(Uras, Sardenya, 14 abril 1470)
Fet d’armes. Ocorregut prop d’aquest poble, entre les forces del virrei català Nicolau Carròs i els sards revoltats, encapçalats per Lleonard d’Alagó i d’Arborea.
Per primer cop a Sardenya, foren emprats canons a la batalla; tot i això, els sards -que no en disposaven- assoliren la victòria, però foren definitivament vençuts a la batalla de Macomer, el 1478.
(Vic, Osona, 1599 – 1717)
Antiga institució d’ensenyament superior. Creada per privilegi del rei Felip III, com a continuació de l’estudi ja existent des del 1388. El 1717 Felip V la va fer traslladar a Cervera.
Controlada pels jesuïtes, els seus estudis tornaren a ser oficials a partir del 1743, com a conseqüència d’un conveni entre el bisbe de Vic i la Universitat de Cervera.
(Barcelona, 1258 – 1262)
Corporació. Es considera un antecedent del Consolat de Mar. Creada per Jaume I, agrupava els homes de mar residents a la Ribera barcelonina, mercaders, patrons de nau, etc.
Aquesta universitat redactà el mateix any de la seva creació unes Ordinacions per al règim de la dita Ribera, aprovades per l’esmentat rei, amb preceptes força originals, alguns d’ells referits a aspectes que més tard es trobaren ben regulats en el Llibre del consolat de mar.
(País Valencià i Aragó, 1347 – 1348)
Conflicte intern, que enfrontà les tropes dels nobles i de les ciutats i viles col·ligades a la Unió de València i a la Unió d’Aragó amb les dels qui es mantingueren fidels a l’autoritat reial. La guerra s’inicià al País Valencià, on el moviment unionista era més radicalitzat.
Des del juny de 1347 ambdues parts reunien tropes: el governador rebia reforços de Terol i del rei i els unionistes demanaven ajut a l’infant Ferran. Però el conflicte no s’inicià obertament fins després del sagnant avalot de València del novembre de 1347, provocat per la notícia de la mort de Jaume d’Urgell.
Quan les tropes unionistes es dirigien a auxiliar Cocentaina, assetjada pel seu senyor, el reialista Alfons Roger de Lloria, foren interceptades per les d’aquest i per les de Xàtiva a la Pobla Llarga, on els reialistes resultaren derrotats i on moriren el lloctinent de governador Andreu Guillem Escrivà, el seu fill Arnau, Guillem de Bellvís, etc.
No gaire més tard Alfons Roger de Lloria aconseguia d’entrar a Cocentaina, però aquest èxit es veié anul·lat per la derrota que els reialistes sofriren a Bétera (1347), batalla sagnant en la qual moriren el jutge de Terol Pedro Munyós i Gonçal Dies d’Arenós i caigué presoner Ramon de Boixadors.
El rei envià reforços al governador i decidí de passar personalment amb tropes a València per tal de dominar la insurrecció i evitar que la guerra s’estengués també a Aragó, on els unionistes havien començat a aplegar tropes.
Part d’aquestes tropes aragoneses foren enviades precisament a València, sota el comandament de Lope de Luna i Juan Ximénez de Urrea el Jove, per ajudar els unionistes valencians. Però, a causa de les diferències entre ambdós caps, els conservadors de la Unió feren retirar Lope de Luna, que llavors prengué partit obertament pel rei, es fortificà a Daroca i es col·ligà amb altres nobles reialistes i amb la vila de Terol.
Al començament de l’any 1348 la guerra esclatà també a Aragó. Mentrestant, les tropes de Juan Ximénez de Urrea havien partit vers Morella, i d’aquí a València, on s’havien unit amb els 800 cavallers castellans que hi havia portat l’infant Ferran.
També al començament d’any, el rei Pere s’havia instal·lat amb les seves tropes a Morvedre i s’hi havia fortificat esperant esdeveniments, però pel març mancaren els diners per a pagar les tropes i hagué de llicenciar-les. Poc després, una insurrecció popular a Morvedre l’obligà a dirigir-se a València, on restà a mans del unionistes, que el retingueren a la ciutat fins al mes de juny.
