(Benifairó de la Valldigna, Safor)
(o Furell) Despoblat, al peu de l’antic castell d’Alcalà de Alfàndec.
Era lloc de moriscs, que el 1609, poc abans de llur expulsió, era habitat per 22 famílies. Tenia església.
Alfulell
3 Respostes
Arxiu de la categoria: Geografia
Alforí, l’ *
(o els Alforins) Altre nom del poble de Fontanars dels Alforins.
Alfondeguilla (Plana Baixa)
Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 28,32 km2, 211 m alt, 893 hab (2014)
(o Fondeguilla) Situat entre els vessants meridionals de la serra d’Espadà i la d’Almenara, al sud-oest de Nules. Hi neix el Belcaire o riu d’Uixó. Una part del territori és ocupada per alzines sureres.
Els conreus són limitats a l’agricultura de secà (gra i garrofers, aquests darrers en estat gairebé d’abandó) i també de regadiu (hortalisses); però la principal activitat de la població, que es manté estable, treballa a les indústries de la propera Vall d’Uixó. La crisi dels darrers anys, però, ha produït una disminució important de la població. Al segle XIX hom havia intentat d’explotar-hi jaciments de mercuri i de cobalt. Àrea comercial de Castelló de la Plana.
El poble, que agrupa tota la població del municipi, és a la dreta del Belcaire; l’església parroquial és dedicada a sant Bartomeu.
Dins el terme hi ha els despoblats de Benixabdó i de Castro.
Enllaç web: Ajuntament
Alfleix *
(la Vall de Laguar, Marina Alta)
Altre nom amb què és conegut el poble de Fleix.
Alfeitamí, assut d’
Presa del riu Segura, construïda entre el 1571 i el 1615, des d’on és derivada l’aigua cap a les hortes dels termes d’Almoradí, Dolores, Daia Nova, Daia Vella, Formentera del Segura, la Pobla de Rocamora, Sant Fulgenci i Rojals.
Alfauir (Safor)
Municipi de la Safor (País Valencià): 6,18 km2, 75 m alt, 438 hab (2014)
Situat a la zona de transició entre l’horta de Gandia i la Vall d’Albaida, al sud-oest de Gandia. La part més accidentada del territori és coberta de pinedes i de brolla.
El municipi basa la seva economia en l’agricultura, amb predomini del secà (moscatell, olives, ametlles i garrofers). El riu de Vernissa, afluent de l’Alcoi, rega el terme i fa possible conreus de regadiu (tarongers, hortalisses i llegums). Àrea comercial de Gandia.
Tanmateix, l’emigració, principalment a França i a Gandia, ha estat una constant en la vida del municipi.
El poble, a l’esquerra del barranc d’Alfauir, era una antiga alqueria islàmica.
Dins el terme, a l’esquerra del riu Vernissa, es troba l’antic monestir de Sant Jeroni de Cotalba.
Enllaç web: Ajuntament
Alfassos, els *
Altre nom amb què és conegut el caseriu de l’Alfàs de Castalla.
Alfàs del Pi, l’ (Marina Baixa)
Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 19,30 km2, 88 m alt, 21.357 hab (2014)
(ant: l’Alfàs de Palop) Estès entre els termes de la Nucia, Altea, Benidorm i la mar.
L’activitat econòmica tradicional del municipi ha estat durant anys l’agricultura, principalment de secà, que tanmateix no havia pogut impedir durant la primera meitat del segle XX un fort corrent emigratori cap a Amèrica i a l’Àfrica del Nord. A partir del 1960, però, aquest corrent s’ha invertit, gràcies a la gran influència de la veïna vila turística de Benidorm, circumstància que ha multiplicat per sis la població del municipi.
El poble, situat a l’interior, a pocs quilòmetres de la costa, era un antic castell de defensa contra els pirates.
Dins el terme es troben els caserius de l’Albir i de Carbonera.
Alfàs, l’ -Alcoià-
(Castalla / Ibi, Alcoià)
Zona de la foia de Castalla, entre els dos municipis, al centre de la vall, entre el riu Verd i el seu afluent, el barranc d’Ibi, és compresa dins els dos termes municipals, en cada un dels quals dóna nom a una partida rural:
l’Alfàs de Castalla (on es troba el caseriu del mateix nom, anomenat també els Alfassos, amb l’església de Sant Joan Baptista, fundada el 1734) i
l’Alfàs d’Ibi (que el 1842 comprenia 17 masies).
Alfàs, l’ -Safor-
Caseriu, situat a la plana regada, a l’esquerra del riu d’Alcoi, davant mateix del poble de Potries.
