Barri residencial, situat a l’extrem nord-est del centre urbà, al lloc anomenat, també, de Palau durant el segle XIX.
És format per blocs d’habitatges i cases unifamiliars urbanitzades segons el model de la ciutat jardí seguint un vell projecte del 1924.
Fou promogut els anys quaranta per la Caixa d’Estalvis Laietana de Mataró.
(Sora, Osona)
Masia important. Dins les seves propietats hi ha les ruïnes de l’antic castell de Duocastella (Sora), conegut també pel castell de Rocafiguera.
El seu llinatge (segle XII), ennoblit el segle XVIII, té una antiga casa, la casa Rocafiguera, a la ciutat de Vic, on viuen els descendent, que conserven l’antic cognom.
(Cubelles, Garraf)
Caseria i antiga quadra, situada a la dreta del riu de Foix, al nord del terme, al límit amb el de Castellet i la Gornal.
Formà, el segle XIX, un municipi amb la quadra de Gallifa.
(Canet d’Adri, Gironès)
Antic poble, centrat per les ruïnes de l’antic castell de Rocacorba i per l’antiga església parroquial (Santa Maria), a 929 m alt, en un característic penyal, al vessant meridional del cim culminant del massís de Rocacorba, prop de la capçalera de la riera de Rocacorba, afluent per la dreta de la riera de Llémena dins el terme de Sant Gregori.
El castell, esmentat des del 1065, fou enfeudat pel rei als cavallers Rocacorba (1130), els quals el vengueren el 1168 als Hostoles; esdevingué centre de la baronia de Rocacorba.
L’església de Santa Maria de Rocacorba és esmentada el 1161; inicialment fou l’església del castell. En decaure aquest (s XIV-XV) fou transformada en santuari marià.
L’edifici actual, al qual hi ha adossada una albergueria, és obra del segle XVIII; hom hi venera la còpia de l’antiga imatge gòtica d’alabastre policromat de la Mare de Déu de la Pera, conservada al Museu Diocesà de Girona.
És un lloc molt visitat pels devots de les comarques gironines.
(Camprodon, Ripollès)
Poble (972 m alt), a l’antic terme de Beget, a la capçalera del riu de Beget (dit també en aquest sector riu de Rocabruna), al vessant sud del Montfalgars.
El centra l’església parroquial de Sant Feliu, notable exemplar romànic (una primera església és esmentada el 999), restaurada el 1929. És dominat al sud per les ruïnes del castell de Rocabruna, en posició gairebé inexpugnable; l’església era dedicada a sant Llorenç.
Des de la fi del segle XI pertangué als Llers; passà als Cervià i als Melany; el 1342 Jaume de Besora en vengué la senyoria als Desbac, que la mantingueren fins al segle XVII, que passà, per matrimoni, als Descatllar.
(Agramunt, Urgell)
Llogaret (443 m alt), de l’antic terme de Donzell d’Urgell (fins el 1970), aturonat a l’est del poble.
La seva església depenia de la parròquia d’Oliola.
(Vilallonga de Ter, Ripollès)
(o la Roca d’Abella) Poble, situat en un penyal sobre el Ter, al seu aiguabarreig amb la riera d’Abella.
Es formà al voltant de l’antic castell de Pelanà (o la Roca de Pelancà), del qual resten les ruïnes.
Esmentat ja el 1061, pertangué als comtes de Cerdanya i més tard passà a la família Descatllar (segles XII-XVII). Tingué un paper destacat en les guerres contra Joan II.
L’església de Santa Maria de la Pietat és de tradició romànica.
(Conca de Dalt, Pallars Jussà)
Poble (887 m alt), fins al 1969 del terme de Toralla i Serradell. És situat al vessant meridional de la serra de Sant Salvador, al sud del terme.
De la seva església parroquial (Sant Martí) depenien les de Sensui i de Castelló d’Encús, a més del santuari de la Mare de Déu del Castell, capella de l’antic castell de Rivert (centre de la baronia de Rivert); la imatge fou traslladada després a l’església parroquial.
(Naut Aran, Vall d’Aran)
Coma, capçalera del riu de Valarties, que davalla de la línia de crestes que uneix el Besiberri (3.014 m alt), el pic de la canal de Rius (2.743 m), la mola Gran (2.885 m) -al límit amb l’Alta Ribagorça-, el pic de Conangles (2.785 m), el tuc de Samaera (2.632 m), el mall de Rius (2.628 m) i la tuca de Betrén (2.514 m).
Al capdamunt hi ha l’estany Tòrt de Rius i l’estany de Rius (2.300 m), dels més exteriors de la Vall d’Aran i l’estany pirinenc de superfície més gran (100 ha), amb uns 1.600 m de llargada i 24 m de profunditat; l’emissari dels quals és el barranc de Rius, dit després riu de Valarties.
És comunica amb la vall de Barravés a través del port de Rius (2.315 m).
(Tàrrega, Urgell)
Poble (405 m alt), (fins al 1969 del terme de la Figuerosa), situat al sud-est del terme, als altiplans que separen les riberes de Cervera i de Sió.
Formà, el segle XIX, un municipi amb Altet.
