en ruïnes, situada al serrat de Sant Salvador (1.155 m alt), que fa de termenal dels municipis de Capolat, Avià i l’Espunyola.

Ha donat nom a la masia de Sant Salvador, situada a les Tombes.

Sant Romà -Baixa Cerdanya-

Deixa un comentari

(Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya)

Antic castell, situat al sud-est del terme, als vessants del Cadí.

Existia ja el 1108, quan fou encomanat als Pinós, juntament amb els castells de Josa i d’Orsera. Defensava el pas de la Cerdanya al Berguedà.

En resten alguns murs i una torre, aprofitats per a mas i per a cortals.

Sant Redemptor, orde del

Deixa un comentari

(Terol, Aragó, 1188 – 1196)

Orde militar fundat per Alfons I de Catalunya-Aragó, amb la finalitat de redimir captius cristians. La fundació fou feta amb consentiment de fra Rodrigo Gonçalves, aleshores comanador de Castella i lloctinent del mestre templer d’Alfambra, fundador el 1174 de l’orde de Santa Maria de Montgaudi.

El rei dotà la nova casa amb terres del terme de Terol, la vila de Castellot i amb un vassall en poblacions de més de cent habitants d’Aragó, el Principat de Catalunya, Provença, Roergue, Millau i Gavaldà. Li atorgà també franquesa de lleuda, passatge, pontatge i altres imposicions.

El centre havia d’ésser Terol, i totes les cases haurien d’obeir el mestre resident en aquesta ciutat. Havien de seguir la regla d’Alfambra o del Cister i els frares d’Alfambra reconeixerien com a superior el mestre de la casa mare o Hospital del Sant Redemptor. La quarta part de les rendes havien d’ésser destinades a la redempció de captius.

El 1189 fou nomenat el comte Rodrigo Gonçalves com a preceptor i el rei li confirmà les possessions. Amb tot, l’orde no pogué resistir la competència dels grans ordes militars i durà només fins el 1196, que fou incorporat al Temple.

Sant Ramon, comtat de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX)

Títol concedit el 1875, pel pretendent carlí Carles Maria dels Dolors de Borbó, a Albert Morera i Santaló ( ? vers 1820 – Madrid?, després 1880), cap d’estat major de les forces carlines del Principat (1874-75), únic titular.

Li ha estat atribuïda la traïció de la causa carlina en les converses de l’hostal de la Corda (1875), pel fet que conservà el grau de coronel a l’exèrcit alfonsí i que fou, més tard, cap de la policia de Madrid.

Sant Pere Sacosta

3 Respostes

(les Planes d’Hostoles, Garrotxa)

(o Sant Pere dels Camps)  Antic poble, situat al sud del cap del municipi.

L’església de Sant Pere, que havia estat parròquia, esdevingué sufragània de la de les Planes.

El lloc formà part de la batllia reial d’Hostoles.

Sant Pere Màrtir -Baix Llobregat-

9 Respostes

(Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat)

Antiga ermita, al límit amb els termes de Barcelona i de Sant Just Desvern. Situada al cim del puig de Sant Pere Màrtir.

Fou alçada al segle XVII dins la possessió de Santa Caterina que els dominicans tenien a Pedralbes, dins el terme de Sarrià, damunt el monestir de clarisses (de la qual resta la font del Lleó).

El 1792 fou abandonada i traslladada la imatge del sant a Esplugues, a causa de la utilització del cim amb finalitats militars; ja el 1652 el mariscal La Mothe hi havia aixecat una fortificació per defensar Barcelona dels castellans, que fou utilitzada encara pels bonapartistes el 1808 i reconstruïda en 1855-56.

Abandonada també, hi han estat instal·lades unes antenes de telecomunicacions.

Sant Pere el Puig

2 Respostes

(Sora, Osona)

Antiga església de la parròquia del municipi, situada sobre la carretera de Sant Quirze de Besora a Berga, veïna de la de Sant Pere el Pla.

Existia ja el 1120, època en què es devia fer l’actual edificació romànica, ara en ruïnes, pel fet que recentment n’ha caigut la volta.

Tenia cementiri i serví de sufragània fins el 1867.