(Alt Empordà)
(o el riu Mal) Afluent esquerrà de la Muga, dins de la comarca.
Neix als vessants sud-orientals del puig del castell de Grillera, entre els termes d’Albanyà i de Maçanet de Cabrenys i desemboca dins el de Sant Llorenç de la Muga, a l’inici de la Muga Torta.
(Puigcerdà, Baixa Cerdanya)
Llogaret. La seva població és formada per alguns ravals (el més important dels quals és el que hi ha a l’altra banda del pont de Sant Martí, al camí de la Solana) i per cases disperses.
L’església parroquial (Sant Jaume) ha estat substituïda per una capella moderna de la mateixa advocació.
El lloc és esmentat ja al segle X.
(Castellar de N’Hug, Berguedà / Toses, Ripollès)
Curs d’aigua, subafluent de la dreta del Ter, que neix al límit entre l’alt Berguedà, la Cerdanya i el Ripollès, als vessants del massís del Puigllançada, formant la vall de Toses.
Desemboca al Freser, prop de Ribes de Freser.
(Calonge i Sant Antoni, Baix Empordà)
(o Riufred) Veïnat, a la vall del Rifred (que neix als vessants meridionals de les Gavarres, sota el coll de la Ganga, i s’uneix a Calonge a la riera de Cabanyes per formar la riera de Calonge), aigua amunt de la vila.
El 944 ja és esmentat el vilar de Rifred.
(Mont-roig del Camp, Baix Camp)
Partida i antic lloc (Rifà de Peu), a la costa (platja de Rifà), entre Miramar i la riera de Riudecanyes, on desemboca la riera de Rifà, que neix a la mola de Colldejou.
(Begur, Baix Empordà)
Barri marítim, situat davant la cala de sa Riera, situada al peu del massís de Begur, entre la punta Espinuda i la punta de la Creu.
És un lloc pintoresc i centre d’atracció turística i residencial.
L’antiga església de Santa Reparada esdevingué la del convent de mínims del 1699 al 1835.
Cala de la Costa Brava, situada al sud de la badia de Roses, al sud del nucli antic de la vila, a l’extrem nord del massís del Montgrí.
Ha esdevingut un important centre residencial (apartaments) i turístic.
(Garrotxa)
(o riera de Ridaura) Curs d’aigua, afluent per la dreta de la riera de Bianya (prop de Clocalou), que neix dins el terme de Riudaura, als vessants orientals de la serra de puig Estela.
Abans de la seva desembocadura fa de termenal entre els municipis d’Olot i de la Vall de Bianya.
(Baix Empordà)
Curs d’aigua del sector sud de la comarca.
Neix dins el terme de Llagostera (Gironès), als vessants occidentals del puig de Sant Baldiri; segueix inicialment la direcció sud-nord i després de passar per les cases i el molí de Ridaura gira bruscament vers la direcció oest-est, forma el límit entre els termes de Llagostera i de Santa Cristina d’Aro i desemboca a la mar dins el de Castell d’Aro, a la platja d’Aro.
La seva vall, que limita pel sud les Gavarres i és via de penetració del litoral vers el Gironès i la Selva, és coneguda per la vall d’Aro.
(Folgueroles, Osona)
Raval, situat un km al nord-oest del poble.
Es formà a partir del segle XVIII en uns solars venuts pels barons de la masia de la Ricardera.
El 1860 tenia ja un nucli de 58 famílies.
