(Sicília, Itàlia, segle XIV – segle XIX)
Jurisdicció feudal concedida el segle XIV sobre la ciutat de Centorbi (anomenada, des del 1863, Centuripe), a Antoni de Montcada i Abbate, comte d’Adernó, els descendents del qual la conservaren fins al 1813.
(València, 3 juny 1365 – 1707)
Milícia urbana permanent de la ciutat. Creada per Pere III de Catalunya durant la guerra dels Dos Peres. Era formada per una companyia de cent ballesters.
Tenia per missió la custòdia de la senyera de València, tant a les desfilades ciutadanes com en les missions guerreres. La majoria dels seus membres eren menestrals.
S’agrupaven en denes, al comandament d’un cap de dena, tots ells capitanejats pel justícia o cort de València. Les despeses anaven a càrrec de la ciutat.
Vestien una peça de tela, amb sobrevesta blanca amb dues creus vermelles damunt una cota de malla, i duien una ploma d’ornament al casc.
Aquest cos s’extingí amb l’abolició de furs i privilegis amb el decret de Nova Planta de Felip V de Borbó.
(Nàpols, Itàlia, segle XVII – )
Títol concedit el 1666 a Antoni Joan i de Centelles.
Ha passat als Escrivà de Romaní i als San Miguel.
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Altre nom de l’antiga cel·la de Ternelles.
(Sardenya, Itàlia, segle XVII)
Títol concedit el 1647 a Pau de Castellví i d’Aimeric, procurador de Sardenya i cavaller de Sant Jaume (1600), fill del primer marquès de Làcon.
Antics termes, els quals constituïren l’actual municipi de Viladecavalls.
(Sicília, Itàlia, segle XIII – )
Títol feudal, confiscat el 1297 als Ruffo i concedit per Frederic II de Sicília a Guillem Galceran de Cartellà (1297).
Més tard passà novament als Ruffo.
Nom simplificat de la corona Catalano-aragonesa (nació, 1137-1716).
(Perpinyà, 1657 – 1661)
Regiment format per dos batallons, creat pel cardenal Mazzarino i posat sota les ordres del coronel Josep de Caramany.
Passà el 1657 a Perpinyà, el 1658 fou dut a Flandes, participà en el setge de Gravelines, fou posat en guarnició a Oudenaarde, i després retornà a Perpinyà.
Després de la mort del cardenal Mazzarino, per una ordre del 1661 fou reduït a 12 companyies i rebé el nom de Reial Català (Royal-Catalan). Posteriorment (1667) esdevingué el Reial Rosselló (Royal-Roussillon).
(País Valencià, segle XVIII)
Títol concedit el 1708 per l’emperador Carles III al cavaller valencià Francesc Català i de Montsonís.
Dades dels Països Catalans 