Veure> Sant Julià de Palomera (antiga església parroquial).
Clot de Cosp, el *
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Història
Closos d’en Gaià
Poblat de navetes. És format per un mínim de 10 navetes, una de les quals ha estat excavada en diferents campanyes entre el 1996 i el 2000.
Aquesta naveta és un edifici de 14,5 m de longitud per 8,7 m d’amplada, dotat d’una columnata longitudinal interna.
Els materials recuperats permeten situar aquesta estructura en la transició entre el període pretalaiòtic i el talaiòtic, que correspon als segles XIV-XII aC.
Clarà -Vallès Occidental-
(Viladecavalls, Vallès Occidental)
Antiga quadra, que el segle XIX era unida a la de Sant Miquel de Toudell.
Clarà * -Conflent-
Civil, cova del
Cova amb pintures rupestres prehistòriques, una de les del gran conjunt del barranc de la Valltorta.
Ciutatfreta
Ciutat Satèl·lit, la *
(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat)
Antic nom del barri residencial i perifèric de Sant Ildefons.
Ciutat * -Alt Urgell-
Nom antic i popular del poble i del quarter de Castellciutat.
Ciutadella de València, la
(València, 1708 – 1901)
Fortalesa militar, feta construir per Felip V de Borbó, un cop presa la ciutat, sobre la reduïda Casa d’Armes.
Fou presó militar dels partidaris del rei-arxiduc Carles III, dels francesos el 1809, i dels liberals, els absolutistes i els carlins durant el segle XIX.
Fou enderrocada el 1901; la làpida que en commemorava la construcció per Felip V, de marbre negre, havia estat destruïda pels valencians el 1808.
Ciutadella, saqueig de -1558-
(Ciutadella, Menorca, de l’1 al 9 de juliol de 1558)
Incursió de corsaris turcs (140 veles). Venien de saquejar diverses viles napolitanes i d’ésser rebutjats davant Maó pels canons de Sant Felip. Desembarcaren davant la vila a la qual posaren setge tot seguit.
La defensa fou organitzada pel batlle general Bartomeu Arguimbau i el capità Miguel Negrete (amb 700 homes), que demanaren ajuda, en va, al Principat i a Mallorca. El dia 9 els turcs entraren a l’assalt, saquejaren la vila i n’incendiaren els arxius i les esglésies; la destrucció fou gairebé general, i més de 2.500 captius foren embarcats i, en part, duts a Constantinoble.
El mateix any, el notari Pere Quintana, que figurava entre els captius, aixecà l’anomenada Acta de Constantinoble, amb la relació dels fets i els noms dels presoners. Posteriorment el clergue Marc Martí anà a Constantinoble i aconseguí el retorn de molts dels captius.
L’any de l’esdeveniment és conegut popularment com l’any de sa desgràcia, i és commemorat anualment el 9 de juliol.
Dades dels Països Catalans 