Arxiu de la categoria: Geografia

Vilella de Cinca (Baix Cinca)

Municipi del Baix Cinca (Franja de Ponent): 16,53 km2, 125 m alt, 461 hab (2014)

(cast: Velilla de Cinca) Situat a la dreta del Cinca, accidentat a l’oest per l’altiplà dels Monegres, al nord-oest de la comarca. Hi ha 800 ha de brolla de romaní i farígola.

Hi predominen els conreus de regadiu (cereals -blat, ordi-, hortalisses, farratge i fruiters), que aprofiten les aigües de sèquies i de l’assut de Vilella, sobre els de secà (cereals -blat, ordi, civada-, ametllers, vinya i oliveres). La ramaderia consisteix en bestiar oví, porcí i boví; hi ha avicultura. Posseeix jaciments de lignit. Àrea comercial de Lleida. Població en descens.

El poble és al límit del regadiu i el secà, a 1 km del Cinca; de l’església parroquial de Sant Llorenç depèn l’església de Sant Valeri, del despoblat de Daimús.

Vilavella, la (Plana Baixa)

Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 6,10 km2, 38 m alt, 3.273 hab (2014)

(o la Vilavella de Nules, cast: Villavieja) Situat als darrers contraforts orientals de la serra d’Espadà, envoltat pel terme de Nules.

Una tercera part del territori és improductiu, i a les altres dues terceres parts és conreat, amb predomini del secà sobre el regadiu; els conreus més estesos són el de garrofers (secà, que pràcticament ha desaparegut) i el de tarongers (regadiu). Hi ha una cooperativa que fabrica soles d’espart per a la indústria espardenyera. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

Hi tenen una importància notable, històrica i actual, els banys de la Vilavella, d’aigües termals i medicinals, les quals brollen de diverses fonts i són aprofitades en diversos establiments.

La vila és al peu de la muntanya de la Vila, coronada per l’ermita de Sant Sebastià, el Calvari i les restes del castell vell de Nules, d’origen probablement pre-musulmà.

Enllaç web: Ajuntament

Vila-real (Plana Baixa)

Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 55,12 km2, 42 m alt, 50.755 hab (2014)

Situat prop del litoral mediterrani, a la riba dreta del Millars, al nord de la comarca, al límit amb la Plana Alta.

L’agricultura ocupa bona part del territori municipal, amb predomini del regadiu sobre el secà. El regadiu, d’ascendència musulmana, és regit des del final del 1870 per una comunitat de regants. S’aprofiten les aigües derivades del Millars, i des del començament del segle XX l’extreta de pous, que ha permès d’ampliar l’àrea regada. El conreu més estès és el dels cítrics, implantat a mitjan segle XIX per substituir els conreus tradicionals (lli, cànem, canya i morera). Als sectors de secà predominen els garrofers i ametllers, seguits per la vinya i les oliveres. Predomina la petita explotació agrària. Indústria alimentària (licors, sucs de fruites i turrons), de derivats de la fusta (serradores i tallers de mobles), de fabricació de materials per a la construcció, adoberies i gèneres de punt Àrea comercial de Castelló de la Plana.

A la ciutat destaquen l’església arxiprestal de Sant Jaume, del segle XVIII, la de la Sang, l’antic convent del Carme, el santuari de Sant Pasqual Bailon i la plaça Major, en part porxada. Santuari marià de Gràcia..

Enllaç web: Ajuntament

Vilar de Canes (Alt Maestrat)

Municipi de l’Alt Maestrat (País Valencià): 15,94 km2, 668 m alt, 175 hab (2014)

Situat al centre de la comarca, a la zona muntanyosa que davalla des de la mola d’Ares cap a la rambla Carbonera, als vessants de la serra de Sant Cristòfol fins a la rambla dels Estrets.

Tres quartes parts del terme són de garriga i muntanya improductiva i només és conrea una petita part, els conreus més estesos són els de cereals, oliveres i vinya. Ramaderia de llana. Aviram. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Població en descens.

El poble és al damunt de la serra de Sant Cristófol, a la dreta de la rambla Carbonera. L’església parroquial de la Purificació depèn de la de Culla.

Ja dins el terme d’Ares del Maestrat hi ha l’hostalet de Vilar de Canes.

Enllaç web: Ajuntament

Canet -Plana Alta-

(Castelló de la Plana, Plana Alta)

Partida, al sector septentrional de la plana regada.

Canet -Marina Baixa-

(Guadalest, Marina Baixa)

Caseriu, al sud de la vila.

Canessia, sa

(Alaior, Menorca)

(o ses Canessies)  Possessió, al sector de Migjorn, en una plana prop de la costa.

La platja de sa Canessia és prolongació de la de son Bou.

Canes, serra d’en

(Baix Maestrat)

Alineació muntanyosa (715 m alt), que forma part de les Talaies d’Alcalà, termenal dels municipis de Alcalà de Xivert, la Salzadella i Santa Magdalena de Polpís.

Canes, el Vilar de *

(Alt Maestrat)

Veure> el Vilar de Canes  (poble i municipi).

Canelobres, cova dels

(Busot, Alacantí)

Cova natural, de grans dimensions i d’origen càrstic. L’entrada s’obre en un coster, després d’una rampa descoberta d’uns 15 m de longitud, al vessant occidental del Cabeçó.

Conté formacions d’estalactites i d’estalagmites, força desenvolupades.

Fou explorada durant la primera meitat del segle XIX i oberta al turisme vers el 1963.