Arxiu de la categoria: Geografia

Yátova *

(Foia de Bunyol)

Nom en castellà del poble i municipi d’Iàtova.

Xurros, pla dels

(Benaguasil, Camp de Túria)

Plana, estesa a l’esquerra del Túria, abans de la seva confluència amb la rambla Castellarda, al límit amb el terme de Pedralba (Serrans), ja de llengua castellana.

Xúquer, sèquia reial del

(Horta / Ribera Alta / Ribera Baixa)

Sèquia de l’esquerra del Xúquer, al seu curs baix. Forma un canal de 54 km de longitud que comença a Antella amb un cabal de 26,8 m3/seg, i fineix a Albal. És utilitzada per als regatges de les tres comarques, on fertilitza unes 20.000 ha de regadiu.

La primera concessió d’aigües fou del 1273 i des de llavors s’ha incrementat constantment. Cada municipi beneficiat té una junta de regants que elegeix els diputats per a la Junta General de la Sèquia Reial.

Xúquer, ribera del *

(Ribera Alta / Ribera Baixa)

Veure> la Ribera del Xúquer  (regió natural i històrica).

Xúquer, el -riu-

(País Valencià)

(cast: Júcar)  Riu del vessant mediterrani, el segon pel seu cabal de l’estat espanyol. Neix al turó de San Felipe, a la serra d’Albarrasí, i desemboca, després d’un recorregut de 498 km, a Cullera; drena una conca de 22.100 km2.

El curs més alt es caracteritza per un notable cabal, que quasi és el mateix fins a la seva confluència amb el Cabriol, ja en curs mitjà. Aigües avall, en entrar a la Ribera Alta un cop regulat al pantà de Tous) el cabal assoleix el màxim del seu recorregut (59,7 m3/seg), ja que a partir d’aquest punt el sagnen nombroses sèquies per a regatges que absorbeixen 5/6 de les seves aigües. A la desembocadura el cabal sols és de 10 m3/seg.

La irregularitat interanual d’aquest riu és moderada, a pesar del seu caràcter mediterrani. Les crescudes són de primavera i de tardor, però s’han registrat diverses revingudes extraordinàries, com les de l’octubre de 1923. Les secades és registren al període d’estiu.

Les seves aigües han estat molt aprofitades tradicionalment per als regatges. Les sèquies principals són les d’Escalona, Antella, Carcaixent i la reial sèquia del Xúquer (que enllaça amb el sistema del Túria), i reguen en conjunt un total de 30.000 ha. Prop de la desembocadura, dues noves sèquies, la de Sueca i la de Cullera, reguen unes 10.000 ha.

Per tal d’obtenir la regulació del riu i l’aprofitament hidroelèctric ha estat construït l’embassament d’Alarcón, a la Manxa, i al País Valencià les centrals de Cofrents, de Cortes de Pallars i de Millars.

Xortà, serra de la

(Marina Baixa)

(o Eixortà)  Alineació muntanyosa que travessa els termes de Beniardà, Benimantell, Guadalest i Callosa d’En Sarrià i empalma la Serrella, a l’oest, amb la serra d’Almèdia, a l’est.

El buc de la serra, constituït de materials de predomini eocènic i amb tectònica pre-bètica, és fallat al nord i al sud per les falles de Bolulla i Guadalest. Alzinars petits s’intercalen a la garriga i als conreus sobre bancals. Culmina al Morro Blau (1.126 m) i al tossal dels Parats (1.218 m).

Xoroi, cova d’en

(Alaior, Menorca)

Cova natural, situada en un penya-segat, amb grans finestrals naturals oberts damunt la costa meridional de l’illa, a l’est de cala en Porter.

És explotada per al turisme.

Xoriguer, platja de son

(Ciutadella, Menorca)

Platja allargada de sorra fina, a la costa meridional, a llevant del cap d’Artrutx. A prop hi havia la llacuna de son Xoriguer, actualment dessecada.

A més dels llocs de son Xoriguer Vell i de son Xoriguer Nou, hi ha una urbanització.

Xops, sèquia dels

(Xeresa, Safor)

Sèquia de l’horta de Gandia, que rega la marjal de Xeresa.

Xocainet, el

(Albalat dels Tarongers / Gilet, Camp de Morvedre)

Cim (437 m alt) de la serra de la Calderona, termenal dels dos municipis, contrafort oriental de la serra que domina, per la dreta, el Palància.