Veure> senyoria de Kapraina (jurisdicció feudal catalana a Grècia el segle XIV).
Caprena, senyoria de *
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Història
Capraria
Nom donat pels romans a l’illa de Cabrera.
Capocorb Vell
Poblat prehistòric de la cultura dels talaiots, un dels més grans i més ben coneguts de Mallorca, situat a l’antiga possessió de Capocorb.
Fou excavat parcialment per l’Institut d’Estudis Catalans (1918-20) sota la direcció de Josep Colominas (el 1959 hi fou elevat un obelisc a la seva memòria). Els materials són al Museu d’Arqueologia de Barcelona. Bartomeu Font i Obrador hi ha fet noves excavacions.
El sector de ruïnes més destacades ocupa uns 7.000 m2, que corresponen a la part sud del poblat. Es conserva una bona part del recinte emmurallat, amb dos talaiots adossats i un grup d’habitacions, així com altres talaiots solts.
Sembla que fou habitat des de les primeres fases de la cultura talaiòtica fins als segles IV-III aC.
Capdepera, tractat de *
Veure> tractat del cap de Pera (tractat entre Jaume I i la taifa de Mallorca, 1232).
Capdella * -Pallars Jussà-
(la Torre de Capdella, Pallars Jussà)
Grafia antiga del poble de Cabdella.
Capcir, sots-vegueria de
(Catalunya Nord, segle XIII – 1659)
Antiga demarcació administrativa del comtat de Cerdanya, centrada ja des del segle XIII al castell de Puigbalador i que comprenia tota la vall del Capcir.
Pertanyia a la jurisdicció del veguer de Conflent i es mantingué després de l’annexió a França (1659), fins a la Revolució, que fou incorporada al districte de Prats del departament dels Pirineus Orientals.
Capaimona
Antic llogaret i masia (751 m alt), al límit amb el terme de la Vall d’Alcalà.
Era lloc de moriscs, annexat el 1535 a la Jovada i adscrit a la parròquia de Benimassot, dels marquesos de Guadalest.
Cap de la Nau, el
(País Valencià, 1810)
Departament, creat el 1810, amb capital a Alacant i que comprenia la part entre el Xúquer i el Segura i, per interior, les terres murcianes de Iecla, Villena i Almansa, segons la divisió administrativa d’Espanya projectada per Juan Antonio Llorente.
En ésser acceptada aquesta divisió per Josep I el 1810, li fou canviat el nom pel de prefectura d’Alacant. Tenia les sots-prefectures de Xàtiva i de Dénia.
Canyís
Antiga quadra.
Canyà * -Baix Empordà-
Antic nom del llogaret de Cunyà.
Dades dels Països Catalans 