Arxiu de la categoria: Història

Cantonalista, Insurrecció

(País Valencià, 19 juliol 1873 – 13 gener 1874)

Aixecament que tingué lloc durant la I República, amb la finalitat d’establir un règim federal que concedís autonomia a les regions, províncies i municipis (els cantons). Les Corts no aprovaren el projecte de Constitució federal, Pi i Margall dimití de president de la República i fou substituït per Salmerón.

El 19 de juliol esclatà a València, el 20 a Castelló de la Plana (acabdillat pel diputat Gonzàlez Chermà) i una mica més tard a d’altres localitats valencianes. Martínez Campos prengué València (8 agost) i només continua resistint Cartagena fins al 13 de gener de 1874.

Cantallops * -Selva-

(Susqueda, Selva)

Antic nom de Sant Martí Sacalm  (poble i cap del municipi).

Canosa

(Oliola, Noguera)

Antic terme, entre Coscó i Claret.

Canet, vescomtat de

(Rosselló, segle XIV)

Territori feudal, concedit el 1321 per Sanç I de Mallorca a Guillem de Saguàrdia i de Canet.

Canet, cova de -Mallorca-

(Esporles, Mallorca Tramuntana)

Jaciment paleontològic del Pliocè quaternari. Presenta una de les seqüències sedimentàries més completes, per la qual cosa es considera una de les més importants de les illes.

L’estudi paleomagnètic dels seus sediments ha fet possible una datació absoluta dels diferents estadis evolutius del bòvid endèmic de les Illes Balears anomenat miotragus, i l’estudi de l’amfibi endèmic Baleaphyrne muletensis i del llargandaix Lacerta -Podarsos-.

Canelles -Segarra-

(els Plans de Sió, Segarra)

Antiga quadra de l’antic municipi de l’Aranyó, al sud del terme.

Candell, priorat de -Rosselló-

(Vilamulaca, Rosselló)

Antic priorat (Sant Miquel de Candell), depenent de l’abadia de Sant Andreu de Sureda.

Canavall, els

(Palma de Mallorca, segle XIV – Illes Balears, segle XVII)

Nom d’una facció del segle XVII, rival de la dels Canamunt.

Canarrossa

(Mallorca)

Antic districte musulmà, un dels dotze en que era dividida l’illa; després de la conquesta cristiana fou adjudicat a Gastó de Montcada, vescomte de Biarn.

Comprenia els termes actuals de Sencelles, Costitx, Binissalem, Lloseta, Alaró, Consell, Santa Maria del Camí i Santa Eugènia de Mallorca.

Canamunt, els

(Palma de Mallorca, segle XIV – Illes Balears, 1667)

Facció mallorquina, rival de la dels Canavall. Aquests noms sembla que provenen de llur localització en la part alta i baixa de la ciutat.

Les lluites dels dos bàndols, de caràcter nobiliari i esteses entre la població urbana i les autoritats civils i eclesiàstiques, assoliren la màxima virulència durant la primera meitat del segle XVII.

La mort d’Arnau de Santacília (1615), desencadenà fortes violències, que finalitzaren amb una reconciliació entre tots dos bàndols, però els enfrontaments es reprengueren fins a la segona reconciliació entre els membres de la noblesa (1645).

Tot i això, els bandejats continuaren les lluites fins a la repressió final del lloctinent Roderic de Borja (1667).