Mentrestant, continuaren al regne i a Aragó les escaramusses entre reialistes i unionistes, amb accions limitades, com ara la presa de Cocentaina. La partida del rei de València cap a Terol permeté, però, la reorganització de les tropes reialistes. Justament llavors els unionistes aragonesos atacaren els nobles reialistes tancats a Épila (batalla d’Épila).
La intervenció de Lope de Luna, que estava assetjant Tarassona ajudat per tropes navarreses i castellanes, aquestes comandades pel seu parent Alvar García de Albornoz, provocà la derrota dels unionistes. L’infant Ferran i Pere Ferrandis d’Híxar caigueren presoners dels castellans i hi moriren Juan Ximénez de Urrea el Vell, el capitost més destacat de la Unió, Gombald de Tramacad, Ximèn Peres de Pina i d’altres. Juan Ximénez de Urrea el Jove, que caigué presoner, fou executat, sembla, tot seguit.
La derrota significà la fi de la Unió aragonesa. Després d’haver entrat a Saragossa, el rei tornà a Terol per tal d’organitzar la campanya contra els unionistes valencians, que mentrestant s’havien apoderat de Paterna, de Planes de la Baronia i del Puig, havien assetjat Benaguasil i amenaçaven Borriana des de Castelló de la Plana, lloc que pertanyia a la reina vídua Elionor de Castella.
Mentre les tropes reialistes (uns 1.200 cavallers i 15.000 peons aragonesos i valencians) es concentraven a Sogorb sota el comandament de Lope de Luna, els unionistes atacaven encara Riba-roja de Túria, lloc de Ramon de Riu-sec, i saquejaven el call de Morvedre, per retirar-se i fortificar-se després a València.
Un atac per sorpresa a Mislata, defensada pels unionistes, donà la victòria als reialistes, victòria que fou decisiva i que determinà la rendició de València.
(Uncastillo, Aragó, 27 agost 1363)
Acord signat entre Carles II de Navarra i Pere III de Catalunya-Aragó.
Carles II trencà la seva aliança amb Pere I de Castella i posà fi a la guerra navarro-aragonesa del 1362.
Hom establí una aliança contra Castella i França i un repartiment del territori castellà.
(Sicília, Itàlia, segle XV – )
Jurisdicció senyorial, concedida el 1437 a Simó de Montcada, fill il·legítim de Guillem Ramon de Montcada i de Peralta, comte d’Agosta.
Per mort de la seva néta, Damiata de Montcada, passà als Barrese, barons de Militello.
(Sant Martí de Llémena, Gironès)
Jaciment de l’Edat del Bronze, situat en una cova natural prop de Llorà.
Estigué habitada des del neolític, i s’hi ha trobat restes d’aquell període, de l’edat del Bronze final, de l’edat del Ferro i també ibèriques.
(Tudellén, Navarra, 27 gener 1151)
(o de Tudilén) Pacte entre Ramon Berenguer IV de Barcelona i Alfons VII de Castella, pel qual ambdós monarques es comprometien, d’una banda, a envair i repartir-se el regne de Navarra i, d’una altra, a delimitar les respectives zones de conquestes futures als territoris musulmans del Llevant peninsular.
A Ramon Berenguer IV, li correspongueren la ciutat i el territori de València des del riu Xúquer fins als límits del regne de Tortosa, Dénia i el regne de Múrcia, llevat de Llorca i Vera; per tot això, però, havia de prestar vassallatge al monarca castellà.
Aquest tractat tingué com a precedent el pacte de Carrión (1140) i establí les bases per als tractats de Cazola (1179) i Almirra (1244) entre Catalunya i Castella.
(Gironès)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Gregori.
(Tudela, Navarra, 2 febrer 1231)
Pacte entre Sanç VII de Navarra i Jaume I de Catalunya-Aragó. El rei navarrès, enfrontat amb Ferran III de Castella, cercava l’ajut català, a canvi del qual reconeixia Jaume I com a hereu dels seus regnes.
Ambdós monarques s’adoptaven mútuament com a fills, però l’edat del rei navarrès i la successió assegurada de Jaume I feien molt més versemblant que la corona passes a aquest i no a l’inrevés.
Però en morir Sanç VII, el rei català no féu valer els seus drets i el nebot del navarrès, Teobald de Champagne, fou proclamat rei de Navarra (1234).
