Arxiu de la categoria: Geografia

Vistabella del Maestrat (Alt Maestrat)

13 Respostes

Municipi de l’Alt Maestrat (País Valencià): 151,0 km2, 1.246 m alt, 384 hab (2014)

(cast: Vistabella del Maestrazgo) Situat al nord de la comarca, al límit amb el Maestrat, prop del Penyagolosa, al sud del qual s’estén el pla de Vistabella, on hi ha les millors terres de conreu.

Es conrea una petita part de la superfície total del municipi; els conreus més estesos són els de cereals (blat, ordi i moresc). Ramaderia de llana i avicultura. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

La vila és al capdamunt d’un turó, dominant el pla; l’església parroquial de l’Assumpció té una interessant façana renaixentista (1504-24).

El municipi comprèn, a més, l’important santuari de Sant Joan de Penyagolosa i, entre altres, les caseries de l’Albagés, Montfort i Montlleó, a més del despoblat i antic castell del Boi.

Enllaç web: Ajuntament

Virà (Fenolleda)

4 Respostes

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 12,96 km2, 668 m alt, 29 hab (2012)

(fr: Vira)  Situat a la zona de llengua occitana, al peu de les Corberes, afluent de l’Adasig, i drenat també per la ribera de Boixavila i la riera de Virà (que devallà del coll de l’Espinàs), les quals s’uneixen al molí de Perles, prop de Fossa, per formar la Matassa. Gran part del terme és boscada, especialment al sector meridional i oriental, que forma part del gran bosc de Boixavila (el 60% del terme), on hi ha els refugis forestals de Ròcabruna i Gastepà.

La superfície agrícola és només el 4% del territori, amb pastures i farratge, cereals, vinya, arbres fruiters i patates. Explotació forestal. Ramaderia (bestiar oví i cabrum). En procés de despoblament.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és a l’esquerra de la riera de Virà, i constitueix un petit agrupament de cases, centrades per l’església parroquial de Santa Creu.

Vingrau (Rosselló)

2 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 32,12 km2, 322 m alt, 644 hab (2012)

Situat a les ribes del Verdoble, afluent de l’esquerra de l’Aglí, al sector més oriental de les Corberes i de la serra de Vingrau (553 m alt), és drenat pel torrent de la Millera o de Casanova i per la capçalera del Ròvol, al nord de la comarca, al límit amb el Llenguadoc.

Agricultura de secà, dominada principalment per la vinya, amb una cooperativa vinícola que produeix vi de qualitat superior; al regadiu hi ha fruiters i verdures.

El poble és situat al peu de l’extrem meridional de la serra de Vingrau, a l’esquerra del torrent de Casanova. A l’est del nucli urbà s’alça el santuari de la Mare de Déu del Bonconsell.

S’hi parla un català de transició vers l’occità.

Vinçà (Conflent)

24 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 7,74 km2, 262 m alt, 1.947 hab (2012)

(fr: Vinça)  Situat a la dreta de la Tet, on hi havia els banys de Nossa (o banys de Vinçà), avui inundats pel pantà de Vinçà, que entrà en funcionament el 1978, al sector est i més baix de la comarca (plana de Vinçà).

Agricultura de regadiu (préssecs, albercocs, hortalisses), i també de secà (vinya); producció de vi. Petita indústria. El pantà ha impulsat les activitats turístiques i esportives i la funció de centre comercial del poble.

La vila és aturonada al centre de la plana al·luvial de la dreta de la Tet; conserva restes de les muralles del segle XIII; l’església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa, de base romànica, fou refeta en 1734-69 en estil gòtic tardà i conserva importants fragments d’una creu gòtica d’argent (1492), unes pintures romàniques damunt la porta, el retaule de la Transfiguració (1697) i el retaule de l’altar major (1662); el castell de Vinçà és esmentat ja l’any 939.

El municipi comprèn també el poble de Saorla.

Vinaròs (Baix Maestrat)

57 Respostes

Municipi i capital comarcal del Baix Maestrat (País Valencià): 95,5 km2, 6 m alt, 28.337 hab (2014)

(ant: Vinalaròs, cast: Vinaroz) Situat al litoral, al límit amb el Montsià. La plana de Vinaròs limita amb la serra d’Irta, pel sud, i és separada del delta de l’Ebre per la serra de Montsià, constitueix una plana formada pels al·luvions dels rius Sénia i Cérvol i les rambles Seca i d’Alcalà.

Es conrea gran part del terme; els conreus més estesos són: ametllers, oliveres, cereals i vinya (secà); i tarongers i hortalisses (regadiu). Ramaderia porcina, bovina i ovina; avicultura. Port comercial i de pesca. Pedreres de calcària. Indústria alimentària i de fabricació de materials per a la construcció. Centre d’estiueig i turisme. Centre comercial. Població en ascens.

La ciutat és situada arran mateix de la mar; hi ha el recinte de la vila medieval (del segle XIII, completat i emmurallat el XIV), al segle XVIII es produí l’eixamplament més important, cap al sud, cap a ponent i cap al nord, amb l’aparició de nous barris, i al segle XX hi hagué l’expansió més moderna, cap al sud, al voltant del port (obra realitzada entre el 1851 i el 1875). L’església parroquial de l’Assumpció fou construïda entre el 1586 i 1594; convent de Sant Agustí (segle XVI) i Sant Francesc (1643).

Dins el terme, santuari de Sant Sebastià i de la Mare de Déu de la Misericòrdia, patrons de la ciutat.

El 1359 els templers hi establiren la comanda de Vinaròs, i al desembre de 1411 s’hi reuní el parlament de Vinaròs.

