Cala de la costa occidental, entre la cala d’Alcaufar i la punta d’es Rafalet.
Una urbanització relativament nova i una carretera que l’uneix a la de Sant Lluís a Alcaufar han convertit aquesta cala en un centre turístic.
Riu que neix al sud del coll de Rates, al límit amb la Marina Alta. La seva capçalera és la vall de Tàrbena, compresa entre la serra del Carrascar de Parcent (al nord), la serra de la Xortà i la serra d’Almèdia (a l’oest) i la serra de Bèrnia (a l’est).
Poc abans del despoblat d’Algar (que li ha donat el nom), el riu entra a la vall de Callosa on, al límit entre els municipis de Callosa d’en Sarrià i d’Altea, rep, per la dreta, el Guadalest; a la conca d’aquest darrer, hom construí un pantà per als regadius de la vall baixa del riu d’Algar.
Desemboca al mar, al nord de la vila d’Altea.
(Callosa d’en Sarrià, Marina Baixa)
Despoblat, al vessant occidental de la serra de Bèrnia.
El lloc, esmentat ja el 1248, era de població morisca i pertanyé eclesiàsticament a Tàrbena fins a la segona meitat del segle XVI, que fou annexat a Callosa d’en Sarrià. El 1584 la població morisca d’Algar passà al Magrib; amb tot, el lloc és esmentat encara el segle XVIII. La senyoria pertanyia als marquesos d’Aitona.
Actualment és una masia.
Municipi del Camp de Morvedre (País Valencià): 13,2 km2, 204 m alt, 495 hab (2014)
(o Algar, ant: Algar dels Frares) Situat a banda i banda del Palància, al límit amb l’Alt Palància. Al territori, accidentat pels contraforts de la serra d’Espadà, hi abunden els pasturatges d’hivern.
La base de l’economia local és l’agricultura de secà (garrofers i oliveres), que ocupa la major part del conreu, i el regadiu (taronges i llimones), alimentat per la sèquia d’Algar, la qual comença a l’assut d’Algar, construït probablement als segles XIII-XIV. La indústria es redueix a dues petites fàbriques, una de lleixiu i l’altra de farina. Àrea comercial de Sagunt.
El poble, una antiga alqueria islàmica, que comprèn tota la població del municipi, es troba al peu d’un pujol, a la dreta del Palància; destaca l’església parroquial de la Mercè, d’estil barroc (segle XVIII).
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de Mallorca Pla (Illes Balears): 89,78 km2, 201 m alt, 5.354 hab (2014)
Situat al sud-est d’es Pla, s’enfila, al sud, pels massissos de Randa i de Galdent, on abunden les pinedes i les garrigues.
La principal activitat econòmica del municipi és l’agricultura de secà, complementada pel regadiu, que es redueix a alguns horts, i la ramaderia bovina i ovina.
La vila, situada al centre del terme, s’aixeca a l’indret d’una antiga alqueria islàmica.
El municipi comprèn els pobles de Randa i de Pina, l’antiga parròquia de Castellitx, actualment santuari de la Pau, i el caseriu de Punxuat. Al puig de Randa es troben els santuaris de Cura i de Sant Honorat.
Enllaç web: Ajuntament
Caseriu, al vessant septentrional de la serra d’Algaiat, la qual separa la conca de la rambla de Favanella (afluent del Segura) de la del Vinalopó.
El seu punt culminant (1.053 m) és la penya de la Mina, al límit entre els municipis de la Romana de Tarafa i del Fondó de les Neus.
Possessió, a la part de tramuntana, que forma part del sector anomenat la Vall, que drena el barranc d’Algaiarens. Aquest curs d’aigua desemboca a la cala d’Algaiarens, a les platges de la qual apareixen unes dunes quaternàries, que puguen 25 m sobre el mar i són pentinades pels vents del nord.
Una carretera de 15 km, construïda el segle XVIII durant l’ocupació britànica, uneix aquesta possessió amb Ciutadella.
Partida. Al voltant de l’antiga venta dels Algadins.
El barranc dels Algadins serví de tema a una de les poesies més conegudes de Teodor Llorente (Vora el barranc dels Algadins).
(Santa Eulària des Riu, Eivissa)
Petita cala, a la costa oriental, entre la vila i cala Llonga.
Possessió, prop de la costa septentrional de l’illa, on es troba la muntanya i cap de sa Falconera d’Alfurinet (205 m alt).
En aquest indret hi ha una mina de coure que havia estat explotada el 1611.
