(Palol de Revardit, Pla de l’Estany)
Poble, a l’est del terme, a la dreta de la riera de Riudellots, afluent per la dreta del Terri dins el terme de Sant Julià de Ramis.
L’església parroquial és dedicada a sant Martí.
Dins l’antic terme hi ha el veïnat de la Beguda.
Embassament de la capçalera de la riera de Riudecanyes, al peu de la serra de l’Argentera i el turó d’Escornalbou.
Té una longitud de 1.850 m, una amplada de 1.000 m i una superfície de 270.000 m2.
Començat a construir el 1907, fou acabat el 1918 amb una capacitat per a més de 3 milions de m3 i ampliat posteriorment l’any 1991 (més de 5 milions de m3). Rep reforços del Siurana per mitjà d’un túnel que travessa les muntanyes entre el Camp de Tarragona i el Priorat.
És utilitzat per al regatge i per subministrar aigua potable a Reus.
(o riu Cós, o Ricós) Curs d’aigua, que neix al sud de la roca Mola, dins el terme de Fígols de la Conca.
Limita, després, els termes de Gurp i de Claret, travessa el de Talarn i aflueix a la Noguera Pallaresa, per la dreta, prop de Tremp.
(Tarragona, Tarragonès)
Antiga sèquia de la dreta del Francolí, prop de la seva desembocadura; desguassa a la platja de Riuclar, a l’oest del port de Tarragona.
Les hortes regades per la sèquia han esdevingut terrenys industrials (polígon industrial del Francolí, instal·lacions de la CAMPSA, etc).
(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
Poble (1.010 m alt), situat a la plana regada de l’esquerra del Segre, a banda i banda del seu afluent, el riu de Santa Maria.
Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia.
(Montagut i Oix, Garrotxa)
Poble, de l’antic terme d’Oix, situat al vessant nord-occidental de l’encinglerada serra de Gitarriu, damunt la riba esquerra de la riera de Sant Aniol.
La seva església de Sant Feliu, romànica, és actualment sufragània de la parròquia de Sadernes. Fou de la jurisdicció del monestir de Sant Llorenç del Mont.
A llevant, a la divisòria d’aigües de les rieres de Sant Aniol i de Borró, el coll de Riu separa el puig de Bassegoda, al nord dels cingles de Gitarriu.
(Ripollès)
Riu de la comarca, afluent esquerrà del Ter, al qual s’uneix a Camprodon.
Neix al vessant meridional del pic de Costabona, a les fonts del Ritort (o deus d’en Sitjar), dins el terme de Molló, i passa per Espinavell i Molló.
Curs d’aigua, afluent del riu Manol, que neix dins el terme de Terrades, sota la roca de la Penya (484 m alt) i després de travessar els termes de Cistella i de Llers, desemboca al seu col·lector davant d’Avinyonet de Puigventós.
(Baix Empordà / Gironès)
Afluent esquerrà del Daró, que neix als vessants sud-orientals del cim de la Mare de Déu dels Àngels (485 m alt).
És termenal de Quart d’Onyar i Sant Martí Vell, travessa els termes de Madremanya, Sant Sadurní de l’Heura i Corçà, en el darrer dels quals desemboca al seu col·lector.
(Vallès Occidental)
Riu de la Depressió Pre-litoral, afluent per la dreta del Besòs, que neix a la serra de Granera, a 650 m d’altitud, i corre en direcció nord-oest – sud-est, perpendicularment a la costa.
És de règim pluvial mediterrani, però el seu cabal és constant gràcies a les deus que l’alimenten. Té 35 km. de longitud, i la seva vall presenta els vessants esglaonats per 2 o 3 nivells de terrasses quaternàries.
Els principals nuclis de població per on passa són Castellar del Vallès, Sabadell, Cerdanyola del Vallès, Ripollet i Montcada i Reixac, on conflueix amb el Besòs.
Sobretot al curs baix s’aprofita per al regatge d’hortes, i també per a fins industrials.