Enllaços web: Ajuntament – Vinaròs News

Vinalesa (Horta)

6 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 1,59 km2, 14 m alt, 3.244 hab (2014)

(ant: Vilanesa) Situat en terreny pla i al·luvial, regat amb aigua de la sèquia de Montcada, que travessa el terme, a les ribes del barranc de Carraixet, al nord de València.

Agricultura de regadiu; els conreus més estesos són els d’hortalisses, patates, cebes i moresc. Ramaderia de llana i porcina; aviram. Indústria derivada de l’agricultura i de fabricació de mobles, materials per a la construcció, artesania de jonc i d’espart. Àrea comercial de València. La població ha augmentat d’una manera contínua, però sense el creixement desbordat d’altres pobles de la comarca.

El poble, d’origen islàmic, és situat vora la intersecció del barranc de Carraixet i de la sèquia reial de Montcada; es conserva el palau senyorial (dit castell de Vinalesa), del segle XVI, i un altre palau dels segles XVII-XVIII; església parroquial de Sant Honorat (acabada el 1779).

Enllaç web: Ajuntament

Villores (Ports)

2 Respostes

Municipi dels Ports (País Valencià): 5,36 km2, 661 m alt, 42 hab (2014)

Situat al nord-oest de la comarca, prop del límit amb l’Aragó, ocupa el vessant sud-oriental de la serra de la Menadella, que fa de límit per ponent, fins a l’esquerra del Bergantes, que el limita per llevant.

Tota la part occidental del terme és muntanyenca i pobra, i només el sector de la vall, vora el riu, és aprofitable agrícolament. La meitat de la superfície correspon a terres improductives i de pastures pobres. La principal font de riquesa del municipi és l’agricultura, amb predomini del secà (cereals, vinya i llegums) sobre el regadiu (només 9 ha). Ramaderia de llana. Àrea comercial de Castelló de la Plana. En procés de despoblament.

El poble és situat a peu de muntanya, a 1 km, a l’esquerra, del Bergantes; de l’església parroquial de Sant Joan, que conserva una creu processional gòtica, depèn el santuari de la Mare de Déu de Bonsuccés.

Enllaç web: Ajuntament

Villena (Alt Vinalopó)

43 Respostes

Municipi i capital de la comarca de l’Alt Vinalopó (País Valencià): 345,6 km2, 505 m alt, 34.530 hab (2014)

Comprèn més del 60% de la comarca, que correspon al sector nord-oest, regat per la capçalera del Vinalopó, en un eixamplament de la vall que travessa la serralada Pre-bètica valenciana, a la zona de parla castellana del País Valencià.

Conreus de secà (vinya, cereals, ametllers i oliveres); el regadiu aprofita l’aigua de fonts i de pous (hortalisses i arbres fruiters). Ramaderia ovina, porcina i cabrum. Centre industrial i comercial; indústria alimentària, del calçat, fusta i moble, materials i construcció i metal·lúrgica; mantenen una certa activitat les fàbriques d’alcohol i licors. Hi ha salines a velles llacunes. Centre de la subàrea comercial, dependent d’Alacant. Població en ascens.

La ciutat és situada en un replà, al bell mig del corredor del Vinalopó; s’estén al peu de l’antic castell de Villena; església gòtica de Santa Maria; restes de l’antic clos emmurallat, com la Puerta de Joaquim Maria López i la de Biar. Nus de comunicacions. Fou el centre del cèlebre marquesat de Villena.

El terme comprèn els nuclis de La Venta de La Encina i el llogaret de Las Virtudes. Restes de l’edat del Bronze a l’important tresor de Villena.

Villargordo del Cabriel (Plana d’Utiel)

2 Respostes

Municipi de la Plana d’Utiel (País Valencià): 71,6 km2, 864 m alt, 654 hab (2014)

(o Villagordo del Cabriel) Situat a al zona de parla castellana del País Valencià, a l’oest de la comarca, al límit amb la Manxa, a l’esquerra del Cabriol, sobre l’embassament de Contreras.

Predomini del secà (vinya i cereals). Ramaderia ovina. Al nord-oest de la vila hi ha unes salines. Àrea comercial d’Utiel.

La població mantingué un augment al llarg del segle XIX, fins al 1920, i s’estabilitzà després. La construcció d’una resclosa l’augmentà lleugerament, però al seu acabament motivà un fort despoblament.

La vila està situada a la vora septentrional de la carretera de València a Castella. Església parroquial de Sant Roc.

Pertangué a Castella fins al 1851.

Villar, el (Serrans)

8 Respostes

Municipi dels Serrans (País Valencià): 40,7 km2, 518 m alt, 3.665 hab (2014)

(o el Villar de Benaduf, o de l’Arquebisbe, cast: Villar del Arzobispo) Situat al sector oriental de la comarca, ocupa un terreny de suaus ondulacions que descendeix de nord a sud, drenat per la rambla Castellarda, al límit amb el Camp de Túria, a la zona de parla castellana del País Valencià.

Agricultura de secà, dominada per la vinya, seguit pels cultius d’ametllers, oliveres i cereals. Ramaderia de la llana; avicultura. Cooperativa vinícola. Hi ha mines de caolí en explotació. La població s’ha estancat des de començaments del segle XX.

La vila, d’origen islàmic, és situada a la dreta de la rambla Castellarda, damunt un tossal al voltant de l’església parroquial de la Mare de Déu de la Pau. S’han trobat abundants restes romanes de vil·les i làpides.

El seu parlar és de transició cap al català, especialment respecte al lèxic.