(Nàpols, Itàlia, segle XV – )
Títol concedit el 1456 a Galceran Bernat de Requesens i Joan.
Passà als Cardona-Anglesola, barons de Bellpuig, que més tard es cognomenaren Fernández de Córdoba.
Trivento, comtat de
2 Respostes
Arxiu de la categoria: Història
Trinitat, Col·legi de la
(Barcelona, 1675 – 1834)
Col·legi de formació de frares trinitaris. Fundat d’acord amb el llegat del mercader Joan Costafreda i la disposició de Paula Cabanyes.
Es trobava a la cantonada dels carrers del Peu de la Creu i dels Àngels. S’hi començà a ensenyar el 1685, i s’hi cursava filosofia i teologia.
La meitat dels seus alumnes havien d’ésser del convent trinitari de Barcelona i l’altra meitat de la resta de convents de la província, o sigui del Principat de Catalunya i dels regnes de València, Mallorca i Aragó.
Quan hi havia capacitat, admetia també estudiants laics a pupil·latge.
Tenia un cos docent de deu frares i s’extingí el 1834.
Tresponts, monestir de
(Fígols i Alinyà, Alt Urgell)
Antiga abadia benedictina (Sant Andreu de Tresponts), dita a l’origen Sant Iscle de Centelles, situada a l’entrada del congost de Tresponts, on s’ajunten les aigües del riu de la Vansa amb el Segre, a l’esquerra d’aquest darrer. Les escasses restes del cenobi es troben als fonaments de la masia dita el Monestir, al sud-oest del terme.
Existia ja el 839, quan el bisbe Sisebut d’Urgell li llegà un llibre de sant Agustí. El 849 el regia l’abat Guisamon, que retornà al bisbe d’Urgell les esglésies de Santa Eulàlia i de Sant Joan de la Vall de la Vansa, que retenia injustament.
Al principi del segle X tingué una greu decadència, i el 973 el prevere Bonanat reedificà el monestir i el cedí al seu germà Digne perquè regís la comunitat. D’aquest moment en endavant consta sempre com a Sant Andreu de Centelles o d’Entreponts (1079).
El nom de Tresponts li pervingué perquè hom atribueix al monestir la guarda i manteniment dels tres ponts que tenia ací el camí ral que per Organyà s’enfilava vers la Seu d’Urgell.
Després d’una certa vitalitat al llarg dels segle X i XI, es tornava a trobar decadent el 1075. El comte Ermengol V d’Urgell intentà d’unir-lo a Sant Llorenç de Morunys, però es decantà el 1079 per Ripoll, d’on fou priorat a partir d’aleshores. El seu prior és documentat en fonts ripolleses fins el 1192; més tard es perden les notícies i desaparegué la seva comunitat.
A la darreria del segle XV es trobava ja del tot enderrocat, però la seva propietat continuava pertanyent al monestir de Ripoll.
Tranquil·litat, marquesat de la
(Catalunya, segle XIX)
Títol concedit el 1833 al general Francesc Dionís de Vives i Planes.
La seva denominació fou canviada per la de comtat de Cuba en lliurar-li, el mateix any, el reial despatx.
Traiguera, parlament de
Tragó de Noguera
Antic poble i municipi (372 m alt), agregat el 1964 a l’actual. El pantà de Santa Anna ha inundat el poble. Era situat a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, aigua avall del congost de Canelles. L’església parroquial era dedicada a l’Assumpció.
El lloc, d’origen islàmic (hi ha restes de l’antic castell de Tragó), fou conquerit per Guerau Ponç de Cabrera el 1094. Fou de la jurisdicció de l’antic monestir de Vallverd (antic priorat de Tragó) i després del monestir de Poblet.
Tragó, priorat de
(Os de Balaguer, Noguera)
Antic priorat benedictí (Sant Climent de Tragó), dins l’antic terme de Tragó de Noguera, avui dia negat pel pantà de Santa Anna.
Des de mitjan segle IX els abats d’Alaó tenien propietats a Tragó, on hom cita el 974 la cel·la de Sant Climent, que el 984 era regida pel prior Cometal. Sembla que era una filial d’Alaó.
Al segle XI es perd el rastre de la comunitat, i sobre l’antiga església vers el 1172 s’establí la comunitat cistercenca femenina de Santa Maria de Vallverd, que hi subsistí fins el 1474.
Tous d’Anoia *
(Anoia)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Martí de Tous.
Toses de la Muntanya *
Toses, baronia de
(Catalunya, segle XIV – segle XIX)
Jurisdicció senyorial, centrada al castell de Toses. Pertangué als Urtx, als Mataplana i als Pallars, que la vengueren (1375) als Pinós, dels quals passà als ducs d’Híxar.
Al segle XIX formà un municipi amb el nom de la Vall de Toses i, després, simplement, de Toses.
