(Tarragona, Tarragonès)
Ciutat romana que correspon a l’actual Tarragona. La titulació oficial completa fou Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco.
En grec era nomenada Tarrákon, i segurament coincideix amb la Kaliopolis d’Avie.
Fou la capital de la província romana de la Tarraconense.
(Navès, Solsonès)
Antic poble, als contraforts meridionals de la serra de Busa, centrada en l’església parroquial de Sant Martí (actualment arruïnada), la qual tenia el 1044 com a sufragània Sant Serni de Ginebrós i Sant Miquel de Marçanyac.
Es conserven també les restes de l’antic castell de Tarascó. Els Tarascó, llinatge dels senyors d’aquest castell són àmpliament esmentats als segles XI-XIII.
(Taradell, Osona, segle IX – )
Antiga jurisdicció feudal, centrada en el castell de Taradell, conegut avui dia per castell del Boix o de can Boix.
Des del 893 comprenia les parròquies i termes actuals de Taradell, Viladrau, Santa Eugènia de Berga i Vilalleons (fusionat aquest el 1940 amb Sant Julià de Vilatorta). Una part dels termes de Santa Eugènia i de Vilalleons se’n separà a la fi del segle XIII i formà dues quadres unides, que s’independitzaren definitivament el 1385 i s’uniren a Vic com a carrers de la ciutat.
Taradell i Viladrau, amb una part de les antigues parròquies de Santa Eugènia i Vilalleons, formaren des d’aleshores una baronia unida amb batlle únic, fins el 1471, i després amb dos batlles però amb una única cort i cúria baronial. Des del segle XVI es digué baronia de Taradell i Viladrau.
Foren senyors de la baronia els antics cavallers cognomenats Taradell, entroncats l’any 1165 amb els Vilademany i, després, amb els Blanes, Cruïlles, Perapertusa, Bournonville, Aranda i Híxar, que en foren barons fins el 1812.
(Barcelona, 20 octubre 1899 – finals novembre 1899)
Moviment de protesta del sindicat gremial de la ciutat contra els pressupostos del 1899 del ministre d’Hisenda, Fernández Villaverde. Destinat a saldar el dèficit derivat de la guerra amb els EUA, originà un moviment general d’oposició, que adquirí, a Barcelona, el caràcter d’una revolta popular i anticentralista.
Els síndics dels gremis, sota la direcció de Marià Pirretas, es reuniren el mes de juliol al Teatre Tívoli i decidiren de no pagar el tercer trimestre de la contribució industrial, que afectà una tercera part dels contribuents. La delegació d’Hisenda decidí d’iniciar els embargaments dels industrials morosos, i l’alcalde, el doctor Robert, que signà els primers expedients, dimití el càrrec en senyal de protesta.
En augmentar l’agitació, el govern Silvela proclamà l’estat de guerra (octubre); declarà sediciosa la resistència al pagament dels tributs i procedí a l’empresonament dels morosos.
Cap al final de novembre, el moviment cedí i la contribució fou pagada.
(Catalunya, segle XVII – )
Títol concedit el 1681 a Francesc de Montserrat-Vives i Oriol. Per mort (1718) sense fills de la seva filla, la segona marquesa, el títol passà a una altra branca de la família, que el posseí fins al 1794, quan, per enllaç, passà als Suelves, que en les primeres generacions es cognominaren Montserrat-Suelves.
Entre aquests cal destacar el vuitè marquès, Antoni de Montserrat-Suelbes i d’Ustariz, i el seu nebot i successor Josep de Montserrat-Suelves i de Montagut.
(Tàrrega, Urgell)
Jaciment paleontològic.
El lloc hagué de ser habitat des de molt antic ja que al seu entorn s’han trobat nombrosos materials ibèrics i, prop del poble, s’ha descobert una necròpoli romana; possiblement el seu hàbitat continuà fins a la dominació musulmana encara que històricament no sigui documentat.
(Catalunya, 1716 – 1836)
Demarcació administrativa, creada pel decret de Nova Planta. Comprenia l’antiga vegueria de Pallars.
El primer corregidor designat fou el tinent coronel Ignacio de Asonjo; el 1736 fou designat corregidor vitalici de capa i espasa Pedro Ibáñez Cuevas.
(Grècia, segle XIV)
Territori de la Grècia catalana, fronterer amb el marquesat de Bodonitza i dins el ducat d’Atenes que pertangué a Pere de Puigpardines i als seus fills, Galceran i Francesc de Puigpardines, senyor de Karditza.
(Talamanca, Bages, segle XV – )
Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Talamanca, que pertangué als Talamanca.
Passà per enllaç (el segle XV) als Aimeric, barons de Rubinat, i als Planella, senyors de Castellnou de Moià, i el segle XVII als Amat, marquesos de Castellbell.
(Serinyà, Pla de l’Estany)
(o de Teià) Antic castell, situat al sud-est del poble, dalt un tossal, a l’indret del mas de can Parella, on resten alguns murs i la base d’una torre.
Esmentat ja el 957, en la revolta de magnats que occiren el comte Guifré II de Besalú; el comte Miró el cedí amb Serinyà a la jurisdicció del monestir de Banyoles.
