Rodal, a 2 km al sud-oest de la ciutat, de poblament disseminat.
Algorós
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Geografia
Algorfa (Baix Segura)
Municipi del Baix Segura (País Valencià): 18,72 km2, 26 m alt, 3.799 hab (2014)
Situat a la dreta del Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià. Tot el territori és pràcticament pla, del qual només destaquen algunes petites elevacions cobertes de pins o de pasturatge.
La principal activitat econòmica del municipi és l’agricultura, sobretot de regadiu (cítrics, hortalisses i cereals), que els darrers anys s’ha estès considerablement provocant un important creixement de la població. Els conreus de secà són: vinya, oliveres i cereals. La indústria es redueix a la fabricació de guix i rajoles. Àrea comercial de Múrcia.
El terme comprèn l’antic poble de Las Bóvedas.
Algodar, l’
(Real de Montroi, Ribera Alta)
Caseriu, al peu de la serra que limita la vall dels Alcalans per occident.
La rambla de l’Algodar, la capçalera de la qual és compresa, en gran part, dins el termes de Torís (Ribera Alta) i Dosaigües (Foia de Bunyol), aflueix, per la dreta, al riu Magre prop de Real de Montroi.
Algoda, l’
Rodal, a l’oest de la ciutat, prop del límit amb el terme de Crevillent.
És de poblament disseminat.
Alginet (Ribera Alta)
Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 24,09 km2, 150 m alt, 13.060 hab (2014)
Situat al nord de la comarca, a la zona de transició cap a l’Horta.
La principal font de riquesa del municipi és el regadiu (cereals, arròs, llegums, cacauets, oli, vi, tomàquets i taronges), que aprofita aigua de la sèquia reial del Xúquer i ha donat peu a la creació d’una important cooperativa agrícola. El secà i la indústria, derivada bàsicament de l’agricultura, complementen l’activitat econòmica. Àrea comercial de València.
La població ha crescut notablement des de mitjan segle XIX.
La vila, una antiga alqueria islàmica, conserva part l’antic castell d’Alginet (centre del marquesat d’Alginet).
Dins el terme es troben els antics hostals anomenats la venta del Quincaller i la venta dels Algadins i l’ermita de Sant Josep.
Enllaç web: Ajuntament
Algímia d’Almonesir (Alt Palància)
Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 20,45 km2, 490 m alt, 292 hab (2014)
(cast: Algimia de Almonacid) Situat a la vall d’Almonesir, a la zona de llengua castellana del País Valencià. De relleu accidentat, al vessant occidental de la serra d’Espadà i la vall del mateix nom, hi abunden els boscos de pins i d’alzines sureres i, també, els pasturatges.
La base de l’economia local és l’agricultura de secà (cereals, oliveres i arbres fruiters), complementada pel regadiu (cereals, arbres fruiters i hortalisses). La propietat de la terra és molt repartida. Ramaderia ovina. Modesta activitat industrial (molins d’oli i indústria de la fusta de lledó). Àrea comercial de València i subàrea de Sogorb.
Tanmateix, la població ha disminuït considerablement durant el segle XX.
El poble, situat al peu d’un turó, vora el barranc de Baladrar, és d’origen islàmic, i agrupa tota la població del municipi.
Enllaç web: Ajuntament
Algímia d’Alfara (Camp de Morvedre)
Municipi del Camp de Morvedre (País Valencià): 14,52 km2, 173 m alt, 1.043 hab (2014
(o Algímia de la Baronia; ant: Algímia de Torres Torres) Situat a la zona de transició cap a l’Alt Palància. Una tercera part del territori, accidentat pels contraforts de la serra de la Calderona, és ocupada per boscos i brolla.
La base de l’economia local és l’agricultura, amb un cert predomini del secà (cereals, garrofes, olives i patates) sobre el regadiu (tarongers), el qual s’alimenta de la sèquia major de Morvedre. Pedreres d’argila i de pòrfir. Fàbrica de rajoles de València. Àrea comercial de València.
Tanmateix, la població ha experimentat una lenta devallada a causa de l’emigració, principalment a la propera Sagunt.
El poble, situat al peu del Picaio de l’Algímia, a la dreta del Palància, va ser un annex de Torres Torres fins a finals del segle XVI.
Enllaç web: Ajuntament
Algenovés *
Algemesí (Ribera Alta)
Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 41,77 km2, 18 m alt, 27.808 hab (2014)
Situat a la plana al·luvial de l’esquerra del Xúquer.
La principal font de riquesa del municipi és l’agricultura de regadiu, que rep l’aigua, principalment, de la sèquia reial del Xúquer. La ramaderia estabulada, la indústria derivada dels productes agrícoles i el comerç completen les activitats econòmiques del municipi, la població del qual ha augmentat considerablement durant els dos últims segles.
La vila, situada a l’esquerra del riu Magre, era un antiga alqueria islàmica. Hi destaca l’església parroquial de Sant Jaume, renaixentista (amb el retaule de Sant Jaume), i l’antic convent dominicà, fundat el 1590.
El 8 de setembre, festa de la Mare de Déu de la Salut, patrona de la vila, hi era ballada, entre altres danses, la muixeranga d’Algemesí.
Dins el terme hi ha els despoblats de Cotes, Pardines, Seguereny i Fentina.
Enllaços web: Ajuntament – Muixeranga
Algar, s’ -Mallorca, varis-
s’Algar (Felanitx, Mallorca Migjorn) Cala de la costa oriental, al nord de Portocolom.
s’Algar (Andratx, Mallorca Tramuntana) Cala de la costa occidental, al nord de Sant Elm, enfront de sa Dragonera. Darrerament, als seus voltants han estat edificades nombroses cases d’estiueig.
